CONCERT DE FIRES 2010 - comentari d'en Xavier Merino

Ja hem fet el concert d’enguany. Per al públic que no ens havia sentit des de l’any passat, ha estat una bona sorpresa: canvis notables en el repertori amb incorporació de peces amb força ritme i una mica d’exotisme, inici d’introducció d’escenografia i la traca final de la Fuga Geogràfica. A la sortida del concert, en coincidir al vestíbul de l’Auditori amb el públic que sortia de la sala, hem pogut veure com tothom sortia content, amb un somriure obert i felicitava els cantaires que coneixia.

Hi ha hagut alguna anècdota emotiva, com ara un excantaire que em deia que s’havia emocionat molt. I alguna altra de divertida com la d’una senyora força gran que deia que el concert li havia agradat molt però que “llàstima d’aquella última peça tan moderna”. Ja li he aclarit que “aquella última peça tan moderna” té vuitanta anys, o sigui senyora, que com a mínim és tan gran com vós.

Crec que els cantaires també hem quedat ben satisfets. És clar que hi ha hagut tensió i nervis, potser fins i tot por en cantar alguna peça, però ens n’hem sortit molt bé i cal que ens felicitem i, sobretot felicitem la Sara, directora flamant del Cor: la seva energia i decisió, la seguretat que transmetia tota la seva persona, ens ha ajudat i donat confiança en el resultat i en nosaltres mateixos.

Hem trobat a faltar la nostra estimada Maria Àngels que no es trobava bé, però estic segur que ens ha enviat telepàticament el seu escalf i els seus bons desitjos i tots els hem percebut.

M’agradaria no ser l’únic cantaire que es manifesta i dóna la seva opinió i us convido a tots, des d’ací, a escriure les vostres opinions que, ben segur, complementaran i corregiran les meves i obtindrem un resultat ben positiu.

Publicat inicialment per Lluís Gil l'1 de novembre de 2010