REIVINDIQUEM GERHARD - Oriol Pérez i Treviño

   

  Robert Gerhard - Foto del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

La importància de Robert Gerhard i Ottenwaelder (1896-1970) en la història de la música europea del segle XX és inqüestionable. Només un oblit de la importància de l’alta cultura en la construcció del nostre imaginari col·lectiu ha fet que haguem prioritzat les gralles i la cultura popular en lloc de figures i titans com la d’aquest compositor, nascut a Valls el 25 de setembre. I esmento amb tota la intenció el tema de la cultura popular perquè Gerhard va ser-ne un gran defensor, ara bé, amb una mirada de saber inserir-la i fer-la dialogar dins de les directrius de la batejada per Anton Webern com «Nova Música».

Molt em sembla, però, que la importància de Gerhard encara no ha calat excessivament en les directrius artístiques dels nostres equipaments. Si bé és veritat que dins de les programacions hi podem trobar la presència d’alguna obra seva, no és menys cert que això ha estat més per les raons d’efemèride que no per una aposta decidida per la seva obra. I costa de comprendre. Només cal pensar en com el famosíssim director i compositor Leonard Bernstein va encarregar a Gerhard la seva Simfonia «New York» (1967) per a commemorar el 125è aniversari de la Filharmònica de Nova York. De veritat: una obra comissionada pel mateix Bernstein no hauria de formar part de les obres habituals que hauria de tenir en cartera l’anomenada orquestra nacional de Catalunya?  Sembla que no. Com tampoc cap de les tres simfonies anteriors, ni els concerts per a violí, piano, clavicèmbal. Res. A la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya només dues vegades, en quinze dies de diferència, s’havien d’interpretar les Cançons populars catalanes i l’extraordinària Pesta (1964), i la cancel.lació d’aquesta darrera fa plantejar si es creu de veritat en Gerhard. I com que molt em sembla que Gerhard no és encara prou conegut, em permetran que, coincidint amb el 124è aniversari del naixement del compositor de Valls, faci un petit apunt biogràfic.

No n’hem de tenir cap dubte: Robert Gerhard (Valls, 25 de setembre de 1896-Cambridge, 5 de gener de 1970) és, sense cap mena de dubte, el compositor català més important del segle XX i una de les màximes icones de l’avantguarda al costat de figures com ho poden ser el pintor Joan Miró (1893-1983), el poeta J.V.Foix (1893-1987) o l’arquitecte Josep Lluís Sert (1902-1983). Si bé el pare va negar-se, inicialment, a què Gerhard pogués dedicar-se a la música, a la fi va acabar formant-se amb mestres tan destacats com Enrique Granados (piano), Felip Pedrell i Arnold Schönberg. Malgrat l’exili i la seva posterior nacionalització britànica, Gerhard va tenir sempre a Catalunya en el seu cor i, així, segons sembla sempre es presentava amb un «Vaig néixer a Valls, aquest és el meu poble».

Sense entrar, ara i aquí, en una exposició detallada de la biografia, sí que ens sembla significatiu assenyalar com, en finalitzar els seus estudis amb Schönberg, va decidir retornar a Catalunya, el 1929. Va ser, aleshores, quan l’Associació de Música da Camera va interpretar un mític concert monogràfic Gerhard al Palau on, entre d’altres obres, es va interpretar el seu Quintet de vent (1928) on va emprar, per primera vegada, la tècnica serialista d’una manera molt personal. 

Amb el restabliment, el 1931, de la Generalitat de Catalunya, Gerhard va ser nomenat professor de música de l’Escola Normal; un any més tard es va incorporar a la secció de música, que dirigia Higini Anglès a la Biblioteca de Catalunya. En un primer intent de regular l’activitat musical del país va ser nomenat membre del Consell de la Música de la Conselleria de Cultura, notant-se la seva presència en tots els àmbits, tant de la vida musical com cultural de Catalunya.

Juntament amb Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Joan Lamote de Grignon, Baltasar Samper, Manuel Blancafort, Joan Gibert-Camins i Agustí Grau, motivats per donar un major impuls a l’activitat creativa del moment, van crear l’Associació de Compositors Independents de Catalunya (CIC) o Grup de Barcelona. La seva activitat com a compositor va tornar a ocupar un lloc important a la seva vida amb obres com la cantata L’alta naixença del Rei En Jaume (1932) o Albada, interludi i dansa (1936), que l’erigeixen com un compositor de gran maduresa. Va participar també en la fundació de l’ADLAN (Agrupació d’Amics de l’Art Nou) al costat de personalitats com J. Prats, J. Miró,J. F. Foix o J. LI. Sert.

De la seva mà, van poder vistar Barcelona Arnold Schönberg i Anton Webern que va dirigir l’Orquestra Pau Casals, el 1934. El 1935, junt, a J. Prats i R. Gomis, va impulsar l’Associació Pro-Música «Discòfils». En definitiva, dient-ho amb paraules d’Albert Sardà, «el treball que estava realitzant Gerhard es podria desglossar en dos camps que es complementaven: per un costat la parcel.la creativa on evolucionava contínuament, apropant-se estèticament a les darreres tendències que provenien de centreeuropa i, per un altre, la seva inquietud i la seva capacitat organitzativa que dinamitzaven l’escenari de la projecció de les avantguardes musicals a Catalunya» .

La seva estreta vinculació amb la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC) va permetre que, l’abril de 1936, es celebrés a Barcelona el XIV Festival Internacional on es va estrenar la seva música per al ballet Ariel (1934) i el celebèrrim Concert per a violí i orquestra «a la memòria d’un àngel» (1935) d’Alban Berg. Malauradament, la Guerra Civil i el triomf del feixisme va acabar enfonsant tot aquell món musical i cultural.

A principis de 1939 Robert Gerhard, junt a la seva esposa Poldi, va decidir exiliar-se, residint primer a París i, a partir del mes de juny, a Cambridge, on va passar la resta de la seva vida, tret d’algun viatge als Estats Units per impartir cursos de composició, i d’alguna estada a Catalunya per a passar les vacances. Va obtenir importants encàrrecs de la BBC que li van proporcionar una mica d’estabilitat econòmica i li van permetre seguir avançant en la seva pròpia obra creativa. 

L’estrena de la seva Simfonia núm.1 (1952-53), interpretada al Festival de la SIMC de Baden-Baden el 1955, va obrir-li les portes a una internacionalització que, amb els anys, ja no tan sols es limitava als cercles musicals, sinó també intel.lectuals. La cantata La pesta (1964), basada en la novel.la homònima d’Albert Camus (1913-1960), premi Nobel de Literatura el 1957, n’és un exemple. Gerhard va mantenir-hi sempre una estreta relació.

El 1960 va adoptar la nacionalitat britànica i va iniciar la realització de cursos de composició als Estats Units. Malgrat una malaltia cardíaca crònica, va seguir component intensament en obres com Hymnody (1963) per a conjunt instrumental, la citada cantata La pesta (1964) o el Concert per a orquestra (1965), un encàrrec del Festival de Cheltenham. Paral.lelament va treballar en nombrosos encàrrecs per al teatre, el cinema i la televisió.

Les seves darreres obres simfòniques com Epithalamion (1966), la Simfonia núm.4 «Nova York» (1967), encàrrec de la Filharmònica de Nova York en motiu del 125è aniversari d’una orquestra que aleshores era dirigida per Leonard Bernstein, o les obres cambrístiques Geminis (1966), Libra (1968) i Leo (1969), es consideren autèntiques obres mestres de la música de cambra del segle XX.

A  causa de l’esmentada afecció cardíaca, el 5 de gener de 1970, just quan es trobava treballant en la seva Simfonia núm.5 i el Quartet per a cordes núm.3, Robert Gerhard va morir.

Cinquanta anys després de la seva mort i 124 anys del seu naixement, escriure sobre Gerhard és haver-ho de fer encara amb una actitud de reivindicació i d’avís que hi ha alguna cosa no acaba de funcionar. Tan de bo que el recent nomenat Comissari de l’Any Gerhard 2020-2021, Edmon Colomer, tingui l’empenta i la valentia ja no tant per traçar unes activitats potents sinó una feina percutora que serveixi per a conscienciar d’aquesta potent figura de la música del segle XX i no haver de titular l’article com ho fem avui: Robert Gerhard de l’exili a l’oblit.

 

 

Robert Gerhard passejant amb Arnold Schönberg i Anton Webern (Fotografia de Núvol)

 

Les programacions catalanes a l’Any Gerhard

Aquest any 2020, l’homenatge a Robert Gerhard ha hagut de competir amb un monstre com Beethoven, omnipresent, especialment en l’arrencada de curs. Però aquesta nova temporada encara podrem descobrir part de la seva obra.

A L’Auditori, Gerhard ha estat present a la Biennal de quartets inaugural en el concert del Quartets Casals i Cosmos (17/09). A més, el podrem escoltar amb la Banda Municipal, al concert ‘Memòria i present’ (18/10) i, quant a la Cambra, es programa els seus ballets (22/02/21). L’OBC, per la seva banda, el recupera en el concert ‘Les músiques de Pau Casals’ (25, 26, 27/02/21), però és rellevant remarcar que la programació de La pesta en el marc del Barcelona Obertura Spring Festival (13-14/03/21) ha estat cancel·lada. A més, Mar Serra Grup el reivindica al cicle Emergents i (25/03/21).

Quant al Palau de la Música Catalana, el Quartet Gerhard (5/08), nom triat en honor al compositor, va interpretar el seu segon quartet al concert del desè aniversari. La següent cita és el 22 d’octubre i recull obra del compositor a mans d’intèrprets catalans, que oferiran El repòs del teu rull, Melodiós entremig d’arbrades, Sis cançons tradicionals catalanes, Sis cançons populars franceses i L’infantament meravellós de Scherazada. I el Liceu recupera Gerhard al concert ‘De Carmen Amaya a Estrella Morente’ el dia 7 de novembre.

Però molts altres espais se sumen a l’efemèride, com l’Atlàntida de Vic, amb el baríton Ferran Albrich, que oferirà un recital de cançó celebrant Beethoven i Gerhard (17/10) i encara som a temps de gaudir de la proposta del Teatre Principal i Auditori Eduard Toldrà i el seu concert “Pandora” (29/10 I 01/11/20) .

A principis d’any va haver-hi força activitat abans del confinament. Espais com el CC Pere Pruna oferí un concert de Dalia Quartet (12/03/20) i l’Auditori del Casal del Metge de Barcelona va programar un recital dedicat a Josep Carner en el 50è aniversari de la seva mort, amb obres de Robert Gerhard (20/01/20), en la línia de la proposta del Teatre Principal de Valls, que va acollir el concert “Josep Carner, L’Hamadríade del violí” (30/01/20). L’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú acollia la conferència i concert “Robert Gerhard. Art i compromís social” (6/02/20) i l’ESMUC el recordava en un concert també d’homenatge (18/02/2020), com el del Festival Porta Ferrada 2020. Aquests són només alguns exemples i molts d’altres que es van haver de cancel.lar per la pandèmia. Podeu consultar els actes de l’Any Gerhard punxant aquí.

 
 

Fotografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Article d'Oriol Pérez i Treviño publicat a la revista cultural digital Núvol.

https://www.nuvol.com/musica/classica/reivindiquem-gerhard-123529