CARTA D'EN JOAN GAYA

 

Estimats companys,
ha estat un plaer retrobar-vos per uns dies i celebrar amb vosaltres els 30 anys i agrair a la Mª Àngels la dedicació, l'entusiasme i la paciència que ha tingut per tirar endavant el grup i treure'n tan bon rendiment musical. D'aquests 30 anys n'he passat 14 amb vosaltres, des de l'any Carlemany en què ens vam conèixer fins a fires de 2002 en que el naixement d'en Pol, el meu primer nét, em va alterar moltes prioritats. Al Cor Maragall m'hi he sentit com a casa i hem compartit molts moments importants, molts casaments, algunes complicitats, la recuperació miraculosa de la Cristina, el creixement professional de la Gemma (potser encara recorda que fa 20 anys li vaig dir que quan fos una cantant famosa tingués present que era jo el seu primer fan), la festa dels 50 anys (meus i de la Rosa Mª) al Fornells Park, els molts viatges entre Bescanói Noruega... El dia de Tots Sants, a l'escenari es va veure que  entre els actuals i els ex fem més patxoca que la Coral Sant Jordi. Aquestes ratlles són d'agraïment i no són un comiat: mai he dit que plego, sinó que, per ara, tinc altres coses a fer. De moment, el que us desitjo és molta sort en la nova etapa, i, si em permeteu un consell (com a cantaire excedent no tinc vot, però crec tenir veu), seguiu la Sara i tot el que us digui: té el cap molt clar i un cor com un armari mirall. I en el seu cor hi som tots, d'un a un i la coral sencera.

Una abraçada, Joan Gaya

Publicat incialment per Lluís Gil el 7 de novembre de 2009