LA FUGA GEOGRÀFICA I ERNST TOCH - Xavier Merino

L’obra

És, segurament, la peça més coneguda i interpretada del compositor austríac Erns Toch tot i que ell no la considerava pas de les seves obres més brillants i reeixides. Era el darrer temps, l’únic que s’ha conservat, de la suite parlada Gesprochene Musik, tot i que tenim notícia no confirmada que es pot haver trobat la resta de l’obra en un arxiu. És un ‘coral parlat’ en forma de fuga i la seva principal característica és l’absència de melodia i d’harmonies. Es serveix del text per provocar una polirítmia o combinació de diferents frases rítmiques al mateix temps.

És fuga perquè presenta un tema (subjecte) que es pres i reprès per totes les veus fins que totes l’han exposat. Després introdueix uns elements diferenciadors de les veus, similars però no sempre iguals, que configuren diferents episodis de desenvolupament o divertiments que porten a una nova entrada del tema. Aquests episodis solen emprar els mots Nagasaki i Yokohama, En aquesta fuga l’ordre d’intervenció de les veus en iniciar cadascuna el tema principal és tenors, contralts, sopranos i baixos. És Geogràfica per la repetició de noms de lloc o d’accidents geogràfics que, en ser esdrúixols, plans o aguts juguen amb el ritme. Acaba d’una manera insòlita amb una “R” vibrant  cantada per les sopranos i que va creixent per damunt de les altres veus i acaba amb el crit conjunt fortíssim de Trinidad.  Aquesta “R” és la inicial de Ratibor, nom alemany de la ciutat polonesa de Racibórz, que és el mot emprat a la partitura original amb la lletra en alemany.

La lletra en la versió anglesa, que s’ha imposat a l’alemanya original, és

Trinidad!

And the big Mississippi and the town Honolulu and the lake Titicaca,

the Popocatepetl is not in Canada,

rather in Mexico, Mexico, Mexico!

Canada, Málaga, Rimini, Brindisi

Canada, Málaga, Rimini, Brindisi

Yes, Tibet, Tibet, Tibet, Tibet,

Nagasaki! Yokohama!

Nagasaki! Yokohama!

En no haver-hi melodia ni harmonia l’obra és escrita sobre el que crec que s’anomena “pentagrama de percussió”, format per una sola línia i que, potser, seria més racional anomenar “monograma”.

Impressions de l’audició

Tota l’obra de dalt a baix és dominada pel ritme, que pot esdevenir frenètic en la repetició de “Canada, Màlaga, Rimini, Brindisi”, noms esdrúixols tots ells si els pronunciem en anglès. La combinació amb el ritme d’altres frases produeix efectes harmònics que combinats amb els altres ritmes de l’obra i la intensitat variable de les veus, que va des del fortíssim fins al pianíssim, produeix un efecte molt agradable a l’oïda del públic.

En sortir del concert una persona em deia que la frase “Canada, Màlaga, Rimini, Brindisi” cantada piano o pianíssim li havia recordat la bonior d’una multitud de persones reunides o el brunzir del vol dels insectes. Una altra persona em deia que havia tingut la impressió de sentir la remor sorda de pluja una mica intensa i persistent. Tot i que com ja vaig dir a la ressenya del concert, una altra persona, ja gran, deia que tot el concert li havia agradat molt, però “aquella peça tan moderna”... Li vaig aclarir que aquella peça tan moderna segurament tenia més anys que ella. És curiós que al públic infantil és de les peces que els va agradar més, potser per la seva aparent modernitat i, sobretot, pel ritme trepidant de tota l’obra, els canvis sobtats de fortíssim a pianíssim i per la seva originalitat en ser força desconeguda.

Feia temps que volia escriure les impressions que m’ha anat produint aquesta obra des que en vam començar l’estudi, però no trobava pas les paraules ni la manera de fer-ho. Ara, el fet de conèixer-la millor i l’opinió de persones assistents al concert m’han ajudat a fer-ho.

 

L’autor

Ernst Toch va néixer a Viena l’any 1887 i morí a Santa Mònica, Califòrnia, el 1964, fou un dels compositors més interpretats durant la dècada de 1920-1930. Estudià filosofia i medicina a la Universitat de Viena i música de forma autodidacta. D’ascendència jueva el 1934, bo i fugint del nazisme que s’anava enverinant, s’establí a Nova York i posteriorment a Califòrnia. Després de la Segona Guerra Mundial Àustria no va demostrar cap interès per fer-lo retornar. Tot i els nombrosos premis que rebé al llarg de la seva carrera, ell mateix es va qualificar com un dels compositors més oblidats del segle XX.

El seu estil és difícilment classificable: creà una nova forma de polifonia amb la Fuga Geogràfica. Es dedicà molt a la música de cinema. Escriví set simfonies amb motius musicals austríacs, sis òperes, nombrosa música per a petits conjunts de cambra, música per a piano i lieder.

Publicat inicialment per Lluís Gil el 8 de novembre de 2010