LA LITERATURA I LA MÚSICA: UN SONET DE MÀRIUS TORRES

En el silenci obscur d'unes parpelles closes

que tanca l'Univers en el meu esperit,

la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit,

puja fins als estels el perfum de les roses.

Ella, divina música!, en el meu cor petit

fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,

i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,

més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones

entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,

jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,

jo somnio perdut en l'estreta salvatge

dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.

Sonet de Màrius Torres, de qui enguany commemorem el centenari del naixement, que em sembla adient, tot i no ser un llibre, per a aquesta nova secció del bloc.

Escrit l'any 1937, en plena guerra civil i cinc anys abans de la seva mort, em sembla que és un poema profund, amb un bon ritme i una gran musicalitat. M'agradaria que algú s'inspirés per musicar-lo i poder-lo cantar al Cor com a homenatge a aquest gran poeta malaguanyat.

Xavier Merino

Publicat inicialment per Lluís Gil el 18 de juliol de 2010