XICU PETIT, EN EL RECORD - Lluís Gil

La matinada passada en Xicu ens ha deixat. Víctima d'un càncer, en molt poc temps ens ha deixat orfes de la seva mirada, sense la seva encomanadissa alegria i sense el seu somrís franc i sincer. Ja no podrem tornar a cantar plegats ni a escoltar els seus comentaris i consells precisos sobre el que tant estimava, la música i el que tant bé sabia fer, cantar.
Fa pocs dies, en una visita amb l'Isaac, a l'hospital, em deia que els metges estaven espantats però que ell no: "Espantats, perquè? Jo crec en el miracle i em penso que tot anirà bé". La FE d'en Xicu no tenia esquerdes, era un creient de pedra picada.
Malauradament el miracle no s'ha produït, però això és una altra cosa...
Després d'aquesta visita anàvem a cantar un concert amb el Cor Maragall (on havíem cantat plegats). Li vam dedicar el concert i en acabat una cançó (via mòbil).
La Laia ha perdut el seu company, el seu amic, el seu estimat Xicu. Jo, nosaltres, hem perdut l'amic. Una abraçada Laia!, estem al teu costat.
Publicat inicialment per Lluís Gil el 17 d'octubre de 2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

Imatge
  El cap de setmana passat vam estar treballant amb uns quants companys i companyes del Cor Maragall i amb el mestratge de la Glòria Garcés, tècnica de cant per millorar les nostres interpretacions i gestionar la nostra veu a fi de treure'n el màxim de profit i aconseguir un millor so amb tots els amics i amigues que en formem part. Ha estat intens, però també eficient, eficaç i divertit. Vam començar dissabte a la tarda, primer un xic de relaxació i jocs de grup per anar agafant sintonia de cor. Després unes quantes vocalitzacions i tot seguit va començar el treball per cordes amb la Glòria. A les 8h tancàvem la sessió del dia per poder sopar i desprès, com cada any, tocava fer assemblea. Vam repassar l'estat de comptes i cada comissió va explicar un xic el que havia treballat durant el 2023, i es van presentar els objectius per al 2024. Com sempre, tothom va poder dir-hi la seva i no vam tenir cap daltabaix rellevant. Hi ha incorporacions a les comissions i alguna bai
Read more »

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

Aquesta cançó, extremadament romàntica i primaveral, la vaig cantar per primera vegada, ja fa molts anys, a la Coral Oidà de Girona (on, per cert, vaig coincidir amb l’estimat company Jordi Palomeras, llavors molt jovenet) i, posteriorment, es va incorporar al repertori del nostre Cor Maragall. Sempre m’ha agradat molt de cantar-la i he comprovat que a molts altres cantaires del Cor també. Això m’ha mogut, com a modest homenatge als autors, a cercar una mica d’informació del compositor i del lletrista. M’ha sobtat veure que Idil·li és, segurament, l’obra més coneguda d’Altisent i que la interpreten nombroses corals, no només catalanes, sinó també espanyoles. També he vist que l’orgue que es va instal·lar fa pocs mesos a l’Auditori Josep Viader de  la Casa  de Cultura de Girona, és l’orgue de l’auditori privat que tenia Joan Altisent i que ha estat una donació del seu fill i néts a la ciutat de Girona. Antoni Careta, autor de la lletra d’aquesta cançó, que corre
Read more »

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro

Imatge
  El dia 9 d’aquest mes va fer un any de l’atropellament mortal que va patir l’Iris Martí i Pujolràs, membre del Cor Maragall juntament amb tota la seva família. L’entitat gironina Mou-te en Bici, que ja havia patrocinat la instal·lació d’una bicicleta blanca al lloc de l’atropellament, va promoure, el dia de l’aniversari, l’encesa d’espelmes en memòria de l’Iris al mateix lloc. Després d’unes paraules del president de Mou-te en Bici, Xavier Coromines, el nostre company Salvi de Castro va llegir el text següent que ell mateix va escriure. Estimats amics i familiars, Iris, ens vas deixar escrit: «Hi ha tantes coses que no entenc. I que no cal entendre. És tot tan complex, tan incert, tan caòtic. M’agrada la complexitat, m’agrada perdre’m en la incertesa i trobar-me en el caos. És tot tan contradictori…». Tu ens vas parlar d’un camí i des de fa un any nosaltres seguim perduts enmig del caos, davant de tanta incertesa i discutint amb la complexitat… Avui fa un any que ens va d
Read more »