CONCERT DE FIRES 2016 - Xavier Merino

 

Enguany, per motius personals, no vaig poder ser a l’escenari de la Sala Montsalvatge de l’Auditori el dia de Tots Sants. Però sí que vaig poder assistir-hi des del públic. I una vegada més vaig comprovar que les obres interpretades se senten de manera molt diferent des de l’escenari, des de dintre el Cor, que des del públic. Des del públic es poden apreciar molt bé totes les veus i el so que arriba és el del conjunt dels intèrprets. Ho vaig notar especialment en l’arranjament de Baixant de la Font del Gat fet per Ramon Noguera. L’havia cantada moltes vegades però era la primera vegada que la sentia des del públic. Hi vaig trobar coses que no havia sentit mai i em va semblar un arranjament molt més bonic i engrescador que el que havia apreciat com a cantaire. Això sí, no poder ser a l’escenari em va trasbalsar una mica.

  

El concert, dedicat a Divertiments corals, va ser, evidentment, un concert divertit. Des de la versió excel·lent de la Fuga Geogràfica d’Ernst Toch, obra totalment parlada, sense música, fins a les lletres divertides i potser una mica massa picants o ordinàries de les cançons del Renaixement, passant pels arranjaments de diverses cançons populars catalanes, una de valenciana i una de gallega. Vam poder sentir dues versions diferents del Tourdion, la de concert i la de comiat. La moguda Sambalelé, popular brasilera que ens va fer remoure en els seients.

 

Extraordinària la versió i representació de Dolça Mort, de Klaus Stahmer, altrament coneguda com La mosca, acompanyada d’una coreografia molt vistosa i escaient.

Crec que el concert va tenir un nivell de qualitat molt alt que va fer evident l’esforç fet pels cantaires i, és clar, la feina difícil i dura de la directora, la Sara Pujolràs.

Quants anys fa que el Cor Maragall fa el Concert de Tots Sants? Potser trenta? Potser més! Del Saló de Descans del Teatre Municipal va passar a l’Auditori de la Mercè, després a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona i ja deu haver estat el sisè a la Sala Montsalvatge.

Felicito efusivament la nostra directora, la Sara Pujolràs, pels resultats aconseguits. I també felicito, és clar totes les cantaires i tots els cantaires que s’han esforçat per arribar a l’excel·lent resultat de conjunt aconseguit.

 

 

Un esment especial per a Salvi de Castro, el narrador, que enfundat en una disfressa de mosca va saber mantenir un to graciós i burlesc per presentar les obres durant tot el concert.

I no em puc oblidar del bon company Pere Romagós, Isaac d’Aiguaviva, que un any més va treballar intensament en la part artística i decorativa amb les seves mosques i els seus dibuixos.

Un moment molt emotiu va ser quan la Teresa, a l’inici del concert va tenir un record per al company Lluís Vinyals, mort el 9 de juny de passat, que ens havia acompanyat des dels primers temps del Cor. Ja va actuar al primer recital que vam fer al pati dels Salesians del Pont Major.

Xavier Merino - 10 de novembre de 2016

Fotografies de Jordi Baquero