CONCERT DE MÚSICA SACRA 2013 - Xavier Merino

Dissabte passat, 24 de març participàrem juntament amb el Cor de Cambra de Girona i la Capella Polifònica de Girona en l’habitual concert de Música Sacra que es fa a l’església del Mercadal de Girona la vigília del Ram.

La nostra intervenció va ser, com sempre, entre les dels altres dos cors participants. Tres de les quatre obres que vam cantar les estrenàvem i la quarta, O vos omnes, de Pau Casals, feia anys que no l’havíem cantada i gairebé la podríem considerar com a nova.

La vall del riu vermell – espiritual negre harmonitzat per Manuel Oltra (1922)

Ramon Moncunill presentà l’obra amb el text següent:

La vall del riu Vermell és l'adaptació al català de la cançó espiritual negra Red River Valley. Red River Valley és una cançó tradicional folk. Es creu de forma prou estesa que es tracta d'una adaptació feta a Texas d'una popular cançó americana de l'any 1896, "In the Bright Mohawk Valley"; tanmateix les darreres investigacions han trobat que ja era coneguda almenys a cinc províncies canadenques abans d'aquesta data.

La versió que nosaltres cantarem, amb text adaptat de Joan Soler Amigó, va ésser harmonitzada per a quatre veus pel mestre Manuel Oltra.

Tot i ser una cançó molt popularitzada la versió d’Oltra és original i transmet una delicadesa molt especial. Té unes dinàmiques que la fan atractiva i ben diferent d’altres versions i, com en tota obra d’aquest autor, les dissonàncies hi són molt presents. Em consta que persones del públic que en veure el títol de l’obra al programa van arrufar el nas, van quedar sorpreses i la van valorar molt positivament.

Intercessió de Santa Maria – Cantiga d’Alfons X el Savi – adaptació polifònica de Cristòfol Taltavull (1888-1964)

La presentació, a càrrec meu, deia:

Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó, visqué de 1221 a 1284. Es casà en segones núpcies amb Violant d’Aragó, filla del nostre rei Jaume I. Poeta, historiador, jurista i científic, escriví i musicà personalment algunes de les 420 cantigues a Santa Maria que es conserven.

Intercessió a Santa Maria, amb la versió en català de Josep Maria Llovera i l’adaptació polifònica de Cristòfol Taltavull, conserva i accentua el primitivisme de la melodia original amb una harmonització que remarca la por al judici que s’apropa i a la fi del món. Comença amb la tornada, repetida abans de cadascuna de les quatre estrofes. El rei, atemorit davant del judici diví, demana a Maria, mare de Jesús, que li faci d’intercessora i que recordi al seu fill, quan vingui com a jutge temible, que prengué carn d’ella i estigué reclòs al seu ventre. La devoció a Maria intercessora s’estengué per Europa durant el segle XIII.

M’agradaria afegir-hi que el segle XIII, en plena Baixa Edat Mitjana, amb els disbarats fets en les croades a Terra Santa i, més a prop de casa, el terror sembrat amb la croada contra els càtars, és un temps molt fosc del cristianisme i hi impera el temor al judici de Déu, temible i venjatiu. Les processons de penitents flagel·lants recorrien Europa, com reflecteix Ingmar Bergmann a El setè segell. Aquesta època també donà figures tan lluminoses com Francesc d’Assís.

Taltavull descriu molt bé el terror que predominava entre el poble creient i hi ha passatges espectaculars i corprenedors, com ara quan els estels cauen del cel i s’acaba el món. No cal dir que és una obra també plena de dissonàncies. Persones que eren entre el públic em van dir que els havia agradat molt.

The Battle of Jericho – espiritual negre, amb arranjament de Moses Hogan (1957-2003)

Flora Ridaura presentà l’obra amb els termes següents:

“Joshua Fit de Battle of Jericho” és un espiritual negre molt conegut. Es creu que la cançó va ser composta per esclaus durant la primera meitat del segle XIX.

La lletra fa al·lusió a la història bíblica de la batalla de Jericó, on Josuè va guiar els israelites contra Canaan. No obstant això, com en molts altres espirituals, és present un joc de paraules fent referència a una fuita de l’esclavitud, en el cas d’aquesta cançó And the walls came tumblin ‘down (“I els murs es van ensorrar”). La melodia i ritme proveeixen energia i inspiració. La part final de la peça, amb les paraules esmentades, és la secció més memorable: les notes penetren de manera emfàtica i imparteixen un sentiment grandiós de col·lapse, de triomf.

L’autor de l’arranjament, Moses Hogan, morí prematurament als quaranta-sis anys. Hem cantat altres espirituals negres també harmonitzats per ell. Va ser un veritable especialista del gènere. En aquest cas va fer una versió molt original d’una cançó ben coneguda. Amb un ritme trepidant i una càrrega enorme d’energia és una obra molt espectacular. Al final el públic pot percebre perfectament, amb acords forts, dissonants i brillants, la caiguda de les muralles.

O vos omnes – Pau Casals (1876-1973)

En aquest cas em correspongué a mi la presentació de l’obra i vaig fer-ho amb el text següent:

O, tots vosaltres que transiteu pel camí. Atureu-vos i mireu si hi ha un altre dolor semblant al meu.

Aquest text, inspirat en Lm 1,12, en què el dolor és per la pèrdua de Jerusalem i la deportació a Babilònia, s’inclou en els responsoris de l’Ofici de Tenebres de Divendres Sant aplicat al dolor que suportà Jesús en la Passió.

Jesús digué als seus seguidors que estiguessin atents al sofriment dels altres i que lluitessin per evitar-lo i aconseguir la instauració del Regne de Déu en el món, que Ell ja va iniciar.

Quan Pau Casals, el 1932, la va compondre, devia ser ben conscient del drama que es preparava, a l’Estat Espanyol i a tot el món, amb l’ascens imparable del nazisme i els feixismes..

Casals va saber expressar, amb aquesta obra impressionant, tot el dolor esfereïdor, tot el sofriment en què viu immers, encara ara, el món.

Fa molts anys que vaig començar de cantar l’O vos omnes de Casalsi puc dir que sempre, des de la primera vegada, m’ha impressionat i emocionat. No puc evitar, com vaig dir a la presentació, de veure-hi reflectit tot el patiment, tot el dolor que hi ha al món i sentir que, d’alguna manera, he de donar-hi resposta. Crec que la vam interpretar amb sentiment i expressió, càlidament, de manera que va arribar molt bé al públic.

Va ser la primera vegada que vam interpretar les tres primeres obres i el resultat, gràcies al treball de tots i, especialment, de la nostra directora va ser recompensat amb aplaudiments abundants per part del públic que omplia el recinte. Vam gaudir cantant i, la reacció del públic, em fa creure que també va gaudir escoltant-nos.

El Cor de Cambra de Girona interpretà dos responsoris de Narcís Casanoves (1747-1799) per a cor i solistes, i quatre obres més només per a solista de J.S. Bach, Alessandro Grandi, Frederic Pujol i François Couperin. Personalment destacaria les interpretacions de Vergib mein nicht, de J.S.Bach (solista, Elara Pi), i el fragment de la Tercera lliçó de tenebres, de François Couperin (solistes: Carme Puigdemont i Mònica Carmona).

La Capella Polifònica de Girona cantà dues obres de Tomas Luis de Victoria, i una de cadascun del tres compositors següents: Giovanni Pierluigi da Palestrina, Michael Haydn i Maurice Duruflé.

Hi havia prevista la interpretació d’un coral de J.S.Bach com a cant comú, però circumstàncies imprevistes de darrera hora no ho van permetre.

Xavier Merino i Serra – 26 de març de 2013

Publicat inicialment per Lluís Gil el 4 d'abril de 2013