SALUTACIÓ CONCERT 50è ANIVERSARI D'OMNIUM CULTURAL - Santuari de la Mare de Déu del Mont - 16 d'octubre de 2011 - Lluís Gil
Bon dia,
Un
doble motiu ens aplega avui al cim de la Mare de Déu del Mont, cim en
el que mossèn Cinto Verdaguer, en paraules d'ell mateix , “va trobar la
pau per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per escriure.
Al Cor Maragall ens plau estar aquí, i els en donem les gràcies, per un doble motiu:
En
primer lloc per commemorar el 50 aniversari de la fundació d'Òmnium
Cultural. Cinquanta anys fructífers, no sense dificultats, en la vetlla i
la feina, en defensa de la nostra cultura i la nostra llengua. En la
lluita per preservar els nostres signes d'identitat.
En segon lloc, per commemorar, també, el centenari de la mort del poeta Joan Maragall.
Maragall,
que va deixar-nos, en el conjunt de la seva extensa obra poètica ,
poemes que son balades (la del bes), himnes (el de l'arbre fruiter,
l'himne a la senyera...), cançons (la del Comte Arnau, la de Sant
Ramon...), i cants (alguns que han esdevingut sardanes: l'Empordà, Per
tu ploro)... va deixar-nos un cant per excel·lència: el Cant Espiritual.
Aquest
cant, aquest poema (un xic el testament poètic, vital, de Maragall),
musicat per l'Àngels Alabert, (la qui va ser fundadora del nostre cor i
directora fidel i entusiasta durant trenta anys), clourà el concert que
d'aquí a una estona els oferirem.
I,
si hem començat la diada amb un cant (el de la senyera) i l'Himne
Nacional de Catalunya (Els segadors), per arribar a aquest cant final
haurem passat, i haurem tastat la seva música i la seva poesia, per
Alemanya, Itàlia i Catalunya (el Principat i les Illes), per Polònia,
pels Estats Units, per Irlanda i Haití. Un llarg periple, un viatge
d'anades i tornades, que demostra que la música, com la poesia, com la
llengua, són bens irrenunciables i identitaris. Bens que cal defensar.
Acabo utilitzant una frase de l'escriptor Jaume Cabré, referint-se a la literatura, i adaptant-la. Podríem dir que “com
en una casa, a la poesia, a la música, s'hi sol entrar per la porta.
Després, la resta, és el plaer de llegir-la i d'escoltar-la”. Escoltin-la i gaudeixin-la.
Moltes gràcies.
Lluís Gil i Aban en nom del Cor
Imatge: Jordi i Olga (Cor Maragall)
Introduït inicialment per Lluís Gil el 27 d'octubre de 2011
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada