CONCERT DE FIRES 2012 - 1 de novembre de 2012 - Quim Pardàs

Benvolguts amics del Cor Maragall,

L’amic Xavier em convida a expressar les meves impressions entorn del concert de Tots Sants, mitjançant aquesta plataforma tant extraordinària que teniu com es aquest blog. També els seu promotor i bon amic Lluís m’ho va insinuar alguna vegada.

Permeteu-me però, en primer lloc, fer una crítica al fet que la participació dels cantaires en la confecció del bloc sigui encara tant reduïda. Sou gairebé 50 els components del Cor Maragall i jo que encara me’l sento  molt meu, -soc un seguidor assidu del bloc-,  veig que no hi participeu gaire. Sortosament teniu en Lluís que l’ha confeccionat molt bé i els escrits i crítiques d’en Xavier sempre encertats, igualment com l’extraordinari contingut fotogràfic. Animo doncs, a tots els cantaires a participar-hi més. Els suggeriments i vivències vostres enriquirien aquest instrument i la bona feina que fan els dos amics esmentats. Teniu una gran eina i val la pena que hi col·laboreu. No els deixeu sols, ja que a vegades la falta de participació desencoratja.  

Dit això (algú ho havia de dir), anem al concert de Tots Sants.

No puc ser imparcial per tot el que per a mi representa el Cor Maragall, (potser més de la meitat dels components encara sou de la meva època) com tampoc no puc ser imparcial amb la pianista, ja ho enteneu. Per a mi va ser un concert extraordinari amb un Auditori, pràcticament ple. Vau fer una molt bona feina de promoció mitjançant les xarxes i la veritat és que era un marc esplèndid. És per  remarcar el goig que fèieu dalt l’escenari, amb el  nou logo de l’Issac presidint (substituirà l’anterior?). Els detalls dels fulards, corbates, llaços, mocadors... blau cel (tots els colors del blau, tu ja m’entens) tant de les noies com dels nois... tothom sabia qui n’era l’autor.

Quant al concert, a mi em va satisfer molt. Els comentaris dels assistents eren tots elogiosos. No era un programa fàcil i en vau fer una interpretació excel·lent. La idea d’intercalar un parell de peces per a piano sol, molt interessant. De la pianista no en puc opinar, però... aquell Clar de Lluna... En fi, que vam gaudir de valent. Només em resta encoratjar la gran feina que feu tots. És d’agrair l’entusiasme, l’emoció i la sensibilitat que poseu en cada concert i especialment en aquest de Fires per fer-nos gaudir del cant i de  la música.

I de la Sara, que se’n pot dir? El Cor Maragall sota la seva direcció ha fet un pas qualitatiu molt important i ella n’és la principal responsable.

Felicitats i fins sempre.

Quim Pardàs

Entrat inicialment per Lluís Gil l'11 de novembre de 2012