30 ANYS DE TOT COR - Marta Orts

Avui, dins els actes culturals programats amb motiu de les Fires i Festes de Girona, a l’Auditori d’aquesta ciutat s’hi han retrobat cantaires i ex-cantaires, familiars, amics i seguidors del [Cor Maragall], una entitat coral fundada el 1979 per la que és la seva directora, Àngels Alabert i Feliu, per retre-li un emotiu i merescut homenatge. El públic s’ha bolcat a l’esdeveniment omplint la Sala de Cambra de gom a gom, i encara més, perquè al vestíbul, una pantalla gegant permetia seguir el concert amb tot detall als qui no han pogut entrar-hi per manca de localitats. Alabert ha format diverses promocions de músics i pianistes, alguns dels quals, seguint el seu mestratge, exerceixen la docència i/o es dediquen a l’activitat concertística, i d’altres que tot i no dedicar-s’hi professionalment, porten la música al cor, com tots els cantaires del Maragall, un cor arrelat al barri de sant Narcís però que ha aconseguit reunir veus vingudes de pobles més o menys propers de Girona. Pensem que el mèrit de tot plegat és, sens dubte, la qualitat humana i professional de l’alma mater d’aquest conjunt vocal, una persona que ha sabut transmetre l’estima i devoció que sent per la música, i que amb la seva singular personalitat ha imprès un estil personal al grup, que com ella ha dit en innombrables ocasions, és com una gran família, amb tot el que això representa. Així també ho ha expressat Lluís Gil en nom del cor. I és que l’Àngels -Angelina per algun dels més veterans, ha transmès “una manera de ser, de fer i de cantar”.A nivell institucional, a l’homenatge s’hi han sumat l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans Gruartmoner i la [Federació Catalana d’Entitats Corals] (FCEC). Pagans ha destacat que el cor Maragall és “un espai de treball, un espai d’amistat” i que la ciutat de Girona “té bona salut en la música i en el cant coral” gràcies, precisament, a l’entusiasme que Àngels Alabert ha sabut transmetre durant tots els anys de la seva vida professional, ja fos al capdavant del cor Maragall o al Conservatori. Per la seva banda, la representant de la FCEC ha destacat que trenta anys són molts anys fent fruir públic de tot Catalunya i d’altres països, i que el cant coral és una cosa que agermana i que és integradora, tal com ho demostra el fet que, com en el Maragall, reuneix cantaires de totes les edats. Com a tribut a la trajectòria d’aquests trenta anys, la FCEC ha lliurat al cor i a Alabert un joc de dues-centes partitures de l’arxiu de la Federació, la majoria de les quals són cançons tradicionals catalanes harmonitzades per a veus mixtes per diversos autors. Un ram de trenta roses grogues -un color pel què Àngels Alabert té una predilecció especial- i un penjoll d’or amb l’anagrama de la coral, cantaires i ex-cantaires han expressat públicament el seu reconeixement a la dedicació d’Àngels Alabert al llarg d’aquests trenta anys del Cor Maragall.I per acabar el concert, un bis: “Per tu jo cantaria”.

Per tu jo cantaria, amor, aquesta nit,

i als teus ulls trobaria la llum del cel infinit.

Tu em dius que d’enyorança

 el meu cant mostra els secrets,

si és el meu cor que et canta

 d’amor els somnis mes bells.

Lluny queden ja les primeres trobades al local interblocs de l’associació de veïns, quan el cor encara no era el Maragall, sinó un grup de cantaires que Àngels Alabert va reunir per fer cant coral plegats i passar una bona estona fent música, els primers tempteigs del grup com a cor en els concerts al barri i per les rodalies, fins a la seva consolidació com a cor. Ara Alabert hi ha posat un punt i seguit. Veurem com continuarà…L’Àngels deixa la direcció del cor, però no el cor, perquè diu que sempre que pugui i sigui a Girona, anirà a cantar. De moment, però, els compromisos familiars la portaran a París i al nord de França, així que no serà fins gairebé Nadal que la tornarem a veure per entonar les tradicionals nadales. Pel què fa a nosaltres, voldríem posar un punt final musical amb una vella cançó irlandesa que sempre ens ha commogut: “An Irish Blessing”:

May the road rise to meet you,

 may the wind be always at your back, 

may the sun shine warm upon your face,

 may the rains fall soft upon your fields,

and until we meet again, and until we meet again,

may God hold you in the palm of His Hand.

[àudio]

(del disc “Konzertreise Siena”, d’Ensembles PG Borromäum)

De tot cor, MOLTES FELICITATS però, sobretot, GRÀCIES.—P/. Des d’aquí volem desitjar a Quim Pardàs, un dels incondicionals i dels més veterans del Cor Maragall, que es recuperi aviat. Malhauradament, avui no ha pogut ser amb tots nosaltres, però hi ha estat present no només perquè ha estat l’autor de l’entranyable text del programa de mà d’aquest concert, sinó per haver  versionat la pavana del s. XVI: “Amor que tens ma vida” amb una eloqüent text: “Àngels que has donat vida” que el cor li ha dedicat al dinar de després del concert.

Oh, cor que tens la vida / que l’Àngels t’ha donat trenta anys, qui ho diria, / ara estem celebrant. Quin goig que hem tingut / d’haver-te conegut,i amb tu poder cantar, / la teva música…. Oh, Àngels Alabert, Cor Maragall tu ets/

Publicat inicialment per Lluís Gil el 7 de novembre de 2009