CONCERT MARAGALL DEL COR MARAGALL - 27 d'abril de 2011 - Xavier Merino

Com a cloenda de l’any Joan Maragall de Bell·lloc i després d‘una brillant conferència de l’escriptor Antoni Puigverd, amb el títol Maragall, el bàrbar, el 27 d’abril, diada de la Mare de Déu de Montserrat, férem un concert a l’Auditori de la Casa de Cultura de Girona.

Fórem molt ben rebuts pel públic i començàrem amb una Ave Maria  romàntica de Franz Listz. Després interpretàrem els tres espirituals negres que havíem cantat pocs dies abans al Mercadal, que foren molt aplaudits pel públic. Idil·li, de Joan Altisent, amb lletra d’Antoni Careta i Vidal, obra molt sensible, amb flaires d’enamorament i primavera, molt escaient en aquest temps. Seguí la Geographical Fugue, d’Erns Todd que, per la seva manca de música, sorprengué gratament l’auditori.

Acabàrem amb dos cants amb lletra del poeta homenatjat Joan Maragall: el primer, Cant Espiritual, amb una música esplèndida de Maria Àngels Alabert, expressa amb cromatismes i dissonàncies, amb sovintejats matisos de forts i pianos, el contingut vital del poema, ple de dubtes i esperança, seguretats i enyorança, recerca ferma de la veritat, que Maragall compongué entre novembre de 1909 i febrer de 1910. vint-i-dos mesos abans de la seva mort, que reflecteix tot el patiment del poeta davant el seu proper traspàs. Alabert ha sabut reflectir vivament tot el dramatisme i la poesia del Cant i interpretar la seva obra sempre serà un goig i un plaer per als i les cantaires del Cor. A la sortida, diverses persones del públic ens manifestaren la seva agradable sorpresa i l’emoció que els provocà.

El darrer Cant, amb lletra de Maragall i música de Lluís Millet, fou el de la Senyera, estrenat a Montserrat el 1896 en la cerimònia de benedicció de la senyera de l’Orfeó Català, fundat i dirigit per Millet. Aquest cant, que amb  la seva força fa vibrar l’esperit nacionalista del nostre poble, es convertí en patriòtic gràcies al franquisme, que el prohibí des de 1939 fins a 1960. El públic, com és costum, es posà dret per sentir-ne la interpretació, a la qual fou convidat a participar.

Goso dir que fou una bona actuació que va deixar satisfet tan el públic com les/els cantaires del Cor i la seva directora, Sara Pujolràs.

                                                           Xavier Merino, 10 de maig de 2011

Introduït inicialment per Lluís Gil el 27 d'abril de 2011