PARAULES D'HOMENATGE A L'ÀNGELS - Lluís Gil

L'Àngels, la Gemma i l'Elisenda en l'homenatge

Al presentar el concert, els he parlat, només un xic, dels inicis del Cor Maragall, dels primers passos de la seva trajectòria, d’algunes de les seves característiques. I podríem estar-ne parlant durant hores i hores: podríem parlar dels seus cantaires, del repertori, dels concerts, dels viatges per casa nostra i per diversos països d’Europa, de..., de,... de..., però no ho faré. 

Els hi estalviaré, i m’ho agrairan, perquè ara el que toca és parlar, també només un xic, perquè també podríem parlar-ne durant hores i hores, i perquè és molt difícil i pretensiós dir-ho tot en tant poca estona, de la persona que ho ha fet possible, la nostra directora, l’Àngels Alabert.

L’Angelina per a alguns, l’Àngels per els més, és, certament, qui ha fet possible, al llarg d’aquests trenta anys, que avui siguem aquí.

De molt petita, les seves dots per a la música varen ser ben paleses i, salvant un munt de dificultats pròpies de la època, va dedicar tots els esforços possibles i tota la seva intel·ligència per tirar endavant. “Tenia dots per la música, per l’estudi, unes ganes immenses per a aprendre i una gran capacitat per l’esforç”, em deia ella mateixa fa pocs dies. I tenia, també, una precoç vocació per ensenyar. No en va, ella també m’ho explicava, quan tenia 5 anys l’”hermana” Isabel, de les Carmelites, li demanava ajuda per  algunes de  les seves alumnes.

Amb els anys, i havent de vèncer un munt de dificultats, va començar els seus estudis de música. Després de les primeres classes a diferents conservatoris, va estudiar tot el que es podia estudiar, des del solfeig i els primers cursos, passant per tota la carrera de piano, i altres especialitats, fins a direcció d’orquestra. Va tenir la sort, i ben segur el plaer, d’estudiar amb músics d’una importància cabdal per la música i per el país: Xavier Monsalvatge, el mestre Civil, el mestre Viader, Antoni Ros Marbà, entre d’altres.

Al conservatori de Girona va exercir de professora, de moltes i molt diverses assignatures, fins que va deixar la docència.

Entremig de tot això, va tenir l’encert i el coratge d’orientar la brillant carrera musical de dos dels seus fills (en diferents èpoques, cantaires del cor), l’Agustí, extraordinari violinista i des de fa temps professor al Conservatori de Vitòria, i de la Gemma, mezzosoprano, amb una trajectòria ja consolidada en l’òpera, que delecta, a tots aquells que tenen la sort, i l’encert, d’escoltar-la.

Ens il·lustrava amb altres activitats: les seves xerrades sobre compositors i èpoques de la música, a la Casa de Cultura i el format Paraula de Poeta (música i poesia).

I a més de tot això, que només són les beceroles de la seva carrera, va fer possible allò que n’he dit “l’aventura” d’aquest cor.

L’Àngels ha estat sempre al costat de tots els que hem passat per el Cor Maragall: dos dies d’assaig a la setmana, dies feiners i festes de guardar, tot l’any, tots els anys, concerts, viatges... amb una entrega total i desinteressada, veient com alguns cantaires marxaven i com n’arribaven de nous, però ella sempre al seu lloc... Per cert que avui, alguns dels que varen marxar ens han acompanyat, cantant com no podia ser d’altra manera, les dues últimes peces.

Li devem moltes coses: tot el que hem aprés, una manera de fer, de ser i de cantar en l’àmbit del cant coral. Amb la seva dedicació ens ha ensenyat, també, a ser generosos, pacients i impacients alhora, comprensius... Ara deixa la direcció del cor. Ens ha dit, però, que continuarà com a cantaire. Li ho recordarem!

A aquella joveneta, a l’Angelina, a la que en Quim Pardàs recorda en un article publicat al programa, que tocava al piano les rapsòdies de Listz i els impromptus de Schubert, i que escoltava quan passava camí de les hortes de Santa Eugènia, avui, uns quants anys després, i donem les gràcies. Gràcies per tot! I en aquest tot volem simbolitzar-ho tot. Dues paraules que no poden expressar millor el nostre agraïment, l’agraïment de molts: GRÀCIES PER TOT.

Publicat inicialment per Lluís Gil el 5 de novembre de 2009