BENVINGUDA AL CONCERT DE FIRES 2009 - Lluís Gil

Benvinguts,

Fidels a la nostra cita de Tots Sants, el concert d’enguany, té una significació especial, molt especial, que li ve donada per dos esdeveniments molt importants.

Em referiré ara, però, només a un d’ells, malgrat que el que tocaria seria fer-ho a la inversa. L’ordre, en aquesta ocasió, no té massa importància perquè els dos tenen prou rellevància en si mateixos.

El 10 de novembre, d’aquí a pocs dies, farà 30 anys que, amb el primer assaig, va néixer el que seria el Cor Maragall. Celebrem, per tant, el 30è aniversari del punt d’arrencada d’una aventura que, segurament, cap dels que la va iniciar, la Mercè i l’Agustí, la Lluïsa, la Marta, en Narcís i en Xavier, i més endavant la Sara i la Gemma, entre d’altres, podien sospitar tant llarga, tant rica i tant fecunda com ha estat, i segueix sent.

Al davant de tots ells i elles, l’Àngels posava ales a un projecte que emprenia una volada insospitada. Els primers assajos, amb tots els sacrificis i els pocs mitjans d’aquells temps, es convertiren aviat en els primers concerts. El cor creixia i s’anava consolidant, i... fent un gran salt, continuant amb aquella volada de la que els parlava fa un moment, ha arribat als nostres dies. Hi han passat moltes i molts cantaires, tots amb la il·lusió i amb les ganes de formar part d’un grup molt especial. El Maragall, com també se’ns coneix, ha sigut i és més que un cor, va ser una il·lusió que es va anar fent realitat i que ho continua sent, ha estat i és una colla, una penya i una pinya, una escola, un planter, un grup d’amigues i amics, una família en molts moments, una manera de fer, i, fins i tot una manera de cantar. El Cor Maragall és la suma de tot això, en el si del qual no ha existit mai la resta –l’exclusió, la indiferència- ni la divisió, i on la multiplicació –l’acolliment, el respecte, l’estima- sempre han prevalgut.

I tot això ha estat possible gràcies a dues coses: d’una banda, a la afició, a la voluntat, a l’esforç, en definitiva a la aportació personal de tots i cadascun dels cantaires i de l’altra a la constant, tossuda i permanent dedicació de l’Àngels. D’això, però, en parlarem d’aquí a una estona, estona que esperem compartir aquí mateix amb tots vostés.

Jaume Cabré, que escriu sovint sobre la relació de la música amb la literatura, referint-se a aquesta, a la literatura, diu “Com en una casa, a les novel·les si sol entrar per la porta. I després, la resta, és el plaer de llegir”. Referint-nos a la música podríem dir “Com en una casa, a la música s’hi sol entrar per la porta. I després, la resta, és el plaer de cantar”.

I això és el que ara farem, cantar. Em preparat un concert amb algunes de les peces més emblemàtiques de la llarga trajectòria del cor. Algunes d’elles marquen diferents èpoques, diferents estils, diferents moments. Totes elles, però, en el seu conjunt, son una mostra del camí que, des del seus inicis i fins ara, ha seguit el Cor Maragall.

Gràcies per la seva companyia i que el gaudeixin.

Publicat inicalment per Lluís Gil el 5 de novembre de 2009