CONCERT A LES FESTES DEL TURA D'OLOT - 9 de setembre de 2012 - Xavier Merino
Cartell de les Festes del Tura, Olot 2012
(fragment)
Feia molts mesos que ens havien
demanat d’anar a fer un concert al Santuari de la Mare de Déu del Tura, d’Olot,
el mateix dia de la festa de la nativitat de Maria, popularment dia de les marededéus
trobades, el 8 de setembre. Al final, per problemes d’organització del conjunt
de la festa major, van traslladar el concert a diumenge, dia 9.
El temple actual, bastit el segle
XVIII, fou reconstruït després de la guerra civil provocada per la rebel·lió
franquista. El primer document que parla d’aquest temple és una pragmàtica del
rei franc Carles el Calb, de l’any 872, en què fa donació de l’antiga església
de Santa Maria d’Olot. En la darrera reconstrucció es trobaren restes de
diverses construccions anteriors, cosa que demostra la seva gran antiguitat. És
una construcció relativament petita que, gràcies a l’alçada, crea la sensació
de ser més gran i en cap moment m’hi vaig sentir encongit.
La imatge que s’hi conserva és
una talla romànica que es pot datar el segle XII. Es considerava que era una
verge bruna, però en la restauració que es va fer fa prop de vint-i-cinc anys
es veié que havia estat ennegrida pel fum dels ciris encesos constantment en el
recinte prop de la talla. Un cas semblant al de Santa Maria de Montserrat, i
altres.
Aquest concert ha estat la
primera activitat postvacances i, per preparar-lo a consciència, vam assajar
els dos dies anteriors, divendres i dissabte. Crec que el resultat va ser molt
satisfactori.
Les peces que vam interpretar
són:
Emperadriu
de la ciutat joiosa – del Llibre Vermell de Montserrat
Ave
Maria – Tomàs Luis de Victoria
Regina
Caeli – Joan Cererols
Ave
Maria – Franz Liszt
L’Eternel
est son nom – Franz Liszt
Locus
iste – Anton Bruckner
Lord,
I want to be a christian – B. S. Dennar
Ain’t-a
that good news – L. Dawson
Salve
Regina – Enric Morera
Els
Degotalls – Ricard Castells
Per correspondre als aplaudiments
entusiastes del públic els vam oferir, com a bis, An irish blessing, balada
irlandesa harmonitzada per James E. Moore, Jr. I, encara, com a preludi de la
gran diada de l’11 de setembre d’enguany, El cant de la senyera, amb lletra de
Joan Maragall, poeta molt vinculat a la Garrotxa, i música de Lluís Millet. Tot
i que la creença general és que és un cant dedicat a la senyera de l’Orfeó
Català, la lletra només parla de la bandera catalana.
El calorós acolliment del públic,
que omplia l’església de gom a gom, va crear aquella atmosfera màgica de
complicitat que fa que les/els cantaires ens sentim a gust i cantem amb
seguretat i entusiasme i, així, podem assolir encara més qualitat en les
interpretacions. No cal dir que la major part del mèrit és de la nostra
directora, Sara Pujolràs, que, incansable, es dóna totalment i ens transmet
l’esperit, el ritme i les dinàmiques que desitja en cada obra.
Ha estat un començament de curs
immillorable, que ens ha satisfet, i ens portarà a reprendre amb ganes i esforç
el treball dur de preparació del concert de Fires.
Com ja he expressat moltes
vegades m’agradaria que altres cantaires expresséssiu les vostres opinions en
el bloc. Que, al cap i a la fi, és el bloc del Cor Maragall i no pas el meu.
Xavier
Merino i Serra - 12
de setembre de 2012
Entrat per Lluís Gil el 12 de setembre de 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada