LA LITERATURA I LA MÚSICA: UN SONET DE MÀRIUS TORRES

En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.


Sonet de Màrius Torres, de qui enguany commemorem el centenari del naixement, que em sembla adient, tot i no ser un llibre, per a aquesta nova secció del bloc.
Escrit l'any 1937, en plena guerra civil i cinc anys abans de la seva mort, em sembla que és un poema profund, amb un bon ritme i una gran musicalitat. M'agradaria que algú s'inspirés per musicar-lo i poder-lo cantar al Cor com a homenatge a aquest gran poeta malaguanyat.

Xavier Merino
Publicat inicialment per Lluís Gil el 18 de juliol de 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CONCERT DE TOTS SANTS 2023

DESPRÉS DEL CONCERT DE TOTS SANTS 2023

QUARANTA ANYS DEL COR MARAGALL - Sara Pujolràs i Naspreda