TEXTOS INTRODUCTORIS A LES CANÇONS DEL CONCERT DE FIRES 2011
"Il Grillo"
Aquesta obra és una "frottola" de Josquin Desprez,
un dels més famosos compositors europeus del Renaixement. Es tracta
d'una cançò per al somriure, irònica i sense la polifonia que podria
dificultar la seva comprensió. La va compondre quan treballava al servei
del cardenal Ascanio Sforza (mà dreta del papa Alexandre VI, el Papa
Borgia). El cardenal era ben conegut per les seves despeses capricioses.
En una ocasió va comprar un papagai capaç de recitar el "Crec en un
Déu" sencer; va ser molt car, però no s'hi va poder resistir. En aquells
dies, els cantants de la seva capella musical van tenir problemes en el
cobrament del seu sou, i els dos esdeveniments es van
relacionar ràpidament. Un dels cantors sense cobrar era Carlo Grillo.
Josquin va decidir composar una cançò-denúncia utilitzan el doble
sentit: aparentment la lletra és un cant a l'insecte humil, però qui
vulgui pot entendre-hi una petició a favor del cantor. Fins i tot
intenta recordar al patró que el grill és fidel i no fa com el papagai
que, si hom bada, se li escapa i ja no sentirà més el seu "Crec en un
Déu".
El grill és un bon cantant de vers llarg.
Endavant, grill; beu i canta!.
Ell no fa com altres ocells,
que canten una mica i després se'n van a un altre lloc,
el grill sempre roman.
Quan fa més calor, canta només per amor.
(Per a més informació: http://coralea.com/jaula-de-grillos-por-juan-de-dios-tallo/)
"!Cucú, Cucú¡"
Juan de la Encina
és un dels compositors més destacats del'escola polifònica castellana
així com també un dels patriarques o fundadors del teatre espanyol. Hi
ha una sàtira misógina en el "Cucú, cucú", on trobem un enginyós joc de
paraules ja que cucú no és res més que l'ocultació de la paraula francesa cocú, o sigui, cornut, i que aparenta donar al villancico un caràcter d'un altre gènere, en introduir un element de la naturalesa com és el cant del cucut.
¡Cucú, cucú, cucú! Guarda no lo seas tú.
"Il est bel et bon"
Pierre Passereau és un dels compositors més popular de les cançons parisenques de 1530-40, en ple Renaixement. Moltes de les seves peces són de caràcter rústic, amb onomatopeies, dobles sentits i sovint obscenitats, un fet comú dins la música popular francesa d’aquella època.
Que bonic i bo que és el meu marit!
Hi havia dues dones de la mateixa contrada,
es deien l’una a l’altra: “Tens un bon marit?”
És bonic, i bo, veïna, el meu marit!
Ell no s’enfada, ni tampoc no em pega;
ell porta la casa i jo em prenc els meus plaers.
Veïna, és per riure quan les gallines criden:
”Co-co-co, petita coqueta, què es això?”
Que bonic i bo, veïna, que és el meu marit!
"Angelina"
Entre els trobadors llegendarisd'Haití hi ha Auguste de Pradines,
un francès paralitzat per la poliomielitis i confinat a una cadira de
rodes, que es guanyava la vida en els clubs dels voltants de
Port-au-Prince. A la dècada del 1920 va començar a oposar-se activament a
la presència nord-americana a Haití, escrivint cançons de protesta. Un
dels primers exemples és la cançó Angelina, on es descriu una disputa
domèstica entre ella i el seu marit, però va servir com una crida a les
tropes dels EUA a sortir del país.
El
text diu: "Oh, Angelina, ves a casa de la teva mare", i va ser
interpretada per la classe popular com "Yankee, torna a casa teva".
"Me pizzica me mozzica"
Una
antiga cançó popular italiana en el dialecte de Ciociaria, població del
Lazio. Es tracta d'un strambotti, una cançó de contingut amorós en
equilibri entre la cordialitat popular i el refinament cortesà.
Em pessiga, em mossega. Ai, com m'ha pessigat!
Peró els pessics de l'amor, bonica, no fan mal.
"Ave Maria"
"Ave Maria"
Franz
Listz (Ferenc Listz, en hongarès) nasqué el 22 d'octubre de 1811 i
moría a Bayreuth, Alemanya, el 31 de juliol de l'any 1886. Va ser un
dels grans virtuosos del Romanticisme i un dels defensors de les
inspiracions extramusicals, tant pictòriques com literàries.
"L'Eternel est son nom"
De la tragèdia "Esther", escrita per Jean Racine en 1689. Inclós en l'obra Fünf Chöre, composta cap a 1850 per Franz Listz.
L'etern és el seu nom.
El món és la seva obra;
Ell escolta els sospirs
del'humil ultratjat,
jutja tots els humans
amb idèntiques lleis,
i des de dalt del seu tro
interroga els reis.
Dels estats més potents
la caiguda espantosa,
quan ell vol, és només
un joc de la seva ma esfereïdora.
I els febles humans,
vanes joguines mortals,
són tots davant els seus ulls,
com si no hi fossin pas.
An Irish Bleesing
Una benedicció irlandesa:
Que el camí surti a rebre't.
Que el vent bufi sempre a la teva esquena.
Que el sol il·lumini tèbiament la teva cara,
i la pluja caigui suau sobre els teus camps.
I, fins que ens tornem a trobar,
que Déu et guardi en el palmell de la Seva mà.
Introduït inicialment per Lluís Gil el 5 de desembre de 2011
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada