Blog Cor Maragall de Girona

  Aquest vespre a les set hem fet un concert a l’església parroquial de Cartellà i crec que ha estat un concert memorable per a tots els membres del Cor: l’hem dedicat a en Xicu Petit i la Laia Requesens i els hem tingut ben presents tot el concert, d’una manera especial en interpretar ‘Emperadriu de la ciutat joiosa’, del Llibre Vermell de Montserrat, en què el sentiment, en pensar en la relació d’en Xicu i la Laia amb Montserrat, ha estat més intens.   Hem cantat una sèrie de peces totalment noves per a nosaltres i crec que el resultat ha estat excel·lent. Sempre hi ha alguna coseta per polir, però tots som humans. Estic convençut que l’excel·lència ha predominat constantment i el públic ha quedat molt, molt satisfet. I m’ha semblat que la Sara també.   L’escenografia, molt simple, també ha estat espectacular i ha impactat el públic. Em sembla que sí, que n’hem d’anar incorporant: és agradable a l’auditori i trenca la monotonia de veure’ns drets...

2ª entrega de l'Olga: suggeriments per a lacomissió de vestuari... Preneu-ne bona nota!! (A més de les dues fotos, punxeu l'enllaç: https://www.formalfashionsinc.com/   Publicat inicialment per Lluís Gil el 23 de setembre de 2010

L'Olga, amb un excel·lent sentit de l'humor ens ha enviat aquesta fotocomposició. No hauria estat malament...   Publicat inicialment per Lluís Gil el 23 de setembre de 2010

En Xavier Merino ens envia aquesta foto. Així va quedar Nagasaki després del llançament de la bomba atòmica l'agost de 1945 (final de la II Guerra Mundial). La primera vegada que vaig veure aquesta fotografia vaig quedar corprès per la devastació total, absoluta, que representa. Fa poc va morir el darrer dels tripulants de l'avió que va llançar la bomba i poc abans del traspàs va dir que no se'n penedia pas. A totes les guerres e s fan barbaritats per ambdós costats. Recordem, per exemple el bombardeig de Dresden que en una sola nit va ocasionar centenars de milers de morts. Xavier Merino Publicar inicialment per Lluís Gil el 15 de setembre de 2010

      Aquestes fotos corresponen al concert del Festival de Torroella de Montgrí, del 6 d'agost, en el que la Gemma va cantar l'Stabat Mater, de Pergolesi, conjuntament amb la soprano Deborah York i l'Acadèmia 1750. Concert que va ser un èxit. Felicitats Gemma! Publicat inicialment per Lluís Gil el 15 de setembre de 2010

La finalitat d'aquest apunt és donar a conèixer un projecte extraordinari, orientat cap a la recuperació i difusió del cançoner tradicional català. Així ho explica la "declaració d'intencions" que encapçala el web de: PRODIEMUS ,  acrònim  de " Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música ", és un projecte, materialitzat en una pàgina web que va néixer el 2005 per iniciativa de  Marta Orts Alís  amb la voluntat d'oferir un marc virtual de reflexió i de coneixement de la cultura, les arts i la música tradicional catalana en particular i, alhora, esdevenir una plataforma per a la difusió del folklore musical, i més concretament de les  cançons tradicionals catalanes , en tant que patrimoni cultural i artístic dels Països Catalans i com a recurs didàctic. Enllaços d'interès: http://www.prodiemus.com/ http://prodiemus.blogspot.com/ http://www.prodiemus.com/canconer/fitx...

En el silenci obscur d'unes parpelles closes que tanca l'Univers en el meu esperit, la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses. Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l'infinit, trencades les rescloses, i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l'oblit. Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones, jo vaig música endins, voluptuosament. I mentre el món es perd, adormit a la platja, jo somnio perdut en l'estreta salvatge dels llavis de l'escuma i dels braços del vent. S onet de Màrius Torres, de qui enguany commemorem el centenari del naixement, que em sembla adient, tot i no ser un llibre, per a aquesta nova secció del bloc. Escrit l'any 1937, en plena guerra civil i cinc anys abans de la seva mort, em sembla que és un poema profund, amb un bon r...

Aquesta nova secció vol mostrar la relació de la literatura amb la música a través de comentaris o notícies sobre llibres que tractin d'aquesta relació. Segur que alguns de vosaltres n'heu llegit algun i el podeu recomanar. Digueu de quin llibre es tracta i envieu-me el comentari amb un correu i jo el transcriuré. Qui s'anima? "Una música constant" (Vikram Shet. Calcuta, 1952) ens introdueix i ens fa participar de la vida i la trajectòria d'un quartet de corda (el quartet Maggiore) a través de cada un dels seus membres. Cada un te una visió particular de la música i del que l'envolta. Per això la viuen amb una intesitat desigual i amb una sensibilitat també diferent. La seva relació, plena d'alts y baixos tant en el terreny personal como en el professional (concepció de la música, interpretació, etc.), fluctúa des de la cordialitat fins a la tibantó. Michael, personatge central de l'obra, violinista de gran talent, té dues obse...

Concert Amic, amat (28 juny 2010) El concert amb la Maria del Mar Bonet -amb els cors de Girona i la Coral Cantiga- crec que va anar molt bé. Si bé els assajos varen comportar dificultats per les característiques de la partitura, l'Eva -i la majoria de les corals que varen fer un bon treball pel seu compte- les varem anar superant i,avançant mica en mica, el resultat va ser més que acceptable. Una vegada més el Cor Maragall, el nostre cor, va col·laborar en un esdeveniment musical ciutadà, amb una nombrosa representació i un bon treball.  La crítica que transcric a c ontinuació és la del Punt -30 de juny 2010-, feta per en Dani Chicano, a la seva columna "la crònica":     Mar de cors "Primera crida d'aquest any del Festival de Músiques Religioses i del Món a les escales de la catedral, que va obtenir una resposta massiva. Maria del Mar Bonet hi vessava , amb la seva veu, paraules de Ramón Llull amorosides per Jacint Verdaguer, seguint la...

Per anar fent boca, hem trobat aquestes versions de la Fuga geogràfica, futura peça que treballarem en el cor. Fuga geogràfica :  Va ser escrit com un modern  escapar  a quatre veus, on cada veu "canta" els noms de ciutats, pobles i altres accidents geogràfics. Acaba amb un final poc comú: una "R" sonant en la paraula "Ratibor (Trinitat en la versió en anglès), que havia obert la seva composició. Les veus entren en aquest ordre:  el tenor  ,  alt  ,  soprano  ,  baixa . molt bona però massa retallada --- http://www.youtube.com/watch?v=Ulco7-zPEI8&feature=related molt bé i amb fotos dels llocs. http://www.youtube.com/watch?v=g_tTOLLnT1Y&feature=related I una altra peça (amb coreografia... ), la Rosa amarela .. http://www.youtube.com/watch?v=yrm0hhr_iAo&feature=related Publicat inicialment per Lluís Gil el 19 de maig de 2010

Balaio, avall... amunt... Les fotografies que ha enviat l'Olga demostren que no havíem entrenat prou l'escenografia del Balaio. Cal fer un entrenament intens abans del proper concert. Crec que és urgent la constitució de la Comissió d'Escenografia a fi que ens faci assajar les coreografies o escenografies abans d'executar-les en públic . Publicat inicialment per Lluís Gil el 13 de maig de 2010

Des d'ara penjarem al blog totes les notícies que ens enviï la Gemma  http://www.gemmacomaalabert.com/   dels seus concerts, gires i activitats musicals.  Així estarem al corrent de tot allò que ens faci saber, que serà, ben segur, una part important de la seva trajectòria artística. La última que ens ha enviat, i que també rebem per correu electrònic, és la d'aquesta òpera "Les mamelles de Tirésies", de Francis Poulenc. Opéra bouffe  en un pròleg i dos actes. Llibret de Guillaume Apollinaire i música de Francis Poulenc. Fou estrenada el el 3 de juny de 1947 a l' Opéra comique  de París. S'estrena al Gran Teatre del Liceu. El missatge que el pròleg fa explícit és la imperiosa necessitat de fer criatures que té França (el drama és de la Primera Guerra Mundial i l’òpera de la Segona). Obra de gran inventiva i creativitat, situada a Zanzíbar, presenta una sèrie d’escenes de ritme trepidant basades en l’absurd, amb personat...

      En Quim de la Mta ens envia aquestes fotos, en comptes d'un comentari, del concert de "Girona, temps de flors" És, segons diu ell, en el text que les acompanya "una altra visió del concert" ai, els artistes! (aquest comentari és meu)  Publicat inicialment per en Lluís Gil el 12 de maig de 2010

Bon dia i benvinguts, El Cor Maragall hem vingut a oferir-vos un concert de primavera. Tips com estem de tanta pluja -primaveral-, avui, amb aquest dia radiant, volem passar-ho bé i fer-vos-ho passar bé, esperem, amb un concert alegre, un xic desenfadat i molt variat. És una bona època per viatjar i farem justament això. Emprendrem el viatge des de França, on un compositor, anònim, va deixar escrita una cançó de taverna:  Tourdion . Ens anirà bé per agafar forces per el viatge. Beurem i menjarem per anar cap a l'Argentina, d'on cantarem una cançó de carnaval El Humauaqueño  i ràpidament aterrarem a Galícia per oferir-vos-en una de popular O voso galo comadre . La segona etapa ens ha tornat des de Galícia als E.E.U.U. Recordarem els espirituals negres amb Deep River (Riu profund) i Goodnight, well it's time to go (Bona nit, bé és hora de marxar). I dels E.E.U.U. arribarem a casa nostra. Cantarem una cançó d'amor, de valls i muntanyes, de cels ...

Ahir, 9 de maig, vam fer un concert ben agradable al Jardí dels Alemanys, a l’antiga caserna del mateix nom, un indret ben acollidor i agradable recuperat per a la ciutat deu fer uns vint-i-cinc anys. Va fer un matí assolellat i resplendent en tots els aspectes i això ens va aixecar els ànims, ens va donar força i optimisme i, en conseqüència, seguretat. Una bona part del públic va romandre allí tot el concert, mentre que una petita part eren visitants de Girona, temps de flors, que passaven i s’hi entretenien una mica.La cançó més emotiva que vam cantar va ser  Idil·li , amb lletra del renaixentista Antoni Careta i Vidal i    música de Joan Altisent, músic català polifacètic del segle XX. És una cançó d’amor, molt íntima i extraordinàriament romàntica, que fa vibrar l’ànima fins als seus racons més profunds, més  ‘escondits’ . La pluja de pètals d’acàcia que la va acompanyar hi va donar encara més emoció, la va ambientar molt bé i va  emblanqui...

Va entrar al Cor Maragall amb només 11 anys. Gairebé trenta anys després ha substituït la seva «senyoreta», Àngels Alabert, al capdavant del cor: «Una colla d'amics en què hi ha comunicació i bon ambient tot i la diferència d'edats». Els seus 45 membres tenen entre 25 i 70 anys. «Està molt bé que hi hagi deu corals en una ciutat com ara Girona; cadascuna té un tarannà i una sensibilitat propis», diu. Avui el  Cor Maragall  actuarà als jardins dels Alemanys (12 h), en el marc del Temps de Flors. Sara Pujolràs i Naspreda (Girona, 1969) porta tota la vida vinculada a la música, també professionalment: des de fa 20 anys és professora del Conservatori de Girona, de música de cambra i de piano. Al mateix centre, va tenir com a professora (de piano, d'harmonia, d'història de la música, etc.) Àngels Alabert, que per a ella era «la senyoreta». Alabert la va  reclutar  per al cor tot i que el Maragall mai no ha estat una coral infantil. Per...