CONCERT A SANTA EUGÈNIA DE TER - 30 de desembre de 2011 - Xavier Merino

El dia 30 de desembre vam fer el darrer concert d’aquest cicle de Nadal a l’església parroquial de Santa Eugènia de Ter. El terme municipal de Santa Eugènia, situat al Pla de Girona, va ser annexionat a Girona el 30 de juny de 1963, juntament amb els de Sant Daniel i Palau sa Costa. Malgrat els gairebé cinquanta anys transcorreguts continua ben viu l’esperit de poble i bona part dels habitants es consideren eugeniencs abans que gironins. Les expressions “vaig a Girona” o “he anat a Girona” són ben vives.

A la mitja part del concert es féu una recollida de donatius per a Càritas de la parròquia. Moltes de les zones de l’actual barri són de construcció recent i això ha fet que una bona part de la població procedeixi de la immigració, primer espanyola i actualment de països africans, llatinoamericans, asiàtics i de l’est d’Europa. La crisi econòmica actual que fa que molts adults i la majoria de joves siguin a l’atur, multiplica les demandes d’ajuda i força els responsables de Caritas a trobar maneres de recollir mitjans per ajudar els més necessitats.

Guarnits amb els complements ornamentals nadalencs que ja havíem utilitzat al concert de Sant Esteve (garlandes, estrelletes, campanetes, flocs de neu, ales angelicals, banyes demoníaques, ...) vam cantar les mateixes cançons que trobareu detallades al post del concert anterior.

L’escalf del públic ens va acompanyar tothora i això ens va fer sentir ben acollits i ens va ajudar a cantar amb tot l’esperit. No vam poder dur a terme l’escenografia per les característiques del recinte que ho feien més difícil que no pas a la Mercè. Malgrat això, sí que la mainada va poder col·locar el ratolí de Betlem al pessebre i fer l’ofrena de taronges a l’infant mentre cantàvem La pastora Caterina. Per cantar Fum, fum, fum conjuntament amb el públic ens vam distribuir tot al llarg del fons de l’església i als passadissos entre els blocs de bancs.

Crec que és bo remarcar que cap membre del Cor no es va oposar a fer aquest concert solidari, com tampoc no s’havia oposat ningú a anar a cantar a Maria Gay. Em sembla que va ser Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català, qui va dir que “la música amanseix les feres”. Jo diria que la música ens humanitza i ens apropa a la resta de les persones fent-nos-en sentir solidaris.

Al final del concert els organitzadors ens van obsequiar amb un piscolabis, cosa que agraïm de cor. A veure si podem tornar-hi!

Xavier Merino

2 de gener de 2012

Entrat inicialment per Lluís Gil el 7 de gener de 2012