Blog Cor Maragall de Girona

La musique souvent me prend comme une mer! Baudelaire En el silenci obscur d'unes parpelles closes que tanca l'Univers en el meu esperit, la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses.- Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l'infinit, trencades les rescloses, i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l'oblit. Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones, jo vaig música endins, voluptuosament. I mentre el món es perd, adormit a la platja, jo somnio -perdut en l'estreta salvatge dels llavis de l'escuma i dels braços del vent. POESIES, Llibre segon, 25 - 18 de març de 1937 Fotografia del poeta treta d'internet

Mucho antes de hablar, los seres humanos se pusieron a cantar. Siempre he estado convencida de que ésa fue nuestra evolución lógica: primero, antes de nada, cantar, hacer música, y sólo más tarde, comunicarnos a través de la palabra. Parece que los estudios paleoantropológicos confirman esa creencia mía, y que la estructura ósea de la garganta de nuestros antepasados más remotos fue en efecto más apta para lanzar notas al aire que para emitir sonidos articulados en un tono monocorde. Al fin y al cabo, la música está presente en la naturaleza desde el origen mismo del mundo. Melodía y ritmo. Aparece en el canto de los pájaros, por supuesto, pero también en el murmullo del agua sobre las piedras, en las gotas de lluvia cayendo sobre la tierra, en las hojas de los árboles movidas por la brisa o el viento fuerte penetrando en una oquedad. Y luego está lo nuestro, lo propiamente humano, nuestra necesidad —visceral, creo— de expresar las emociones más poderosas mediante esos sonidos...

Gustav Mahler  El ruido, la furia de un mundo destemplado, egoísta, no nos permite oír nuestra propia armonía interior. Una armonía que está conectada con esa vibración de las esferas de la que hablaba Pitágoras, y que emite un canto sereno, cálido, que proclama la reconciliación entre el pulso trágico que late inevitable en todo ser humano y las fuerzas ocultas de la naturaleza. Percibir esa música nos salva, nos proporciona el placer inmenso de sentirnos parte de algo mucho más grande que nosotros mismos, en donde todo está concordado por una cadencia general. Sólo un mundo más solidario, más consciente de la necesidad de buscar al otro, puede hacernos salir de la crisis global en la que nos encontramos. Tenemos que saber que la historia se repite una y otra vez con insistencia. Tenemos que ser conscientes de que siempre hemos superado dificultades profundas, con imaginación, con coraje. No podemos olvidar que el ser humano ha sido siempre valiente cuando las condici...

En el marc de la basílica de Sant Feliu de Girona -i coincidint amb “Girona, temps de flors”- es va celebrar el tradicional concert de cant coral organitzat per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i el Bisbat de Girona per tal d’ajudar les persones malaltes que faran properament la tradicional pelegrinació al santuari marià de Lourdes. Enguany, van participar-hi cinc corals, amb un repertori molt variat, alegre i dinàmic, a l’abast d’un públic assistent que, a més a més d’escoltar bona música coral, volia passar una estona gratificant. El primer torn fou pel Cor Infantil Niudenotes , seguit pel Cor Juvenil Móndeveus , ambdues formacions dirigides per la M. José Toledano. Molt de mèrit té engrescar tants nens i nenes i fer-los descobrir la bellesa de la música coral. Desprès arribà el torn del Cor Gospel Girona , una formació coral de dilatada presència i tradició a la nostra ciutat, sota la direcció de Xavier Thió. Es notava que, a més de cantar, s’ho pa...

Cantant l'Himne a la Verge, de Benjamin Britten, a dos cors La tarda de dissabte 28 de març marcava el punt d’inici de la Setmana Santa a Girona. L’església de Santa Susanna del Mercadal s’omplia de cantaires i públic amb la intenció de passar una bona estona amb companys, amics i familiars; aquest any, però, amb petites variants que constituïen una certa reorientació de la tònica dominant dels concerts del Mercadal. Si tradicionalment hi participaven un màxim de tres o quatre corals en les diverses edicions d’aquest concert, en aquesta es repartien la responsabilitat musical el cor Maragall, sota la direcció de Sara Pujolràs, i el Cor de Cambra Girona, dirigit per Antoni Amorós. A la primera part, protagonitzada pel Cor de Cambra Girona, s’interpretava la Missa Brevis Sti. Joannis de Deo de J. Haydn i la peça O Iesu Christe de J. Van Berchem (1505-1567), a més de la col·laboració d’alguns solistes integrants del Cor de Cambra, amb partitures eminentment d’oratori...

Tinc decidit ja fa temps que en les meues darreres voluntats, les que m'acompanyaran en el viatge a les altures, he d'incloure una clàusula segons la qual, quan puga triar lloc i activitat al paradís, demanaré només un raconet confortable on poder llegir una vegada i una altra els meus clàssics, i on poder escoltar eternament música de Bach. Escoltar música de Bach és una de les ocupacions més recomanables en qualsevol temps i ocasió, en la vida mortal com en l'eterna, i més recomanable encara si el temps és aspre i confús, com aquest que patim, de tan escassa esperança, quan la inèpcia dels polítics, els fanatismes bàrbars i l'estupidesa universal, avancen i ocupen l'espai de la modesta raó que ens emparava. Quan la història es precipita per viaranys poc optimistes, i l'estètica i la sensibilitat reculen i deixen pas a la barroeria. No sé si ara mateix seria possible un altre Bach, un pare de família component música inacabable, inexhaurible: no sé si aque...

  He llegit aquest curiós article que Josep Pujol va publicar al seu bloc el 13 de febrer passat i m'ha semblat que és interessant de llegir-lo. Els compositors no només s’expressen amb la seva música. L’humaníssim art de criticar també ens defineix, de manera que Beethoven no només es retrata mitjançant la Pastoral o la novena, sinó també quan malparla de Rossini: “Hauria estat un gran compositor si el seu mestre li hagués allisat més el darrere”. No sé si la frase és espúria, però en qualsevol cas no costa gaire afigurar-se’l dient-la. Precisament Rossini té una fama de llengua molt llarga, especialment esmolada contra Wagner, de qui afirmava que té moments preciosos però quarts d’hora terribles: “Hom no pot jutjar el Lohengrin després d’una primera audició, i certament jo no penso escoltar-lo una segona vegada.” Als funerals no deixava pas el sarcasme a casa, com per exemple al de Meyerbeer, per a qui el seu nebot havia compost la música. “És bon...

Davant del concert de música religiosa en què participarem el dia 28 d'aquest mes de març, hem cregut adient de publicar aquest article. Aquest divendres 6 de març, la Basílica de Santa Maria del Pi es va omplir de públic que volia sentir el Cor de la Ràdio de Letònia, Latvian Radio Choir, interpretant música religiosa d' Arvo Pärt i de Bernat Vivancos . Arvo Part, de 80 anys, és el compositor contemporani viu més interpretat. Bernat Vivancos (1973), és compositor reconegut internacionalment, professor de l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i fins fa poc va ser director de l'Escolania de Montserrat. No és aquest l'espai per a una crítica musical, que ja faran els experts amb més fonament. Però sí voldria fer algunes reflexions que se'm suggereixen després d'haver fruït d'una música contemplativa, mística, transparent, amb una interpretació difícilment repetible per la difícil unió entre professionalitat i honestedat...