UNA MÚSICA CONSTANT- comentari de Xavier Merino

El post que reprodueix la ressenya sobre aquest llibre publicada a la revista digital de PRODIEMUS, em va moure a cercar el llibre i llegir-lo. I, realment, la lectura va ser ben gratificant. És una novel·la que, en general, és apassionant i es llegeix amb molta fluïdesa. Potser amb un centenar menys de pàgines seria encara més llegidora. El rerefons amorós romàntic de Michael, segon violí del Quartet Maggiore, a trossos es fa una mica tediós, potser per massa irreal i poc creïble.

Per a un lector que no sigui melòman la novel·la es pot fer feixuga i desaprofitar-ne una bona part de l’interès. Espero de poder comprovar-ho.

Per a un amant de la música però, indueix a escoltar i redescobrir els quartets de corda de Franz Joseph Haydn, els trios amb piano, els quartets i quintets de corda de Beethoven i, sobretot, l’obra genial inacabada que s’ha d’escoltar amb tota la concentració possible: “L’art de la fuga”, de J.S.Bach. Vaig desempolsar l’enregistrament d’aquesta última obra, interpretada pel quartet de violes Fretwork, que feia uns mesos que no havia escoltat i en vaig gaudir intensament. No havia posat mai gaire atenció als quintets de corda de Beethoven i m’han semblat intensos i engrescadors. Els quartets de corda els he escoltat sovint i ja els coneixia força bé. Em falta recuperar els vinils (oi que es diu així?) dels quartets de corda de Haydn que fa temps que vaig desar. Pel que fa a “La truita” de Schubert, que també protagonitza la novel·la, encara no he retrobat el CD que sé que he de tenir i estic freturós de tornar-lo a escoltar amb atenció.

En resum puc dir que la lectura d’aquesta obra de Vikram Seth m’ha estat molt profitosa en tots els aspectes i m’ha ajudat a penetrar i entendre més el món dels quartets i quintets de corda, un món que quan es desconeix pot semblar monòton i poc atractiu però que ajuda a viure un univers de sensacions intenses i agradables.

Publicat inicialment per Lluís Gil el 26 d'octubre de 2010