TEMPS DE DURANT L'ANY - Xavier Merino

Després dels concerts del darrer quadrimestre de 2011, hem entrat al que m’agrada anomenar, seguint la denominació del calendari catòlic, “temps de durant l’any”. És un temps en què l’activitat es limita a assajar, feina dura, el repertori nou que interpretarem durant l’any que acabem de començar. Primer serà el Concert de Música Sacra del Mercadal, la vigília del Ram, després Girona Temps de Flors, per culminar en el Concert de Fires del dia de Tots Sants, segurament el més popular dels que fem, i acabar en el cicle de Nadal.

Aquestes primeres setmanes de l’any la nostra directora, Sara Pujolràs, ens presenta i proposa el repertori que té ganes de fer i comencem d’assajar-lo. És un temps de sorpreses en descobrir obres noves que, o bé coneixem d’una manera sumària, o bé desconeixem totalment. Els primers contactes amb cada obra són de tempteig, de descobrir-ne el caràcter, l’estructura, l’harmonia, la bellesa, la dificultat, ... És una època de treball col·lectiu de tot el Cor, força dur i esforçat, per anar bastint el repertori que volem que ens porti a l’èxit, ens faci sentir-nos-en satisfets i ens ajudi a donar plena satisfacció al públic que ens escoltarà. Com a individu que forma part d’aquest col·lectiu puc dir que cada obra representa un test per a la meva capacitat de comprensió i d’interpretació. Hi ha obres en què penetro fàcilment, em sembla que les entenc i puc seguir amb facilitat el camí interpretatiu que ens marca la directora amb les seves indicacions. Altres obres em poden presentar un niu de dificultats: manca de comprensió del que pretenia l’autor, problemes per adaptar-me al ritme, per absorbir-ne l’harmonia, per entendre’n l’equilibri i assaborir-ne el gust, l’esperit.

Aquest temps “de durant l’any”, per a mi, és un temps de recerca, d’absorció, d’adaptació, de comprensió, d’acceptació plena. És un temps de reconèixer les limitacions pròpies i de fer un esforç per superar-les i romandre integrat al conjunt. És un temps de lluita contra mi mateix: de vèncer prejudicis que poden ser ètics, religiosos o polítics envers una obra o un autor. I si no els puc vèncer, de fer un esforç d’humilitat i acceptar la voluntat de la directora i del col·lectiu; de fer-me càrrec que només sóc una petita part de l’instrument amb que ella interpreta la música que estima i que hi he de col·laborar sincerament i total malgrat el que pugui sentir. Els esforços que cal fer representen, sempre, una obertura d’esperit, d’acceptar d’interpretar obres desconegudes, de procurar de viure-les intensament i, sobretot, de seguir sempre, sempre, els criteris de la Sara.

És, doncs, un temps de preparació, de formació, de reflexió, d’obertura, d’acceptació d’un mateix i de l’obra que cal interpretar, de comprensió de les indicacions de qui ens dirigeix i fidelitat en el seu seguiment. I, sobretot, de comunió plena amb el col·lectiu que formem totes i tots els cantaires del Cor.

Xavier Merino – 20 de gener de 2012


Entrat inicialment per Lluís Gil el 20 de gener de 2012