CINC POEMES DE NADAL
LA NADALA
D’un
roser a l’ombra,
d’un roser de maig,
n’ha florit un lliri
la nit de Nadal.
Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l’any.
Les fulles són verdes,
lo calze n’és blanc,
la mel de son calze
n’és mel celestial.
Abelles que el besen
són angelets sants;
Angelets lo volen,
pastorets l’hauran.
Los tres Reis arriben
sols per olorà’l;
ja en veuen la Verge
que el va amb plors regant.
¿De que plorau, Verge,
de què plorau tant?
-Perletes de l’alba
lo solen rosar,
i avui que és divendres,
són gotes de sang.
Lliri que floreixes
la nit de Nadal,
ai! allí al calvari
com t’esfullaran!
Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l’any.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
ELS NÚVOLS DE NADAL
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats;
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.
NADAL
Sento el fred de
la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la
cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a
taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
NADALA
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
ESPERANÇA DE NADAL
Nadal
joiós, que un altre cop ens beses
amb
la blanor del primer bes matern,
quan
el vagit rompia amb sos aspreses
la
muda pau d’un pensament etern!
Nadal
també penós per tants naufragis,
dissorts
i crims de lesa humanitat.
Sortosos
som si a casa bons presagis
de
germanor ens porten caritat!
Per
què ets així, antic i nou Nadal,
tan insistent?
Ens dius que cada anyada
nostres
fruits bons són pocs; molts són
caducs,
si
no passats. I amb tot mirem cap dalt
per
si l’Infant de galta avellutada
ens
beneeix amb venturosos llucs.
JOAN PERERA I FAURA, Rector del Santuari de la Mare de Déu de Núria
Poemes escollits per XMS. 19 de desembre de 2025
Fotografies de Viquipèdia i Enciclopèdia.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada