CONCERT A LA MARE DE DÉU DEL MONT - 50è aniversari d'Òmnium Cultural - 16 d'octubre de 2011 - Xavier Merino


Ahir,  diumenge 16 d’octubre, vam pujar al Santuari de la Mare de Déu del Mont, a cavall de l’Empordà i la Garrotxa, a fi d’actuar al llarg del matí, en la festa de commemoració del 50è aniversari d’Omnium Cultural. També, durant els actes, s’homenatjaren Jacint Verdaguer i Joan Maragall. El dia, tot i ser molt assolellat, era boirós, calitjós, i impedia de poder gaudir de la meravellosa vista que es pot contemplar des d’aquest cim els dies clars. Va faltar l’ajuda de la tramuntana. Els organitzadors no s’hi devien haver entès.

Vam sortir de Girona entre les vuit i dos quarts de nou del matí a fi de ser tots a lloc entre dos quarts de deu i les deu. A dos quarts d’onze, quan van haver arribat la president d’Omnium, Muriel Casals, i altres personalitats convidades, es va hissar l’ensenya nacional, moment en què vam cantar el Cant de la Senyera, amb lletra de Joan Maragall. Després, a l’interior de l’església hi hagué un seguit de parlaments que inicià Enric Sala, capellà del santuari, i clogué Muriel Casals. En acabat sortírem tots a fora i davant l’escultura dedicada a Verdaguer, després d’unes breus paraules d’Enric Sala, vam cantar l’himne nacional.

Tot seguit vam acompanyar la missa amb els cants adients (Schubert, Bruckner, Mozart, Llibre vermell de Montserrat, Haendel) i a continuació hi férem un concert en què interpretàrem:

El grillo, de Josquin des Près La filadora, popular catalana amb arranjament de Francesc Vila Ton pare no té nas, popular mallorquina arranjada per Baltasar Bibiloni Ave Maria, de Franz Liszt L’Eternel est son nom, també de Franz Liszt, sobre un text de Racine Ain’t-a that good news, negre espiritual de William L. Dawson
Després d’aquesta cançó la nostra directora, Sara Pujolràs, va fer memòria de l’enyorat company i amic Francesc “Xicu” Petit en l’aniversari del seu traspàs, i li vam dedicar An irish blessing, emotiva benedicció irlandesa de James E. Moore Jr. Diria que en Xicu va ser espiritualment amb cadascú de nosaltres durant la celebració de la missa i el concert.

Per acabar vam interpretar el Cant espiritual de Joan Maragall en l’esplèndida i espectacular versió que en va fer la nostra exdirectora Maria Àngels Alabert. L’acte es va cloure amb el cant dels goigs, amb lletra de Verdaguer i música de Candi Candi, que acompanyà els assistents mentre passaven pel cambril a retre homenatge a la Reina de l’Empordà.

Després del dinar de germanor vam tornar cap a Girona ben contents del dia que havíem passat.

Avui, a la pàgina 40 del Punt hi ha una fotografia de l’acte amb un text breu en què s’ignora l’actuació del Cor Maragall. Com passa tan sovint la informació és incompleta. Potser entre els i les cantaries no hi ha cap subscriptor del diari!

Si la memòria no és gaire infidel, ahir va ser la tercera vegada que vam cantar en aquest santuari emblemàtic.

La primera hi vam pujar quan la carretera encara no era asfaltada i hi havia molt de fang que, de vegades, feia difícil el control dels cotxes. Devia ser quan Joan Carreras i Péra, llavors rector del Mont i alguns poblets de la falda la muntanya, va beneir la imatge de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans, imatge que va ser robada al cap de pocs dies. I és curiós que la festa de Sant Galderic era precisament ahir. Pot ser que en aquella ocasió també hi haguéssim anat el 16 d’octubre?

La segona vegada (per la inauguració de la carretera?) vam pujar amb totterrenys o autobusos proveïts per la Diputació que va impedir l’accés amb cotxes particulars. És curiós, però, que els/les cantaires que recordàvem aquesta segona vegada, hem oblidat per a quin acte era ni quina motivació el provocà. Si a algú en llegir aquest escrit se li encén la bombeta, ens agradaria molt a tots de saber-ho.

Xavier Merino - 17 d’octubre de 2011 

Introduït inicialment per Lluís Gil el 27 d'octubre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro