REFLEXIÓ AL FINAL DE LES VACANCES - Xavier Merino

En Xavier, amb posat reflexiu

Ja hem encetat la darrera setmana inactiva del Cor Maragall i som a punt de començar el curs. La veritat és que el descans estival és convenient i saludable, però he trobat a faltar molt l’assaig setmanal. Els divendres al vespre se m’han fet llargs i ensopits. No tinc costum de cantar tot sol i, és clar, aquest mes tampoc no ho he pas fet. I tants dies sense cantar ...
Ara cal recuperar les energies i la sensibilitat adormides per la calor insuportable que ha fet i estar en forma per als dos primers assaigs i la primera actuació, a Olot, a les Festes del Tura, al Santurari de la Mare de Déu patrona de la ciutat.
Com va dir la Sara, cal que repassi bé la lletra de les cançons per poder-la mirar a ella en lloc de tenir els ulls perpètuament clavats a la partitura. I així poder seguir el ritme, la velocitat, les dinàmiques que ella assenyali.
I cal que em mentalitzi que per poder treure un bon resultat de mi mateix he d’estar ben concentrat i atent sense deixar-me distreure pels mosquits, les falenes i altres insectes, voladors o no, que solen compartir amb nosaltres el mateix local.
I també cal portar les bateries ben carregades per enfrontar amb ànim i valentia la feinada que representarà preparar bé el concert de Fires. La darrera vegada que vaig ser en un concert, entre el públic, a la Sala Xavier Montsalvatge de l’Auditori, em veia posat a l’escenari i em sentia molt petit i poca cosa. Per poder anar a fer el concert amb seguretat caldrà que treballi de valent i que faci créixer la poca fe que tinc en mi mateix, que em convenci que puc cantar amb normalitat, sense por, sense sentir-me tan petit, tan poca cosa. Que tingui la seguretat que, juntament amb totes i tots les/els companys del Cor, superarem ben satisfactòriament la prova.
Apa, doncs, Xavier: anima’t, endreça la mandra en el més profund de l’armari i decideix-te a treballar de valent els dos mesos vinents! A no perdre cap assaig! A estar atent i no distreure’t! Encara que et costi! De tu en depèn, en part, l’èxit del Cor Maragall en la seva primera actuació a la sala gran de l’Auditori! I la Sara i tot el Cor s’ho mereixen.


Xavier Merino i Serra - 27 d’agost de 2012

Imatge: lluís gil. Girona Temps de Flors 2010
Entrat inicialment per Lluís Gil l'11 de setembre de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro