Blog Cor Maragall de Girona

Cartell del concert de GIRONA TEMPS DE FLORS 2013, concert solidari en favor de la peregrinació a Lourdes, amb la participació del Cor parroquial de Besalú, el Cor parroquial de Sant Jaume de Salt, la Coral Tutti Veus i el Cor Maragall. Publicat inicialment per Lluís Gil el 7 de maig de 2013

En Xavier Merino ens ofereix la lectura, molt interessant, d'un post d'en Pep Pujol, que ens parla de la música, amb la intenció que en poguem disfrutar totes i tots. En Pep va nèixer a Vilobí d'Onyar (La Selva), però, com ell mateix diu és gironí de professió. Treballa com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). A més dels interessos musicals en té d'altres, sobretot els literaris. Ha publicat quatre llibres de narracions ( Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del Cucut ) a més de la novel·la  Els tatuatges , premi Andròmina, a València). Recentment ha publicat a la Biblioteca Fundació Valvi, l'assaig Perfils de Xavier Monsalvatge (1881-1921). Al meu entendre, no són pas els músics els qui han parlat millor de música, i quan dic millor vull dir amb més enginy, claredat expressiva i creativitat literària. Parlar de música és enormement complicat sobretot per dues raon...

Dissabte passat, 24 de març participàrem juntament amb el Cor de Cambra de Girona i la Capella Polifònica de Girona en l’habitual concert de Música Sacra que es fa a l’església del Mercadal de Girona la vigília del Ram. La nostra intervenció va ser, com sempre, entre les dels altres dos cors participants. Tres de les quatre obres que vam cantar les estrenàvem i la quarta,  O vos omnes , de Pau Casals, feia anys que no l’havíem cantada i gairebé la podríem considerar com a nova. La vall del riu vermell  – espiritual negre harmonitzat per Manuel Oltra (1922) Ramon Moncunill presentà l’obra amb el text següent: La vall del riu Vermell és l'adaptació al  català  de la cançó  espiritual negra   Red River Valley .  Red River Valley  és una cançó tradicional folk. Es creu de forma prou estesa que es tracta d'una adaptació feta a  Texas  d'una popular cançó americana de l'any 1896, "In the Bright Mohawk Valley"; tanmateix les...

TREBALL INTENS I XALEST Els dies 2 i 3 de febrer els cantaires i la direcció del Cor Maragall vam fer el Cap de setmana de treball intensiu que, des que ens dirigeix la Sara, ja ha esdevingut habitual. L’any passat, per motius diversos, el treball no va ser, ni de bon tros, tan intens com hauria estat desitjable. El que pretenem amb aquests caps de setmana és d’aprendre les noves peces que incorporem al repertori i, al mateix temps, formar-nos com a cantaires bo i fent tècnica vocal sota la direcció d’una persona experta. La primera cosa xalesta amb què ens vam trobar, i que ens va fer xalar de valent, va ser l’escenari. La sala de l’Hotel Costa Brava, a la Platja d’Aro, permet gaudir d’una vista extensa i extraordinària sobre el mar. I la tramuntana que bufava a pler va fer que el mar no fos una bassa d’oli, sinó que el vam veure moure’s amb tota l’energia sota l’embat del vent que aixecava pols d’aigua i rebotia amb fúria les onades contra les roques. D’altra banda, els ...

En llegir aquest article del franciscà basc Xose Arregi m’ha semblat veure-hi resposta a molts dels interrogants que sovint em plantejo, ens plantegem, sobre la música contemporània, sobre què és música i què no n’és. És per això que, ben convençut que la lectura d’aquest article serà ben profitosa, us ofereixo la possibilitat de llegir-lo. Xavier Merino, 17 de gener de 2013 Otra música, la música Xose Arregi, 17-Enero-2013 El pasado día 8, acompañado de dos franciscanos, asistí en Bilbao a un concierto en homenaje a  Félix Ibarrondo,  amigo franciscano músico compositor (no sé en qué orden debo escribirlos), con ocasión de sus 70 cumpleaños. La soprano Donatienne Michel-Dansac y el grupo Krater Ensemble interpretaron tres obras del propio Ibarrondo, así como sendas composiciones de Georges Aperghis y de Beat Furrer, y una obra de estreno de Xabier E. Adrien. Es una música muy distinta de aquella a la que estoy habituado, y me brinda la ocasión para volve...

Durant el cicle de Nadal de l’any 2012 hem fet tres actuacions molt apropades en el temps. La primera, diumenge 23 de desembre, a la Residència Geriàtrica Maria Gay de Girona. Si la memòria no m’enganya és el tercer any que fem aquesta actuació que consisteix a cantar durant la celebració eucarística i, en acabat, fer un recital de nadales. És un acte gratificant: tot i que molts estadants de la residència no estan en condicions d’assistir-hi, els que sí que hi assisteixen en gaudeixen realment. Podem veure un bri d’il·lusió en els ulls de moltes persones i algunes que van taral·larejant les cançons que interpretem, que moltes són prou conegudes de tothom. Les Germanes de Sant Josep, en acabar, ens obsequien amb un piscolabis. La segona actuació, habitual des de fa molts anys, va ser la Missa del Gall a Sant Narcís. Vam cantar algunes de les parts de l’ordinari de la missa, com l’Al·leluia, el Sanctus i l’Agnus Dei i hi vam intercalar tot un seguit de cançons de Nadal. En ...

Encara frescos els records del concert vull expressar i compartir algunes de les impressions que em va causar. Havíem tingut el que suposo que és la por escènica . Quant dimarts vam començar de provar per primera vegada aquella sala immensa estàvem una mica espantats i els resultats no van ser gens bons. La fondària de la sala (potser quaranta metres o més), l’alçada, la fredor asèptica de la fusta, creen un respecte que fàcilment esdevé temor o por. Però la prova va ser decisiva. Quan ens hi vam tornar a enfrontar el dia de Tots Sants ja havíem superat força aquell temor, aquella por, inicial. I l’assaig previ al concert va anar bé. I quan vam sortir a l’escenari i el públic, el nostre públic, ens va rebre amb un fort i calorós aplaudiment vam guanyar la mica de confiança que potser encara ens faltava. Ara comptava, sobre el plànol de la Sala Xavier Montsalvatge, quina assistència podíem haver tingut i, sense ser gens generós, goso dir que va haver-hi set-centes ci...

Benvolguts amics del Cor Maragall, L’amic Xavier em convida a expressar les meves impressions entorn del concert de Tots Sants, mitjançant aquesta plataforma tant extraordinària que teniu com es aquest blog. També els seu promotor i bon amic Lluís m’ho va insinuar alguna vegada. Permeteu-me però, en primer lloc, fer una crítica al fet que la participació dels cantaires en la confecció del bloc sigui encara tant reduïda. Sou gairebé 50 els components del Cor Maragall i jo que encara me’l sento  molt meu, -soc un seguidor assidu del bloc-,  veig que no hi participeu gaire. Sortosament teniu en Lluís que l’ha confeccionat molt bé i els escrits i crítiques d’en Xavier sempre encertats, igualment com l’extraordinari contingut fotogràfic. Animo doncs, a tots els cantaires a participar-hi més. Els suggeriments i vivències vostres enriquirien aquest instrument i la bona feina que fan els dos amics esmentats. Teniu una gran eina i val la pena que hi col·laboreu. N...