CONCERT DE FIRES 2010 - Presentació

Bon dia, benvinguts!

Joan Grimalt, músic i filòleg, diu que “la música acompanya les activitats humanes, importants i no tant importants”. I si bé no diu a quines activitats  es refereix, ve a dir que a activitats de tota mena.

Som a Fires i vet aquí que intentant buscar tres peus al gat, m’he entretingut a mirar on és la música en la programació d’aquestes festes durant les quals hi ha activitats molt diverses i per a tothom. Resulta que la música és a tot arreu.

És present a les cercaviles. Acompanya els capgrossos i els gegants en el seu recorregut pels carrers de la ciutat i acompanya els infants que, amb cara de sorpresa uns i d’angúnia o espant altres, se’ls miren com si fossin sortits d’un conte.

També hi ha música per als joves que van a les barraques. Molts grups i de diverses tendències, ja entrada la nit, posen a prova, amb els decibels dels seus aparells, la resistència auditiva dels joves que escolten, que no ballen, el seus repertoris.

I la música dels castellers, que no és bonica i posa els pèls de punta? En el moment de més intensitat, quan contenim l’emoció, quan l’anxaneta grimpa per arribar dalt de tot i carregar el castell, les gralles llencen el seu so com per donar-li la darrera empenta.

I la Missa de Sant Narcís, patró de la ciutat? Missa solemne amb cants dels celebrants i cants dels cantaires de diferents cors de Girona que s’apleguen per fer que la música faci encara més solemne la cerimònia.

Els afeccionats a la sardana tenen l'oportunitat de ballar-la als carrers i a les places, puntejant, comptant i repartint, en un curós exercici matemàtic. I tenen la possibilitat d’escoltar-les en concert on no les poden ballar però que de segur els peus, sense fer fressa, van marcant els passos.

I també hi ha ocasió per escoltar jazz, conjunts que ja no són per a jovenets-jovenets, músiques afros i llatines, balls d’envelat i orquestres de tota la vida... ah!, i la música del circ? I la música perquè la ciutat es desperti?, com deia ahir un diari local fent al·lusió a les Matinades... I la música dels intèrprets, sols i espontànis, que sorgeixen a qualsevol racó...

I així, entre guitarres, gralles, timbals, violins, tenores i fiscorns, i tota mena d’instruments de corda i de vent, arribem al nostre Concert de Fires de cada any. A aquest concert en el que el protagonista és un instrument meravellós: la veu.

Aquest any que es celebren arreu centenaris, cent-cinquantenaris i aniversaris tots en números rodons, al Cor Maragall celebrem que en fa vint-i-tres (no rodó) que cantem el Concert de Fires. Déu n'hi dó! I potser algú de vostès fa els mateixos anys que ens escolta en aquesta diada de Tots Sants. Déu n'hi dó, també!

Hem anat acompanyant, doncs, les Fires durant tots aquests anys amb aquest concert que sempre ha volgut ser, atenent a allò de què la música és universal, una mostra de la nostra i de la que s’ha fet i es fa en altres indrets.

Un primer bloc del programa d'avui l’integren peces que van dels segles XIV al XIX: des del Llibre Vermell de Montserrat, amb Emperadriu de la ciutat joiosa, fins a Anton Bruckner que va compondre Locus iste l’any 1869, passant per Tomás Luis de Victoria amb l’Ave Maria, Tourdion, un anònim francès del s. XVI i la Salve Regina, de Schubert del 1824.

Tot seguit, en un segon grup, Idil·li, de Joan Altisent; una cançó tradicional polonesa, La minyoneta; una altra de l’Urgell, Caseu-vos minyons: dues més del país valencià, Bolero de Guadassuar i Xumba, xumba i finalment una cançó gallega O voso galo comadre.

I en el tercer, de més enllà dels nostres mars i de les nostres fronteres podran escoltar tres cançons populars brasileres: Rosa Amarela i Balaio, de Villalobos i Azulao, de Jaime Ovalle. I per acabar el periple americà El humauaqueño, cançó de carnaval argentina i Deep River (riu profund), un espiritual negre.

I per acabar, ah!, per acabar. Permetin-nos que no desvelem el secret, que mantinguem la sorpresa. Fuga: potser una composició musical, un punt de fuga, una fuga d’un lloc determinat, un conjunt de rock, la fuga de cervells... Geogràfica: potser un punt d’informació, una carta (un mapa), una societat, un màster...

Fuga Geogràfica...

Estan disposats a escoltar-nos un altre any? Esperem que s’ho passin bé.

Fins l’any vinent, no ens fallin!...

Foto: Jordi   /   Text: Lluís Gil

Publicat inicialment per Lluís Gil el 2 de novembre de 2010