TREBALL INTENS I XALEST - Cap de setmana de treball Intensiu - Xavier Merino

TREBALL INTENS I XALEST

Els dies 2 i 3 de febrer els cantaires i la direcció del Cor Maragall vam fer el Cap de setmana de treball intensiu que, des que ens dirigeix la Sara, ja ha esdevingut habitual. L’any passat, per motius diversos, el treball no va ser, ni de bon tros, tan intens com hauria estat desitjable. El que pretenem amb aquests caps de setmana és d’aprendre les noves peces que incorporem al repertori i, al mateix temps, formar-nos com a cantaires bo i fent tècnica vocal sota la direcció d’una persona experta.

La primera cosa xalesta amb què ens vam trobar, i que ens va fer xalar de valent, va ser l’escenari. La sala de l’Hotel Costa Brava, a la Platja d’Aro, permet gaudir d’una vista extensa i extraordinària sobre el mar. I la tramuntana que bufava a pler va fer que el mar no fos una bassa d’oli, sinó que el vam veure moure’s amb tota l’energia sota l’embat del vent que aixecava pols d’aigua i rebotia amb fúria les onades contra les roques. D’altra banda, els àpats que ens van servir també ens van fer xalar.

Enguany la tècnica vocal va anar a càrrec de l’excel·lent soprano Laia Frigolé, excantaire del Cor. Ens va fer treballar de valent, amb energia, amenitat, simpatia i bon humor i ens va ensenyar coses que, per a nosaltres, eren noves i originals. La meitat del temps la va dedicar a tot el Cor, en grup, mentre que l’altra meitat la va repartir en sessions per a cada corda. Personalment ho vaig trobar molt encertat i positiu.

Mentre la Laia treballava les diferents cordes, la Sara, directora del cor, en una altra sala, feia treballar les altres tres cordes en l’aprenentatge del repertori nou i remarcava, una vegada més la importància d’estar ben concentrats i d’activar la memòria tant com sigui possible.

Dissabte al vespre, en havent sopat, vam fer l’assemblea anual de cantaires que permet fer un balanç general de l’any anterior, la Sara pot fer les recomanacions que creu pertinents, assenyalar problemes i cercar-hi solucions, els cantaires poden fer suggeriments i exposar allò que els agradaria fer i cantar, podem repassar els comptes del Cor, mirar de renovar els càrrecs de la junta, etc ...

Aquests caps de setmana són molt positius perquè afavoreixen la coneixença i la convivència entre els membres del Cor durant els temps lliures entre les sessions de treball i els àpats en comú. Això ajuda molt positivament a crear el clima de germanor que, des de fa anys, impera entre les i els cantaires del Cor Maragall.

Esperem de poder-ho repetir en anys venidors i, personalment, votaria per repetir l’escenari d’enguany.

Ara seria bo que les i els cantaires que hi vau ser expliquéssiu anècdotes d’aquestes estones de convivència i treball. En faríem fer un recull i les publicaríem sense esmentar el nom de qui les ha explicades. O, si us sembla millor, esmentant-lo. Podeu enviar-me-les i en faré un recull. Apa! espero els vostres correus.

                                                 Xavier Merino i Serra, 5 de febrer de 2012

Nota aclaridora: Xalest, derivat del verb xalar (divertir-se, passar-s’ho bé), és un mot que només havia trobat en textos escrits a les Illes. Ara, fa unes setmanes, vaig anar amb uns amics a Sant Abdó i Sant Senén i Sant Julià del Mont, des del Pla de Batet. El descens des de la primera ermita cap al Coll de Boixeda és per un corriol esgavellat, trencat i relliscós. Abans de pujar a Sant Julià vam trobar dos olotins que ja baixaven de Sant Julià i els vam preguntar si el camí era tan dolent com el que acabàvem de fer. Ens van contestar que no, que és un camí molt xalest. M’ha fet gràcia utilitzar aquest mot que no havia sentit mai per les nostres contrades.

Publicat inicialment per Lluís Gil el 17 de març de 2013