UNA PINZELLADA DE L’ODA DE LA NOVENA DE BEETHOVEN - Maria Pascua i Vila
La novena simfonia de
Beethoven és una de les obres més transcendentals de la història de la música,
la seva lletra és un fragment de l’Oda an
die Freude (Cant de joia) escrita pel poeta l’alemany Friedrich von Schiller
el 1785 per celebrar l’ideal d’unitat i germanor.
La lletra va ser
adoptada per Ludwig van Beethoven per el passatge vocal del 4t moviment, final,
de la seva novena i última simfonia.
És un himne innovador
per a l’època, símbol de la llibertat i germanor entre els pobles, que va marcar
un canvi decisiu en el món simfònic.
Joan Maragall l’any
1900 en va fer la traducció al català per a l’Orfeó Català.
Des de 1972 els països
d’Europa en actes internacionals el feien servir i va esdevenir l’himne
d’Europa com un cant de joia. El cant de l’oda es diu: “abraceu-vos, homes, ara!
Un gran bes inflama els cels ...”
“Humilia’t, o món! ara.
Criador de terra i cels! dins la llum de mils estels, dins la llum cerquem-te
encara!”
“Tots els homes s’agermanen
on tes ales van tocant.”
La joia que abraça els
homes expressada per aquest cant, on la trobem? Quines ironies té la vida quan
a tot el món regna l’egoisme, el racisme, la intolerància. Quan al món predomina
la pobresa, el desfici per les riqueses, la corrupció i el jo davant de tot.
Vivim en una societat
molt avançada amb les noves tecnologies i el desenvolupament però, per contra,
avancem molt a poc a poc en l’atenció a les necessitats dels altres, en no humiliar
els pobres. I els homes no s’agermanen.
Han
passat anys i alguns segles d’aquest missatge i cal treballar perquè aquest
cant de joia esdevingui una realitat.
Maria Pascua i Vila, 16 de juny de 2022
Il·lustracions extretes de Viquipèdia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada