Blog Cor Maragall de Girona

Vaig tenir el plaer d’assistir al concert de la Coral Xàntica del dia 23 de novembre a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona. I va ser realment, com ja he dit, un plaer. Van anar desgranant cançons d’arreu del món, totes elles molt boniques, amb interpretacions que m’atreveixo a qualificar d’excel·lents. L’acompanyament del trio format per Joan Sadurní al piano, Enric Canada a la percussió i Pere Coma al contrabaix hi va contribuir molt. I la coreografia d’Olga Bernardo, molt adient i ben interpretada, va ser un altre atractiu del concert. La primera cançó, Marxem? , tradicional catalana la desconeixia totalment. La melodia, amb possibles reminiscències melòdiques àrabs, em va fer pensar en les cançons camperoles mallorquines que canta Maria del Mar Bonet, com ara la Cançó de segar i altres. L’esplèndida interpretació de la Fuga Geogràfica d’Ernst Toch em va sorprendre. Amb molts matisos, lleugera i àgil, només amb veus femenines. Em va semblar molt més suau, m

  Per motius personals, no vaig actuar al concert de Tots Sants d’enguany del nostre Cor i el vaig escoltar i veure des de l’espai destinat al públic. Públic que, seguint la línia dels darrers anys, va ser molt nombrós. El Cor Maragall es va enfrontar a una obra, el Festino nella sera del Giovedi Grasso avanti cena , obra del monjo benedictí bolonyès Adriano Banchieri , també conegut amb el sobrenom de Bolognese per raó dels seu origen. Una obra que, contra el que semblava a primera vista, té un grau elevat de dificultat interpretativa. El Festino , publicat el 1608, és un madrigal grotesc i satíric amb vint quadres que retraten diferents situacions vinculades amb la Commedia dell’Arte . Ben representatiu de la música del renaixement tardà i començament del barroc, conté madrigals, danses, mascarades, cançonetes, contrapunts, ... Havent gaudit del concert, com ja he dit, des del públic, se’m va fer molt difícil en aquell moment, per una barreja

  El bon amic i excantaire Quim Pardàs ha tingut l'amabilitat de fer aquest escrit perquè el poguéssim penjar al bloc: Amics del  COR MARAGALL: Com  cada any per Fires és per a mi obligatori assistir al concert de Tots Sants del COR MARAGALL. Em demanen  fer-hi algun  comentari i amb molt de gust ho faig. El concert coincidia  amb la celebració  dels 35 anys del cor: PER MOLTS ANYS!  Jo també puc dir-me a mi mateix: PER MOLTS ANYS!, per la part que em toca,  doncs jo hi era l’any 1979 en el començament d’aquella aventura, que de la mà de la Mª Àngels Alabert ha arribat a tant bon port. D’aquells primers pioners que jo recordi ja només  resten a dalt del vaixell en Narcís Fuster i en Xavier Merino. Dels meus temps encara queden una colla de cantaires dels quals conservo una bona memòria i amistat. Per commemorar solemnement aquest aniversari, ara ja amb la direcció de la SARA PUJOLRÀS, penso que heu sigut molt valents en enfrontar-vos a una

  La Sara s'adreça als espectadors després del concert. Foto Montserrat. ESCRIT QUE LA SARA HA ADREÇAT A TOTES I TOTS ELS CANTAIRES Bona nit, amigues i amics cantaires, Ara que ja ens ha passat a tots la ressaca del concert (és clar, amb tant de vi...) és el moment de fer el balanç de com ha anat. Bàsicament va estar bé, decididament bé. La posada en escena va resultar magnífica, i més encara tenint en compte que tot va sortir de nosaltres: -           l’escenari es va veure acolorit, ple, equilibrat i viu -           el vestuari, molt encertat -           les imatges projectades, incomparables -           els llibrets i carpetes, genials i creatius Però és que, a més, va haver-hi una encertada presentació del concert, un narrador magnífic que va anar enllaçant les diferents peces amb tant d’encant que no es va poder escapar cap aplaudiment fora de lloc per part del públic i uns instrumentistes amb molta musicalitat i professiona