Blog Cor Maragall de Girona

En llegir aquest article del franciscà basc Xose Arregi m’ha semblat veure-hi resposta a molts dels interrogants que sovint em plantejo, ens plantegem, sobre la música contemporània, sobre què és música i què no n’és. És per això que, ben convençut que la lectura d’aquest article serà ben profitosa, us ofereixo la possibilitat de llegir-lo. Xavier Merino, 17 de gener de 2013 Otra música, la música Xose Arregi, 17-Enero-2013 El pasado día 8, acompañado de dos franciscanos, asistí en Bilbao a un concierto en homenaje a  Félix Ibarrondo,  amigo franciscano músico compositor (no sé en qué orden debo escribirlos), con ocasión de sus 70 cumpleaños. La soprano Donatienne Michel-Dansac y el grupo Krater Ensemble interpretaron tres obras del propio Ibarrondo, así como sendas composiciones de Georges Aperghis y de Beat Furrer, y una obra de estreno de Xabier E. Adrien. Es una música muy distinta de aquella a la que estoy habituado, y me brinda la ocasión para volve...

Durant el cicle de Nadal de l’any 2012 hem fet tres actuacions molt apropades en el temps. La primera, diumenge 23 de desembre, a la Residència Geriàtrica Maria Gay de Girona. Si la memòria no m’enganya és el tercer any que fem aquesta actuació que consisteix a cantar durant la celebració eucarística i, en acabat, fer un recital de nadales. És un acte gratificant: tot i que molts estadants de la residència no estan en condicions d’assistir-hi, els que sí que hi assisteixen en gaudeixen realment. Podem veure un bri d’il·lusió en els ulls de moltes persones i algunes que van taral·larejant les cançons que interpretem, que moltes són prou conegudes de tothom. Les Germanes de Sant Josep, en acabar, ens obsequien amb un piscolabis. La segona actuació, habitual des de fa molts anys, va ser la Missa del Gall a Sant Narcís. Vam cantar algunes de les parts de l’ordinari de la missa, com l’Al·leluia, el Sanctus i l’Agnus Dei i hi vam intercalar tot un seguit de cançons de Nadal. En ...

Encara frescos els records del concert vull expressar i compartir algunes de les impressions que em va causar. Havíem tingut el que suposo que és la por escènica . Quant dimarts vam començar de provar per primera vegada aquella sala immensa estàvem una mica espantats i els resultats no van ser gens bons. La fondària de la sala (potser quaranta metres o més), l’alçada, la fredor asèptica de la fusta, creen un respecte que fàcilment esdevé temor o por. Però la prova va ser decisiva. Quan ens hi vam tornar a enfrontar el dia de Tots Sants ja havíem superat força aquell temor, aquella por, inicial. I l’assaig previ al concert va anar bé. I quan vam sortir a l’escenari i el públic, el nostre públic, ens va rebre amb un fort i calorós aplaudiment vam guanyar la mica de confiança que potser encara ens faltava. Ara comptava, sobre el plànol de la Sala Xavier Montsalvatge, quina assistència podíem haver tingut i, sense ser gens generós, goso dir que va haver-hi set-centes ci...

Benvolguts amics del Cor Maragall, L’amic Xavier em convida a expressar les meves impressions entorn del concert de Tots Sants, mitjançant aquesta plataforma tant extraordinària que teniu com es aquest blog. També els seu promotor i bon amic Lluís m’ho va insinuar alguna vegada. Permeteu-me però, en primer lloc, fer una crítica al fet que la participació dels cantaires en la confecció del bloc sigui encara tant reduïda. Sou gairebé 50 els components del Cor Maragall i jo que encara me’l sento  molt meu, -soc un seguidor assidu del bloc-,  veig que no hi participeu gaire. Sortosament teniu en Lluís que l’ha confeccionat molt bé i els escrits i crítiques d’en Xavier sempre encertats, igualment com l’extraordinari contingut fotogràfic. Animo doncs, a tots els cantaires a participar-hi més. Els suggeriments i vivències vostres enriquirien aquest instrument i la bona feina que fan els dos amics esmentats. Teniu una gran eina i val la pena que hi col·laboreu. N...

Foto: Concert Fires 2011 Ja som a les portes de les Fires de Girona i no ens n’adonarem i arribarà el dia de Tots Sants, dia del nostre gran concert anual. Quants anys fa que el fem?  Si no en fa trenta ben poc se’n deu faltar. Recordo que, quan vam començar de fer-lo, al Saló de Descans del Teatre Municipal, encara érem jovenets, com demostren les fotos. Quants anys i quantes coses que han passat! El concert d’enguany deu ser un dels més agosarats que hem fet, tant per la qualitat com per la dificultat de les obres que hi interpretarem. Començarem amb un bloc de música catalana de tres peces que, encara que inclogui una sardana, és de música religiosa. Després ve el bloc Xavier Montsalvatge com a homenatge al compositor en el centenari del seu naixement, amb dues cançons i una obra per a piano sol. Seguirà un bloc Debussy, en el cent-cinquanta aniversari del naixement de l’autor, també  amb dues cançons i una obra per a piano s...

Cartell de les Festes del Tura, Olot 2012 (fragment) Feia molts mesos que ens havien demanat d’anar a fer un concert al Santuari de la Mare de Déu del Tura, d’Olot, el mateix dia de la festa de la nativitat de Maria, popularment dia de les marededéus trobades, el 8 de setembre. Al final, per problemes d’organització del conjunt de la festa major, van traslladar el concert a diumenge, dia 9. El temple actual, bastit el segle XVIII, fou reconstruït després de la guerra civil provocada per la rebel·lió franquista. El primer document que parla d’aquest temple és una pragmàtica del rei franc Carles el Calb, de l’any 872, en què fa donació de l’antiga església de Santa Maria d’Olot. En la darrera reconstrucció es trobaren restes de diverses construccions anteriors, cosa que demostra la seva gran antiguitat. És una construcció relativament petita que, gràcies a l’alçada, crea la sensació de ser més gran i en cap moment m’hi vaig sentir encongit. La imatge que s’hi con...

En Xavier, amb posat reflexiu Ja hem encetat la darrera setmana inactiva del Cor Maragall i som a punt de començar el curs. La veritat és que el descans estival és convenient i saludable, però he trobat a faltar molt l’assaig setmanal. Els divendres al vespre se m’han fet llargs i ensopits. No tinc costum de cantar tot sol i, és clar, aquest mes tampoc no ho he pas fet. I tants dies sense cantar ... Ara cal recuperar les energies i la sensibilitat adormides per la calor insuportable que ha fet i estar en forma per als dos primers assaigs i la primera actuació, a Olot, a les Festes del Tura, al Santurari de la Mare de Déu patrona de la ciutat. Com va dir la Sara, cal que repassi bé la lletra de les cançons per poder-la mirar a ella en lloc de tenir els ulls perpètuament clavats a la partitura. I així poder seguir el ritme, la velocitat, les dinàmiques que ella assenyali. I cal que em mentalitzi que per poder treure un bon resultat de mi mateix he d’estar ben ...