ÀNGELS ALABERT REP EL PREMI DE CULTURA DE LA FUNDACIÓ VALVI – 15.06.2019

Moment del Lliurament del Premi per Joaquim Vidal , president de la Fundació Valvi

El dia 15 de juny la fundadora i primera directora del Cor Maragall, Àngels Alabert, va rebre el Premi Joan Saqués i Roca atorgat per la Fundació Valvi a la persona o entitat que hagi destacat i acrediti una trajectòria reconeguda en el camp de la preservació, conservació, difusió o restauració del patrimoni cultural i artístic en el marc de les comarques Gironines.

 

Àngels Alabert amb els seus fills i Joaquim Vidal, president de la Fundació Valvi

 

El premi se li concedeix per, a més de la seva tasca davant del Cor Maragall durant trenta anys, la seva feina docent, durant quaranta-un anys, al Conservatori de Música “Isaac Albéniz”, on impartí classes de diverses matèries. També per la seva gran dedicació a aprofundir els seus estudis en gairebé totes les especialitats de la carrera musical. També és molt destacable la seva activitat, com a pianista, en el grup Paraula de Poeta. I podríem anar allargant aquesta llista.

 

Destacaria però, del seu currículum, la constitució, l’any 1990, del “Trio de Cambra Alemany”, amb J.Nikel (flauta travessera) i U. Keusen (violoncel). Aquest trio va fer nombrosos concerts a Catalunya  i a Alemanya i va enregistrar a Colònia el CD “Musik Chamber Europeis” amb obres d’autors catalans i alemanys. Aquest fet m’ha fet recordar les visites que ens va fer un grup de Sankt Augustin, a Renània, i les nostres actuacions en aquella ciutat. El trio de cambra podria haver motivat aquest intercanvi amb Sankt Augustin?

A l’acte de lliurament del premi hi assistí molt de públic. Un públic molt heterogeni: companys en la docència, antics alumnes, personalitats de l’àmbit cultural musical, antics cantaires del Cor Maragall, ... I, és clar, els i les cantaires del nostre Cor Maragall que vam actuar per cloure l’acte. Vam tenir el plaer de saludar Pere Coma, marit de l’Àngels, amb qui feia molt de temps que no coincidíem.

Àngels Alabert al costat del seu marit

Salvador Roca, rapsode i membre actiu del grup Paraula de Poeta va fer la glossa de la guardonada. Sofia Cabruja interpretà al piano l’obra La Nevada, que l’Àngels compongué a partir d’unes notes preses durant una nevada de l’any 1988. Gemma Coma Alabert, acompanyada al piano per Maria Àngels Pardàs Feliu, interpretà la cançó Et miro adormida, que l’Àngels escriví quan la Gemma era molt petita. Agustí Coma Alabert, també acompanyat al piano per la Maria Àngels Pardàs Feliu, dedicà a la seva mare mare la interpretació del Sonatí de la rosada, d’Eduard Toldrà, i Rêverie (Schumanniana) de Joan Lamote de Grignon.

El Cor Maragall clogué l’acte amb la interpretació de Cinamom i flor d’acàcia, composició d’Àngels Alabert a partir de la lletra i la melodia dels goigs de la Mare de Déu de Bell-ull i de Gràcia, venerada al claustre de la catedral de Girona i peça emblemàtica del nostre quarantè aniversari. I també quatre cançons de les que han deixat petja en els/les cantaires del Cor:

Idil·li, obra de Joan Altisent

N’Eulàlia vol gonella, de l’ensalada La Negrina, de Mateu Fletxa el Vell

An irish blessing, benedicció irlandesa jarmonitzada per James E. Moore

Per tu jo cantaria, de Marianne Meystre i W .R. Willisegger

 

 Actuació del Cor Maragall dirigit per Sara Pujolràs

Abans de començar l’actuació del Cor Maragall vaig llegir un breu resum de la història i anècdotes dels primers temps del Cor. En una entrada a part, a continuació d’aquesta, podreu llegir aquest text.

L’acte fou molt emotiu perquè els participants tinguérem presents i ben vius molts dels moments viscuts i compartits amb l’Àngels, l’amistat i l’estimació de la qual ha deixat empremta profunda a les nostres vides.

Xavier Merino i Serra

Fotografies de Jordi Baquero