30è ANIVERSARI DEL COR LA FONTANA - Anna Ramírez Sàez
Fa cinc
anys, el Cor La Fontana de Barcelona
celebrava el seu 25è aniversari. Per aquest motiu van proposar al Cor Maragall i al Cor Schola Cantoria de Granada de participar en un concert per
cantar plegats l’Stabat Mater del compositor i pedagog alemany Joseph Gabriel Rheinberger (1839-1901).
Malauradament, poc després va venir la pandèmia del covid i van haver de
cancel·lar el projecte.
Aquest
any 2025, cinc anys més tard, el Cor La
Fontana ha volgut celebrar el seu 30è aniversari i ha recuperat el mateix
projecte del 2020: cantar tots plegats l’Stabat Mater amb l’acompanyament dels
músics de la Camerata Tempo Giusto de Centelles. L’esdeveniment serà a
Barcelona, al barri de Gràcia, concretament a l’Església de Santa Maria de
Jesús de Gràcia.
Avui,
dissabte 3 de maig de 2025, ens hem trobat les tres corals i la Camerata per assajar
dirigits per Mercè Cano. Ha estat
molt emocionant poder cantar amb tantes veus juntes. Cal dir que ens en vam sortir
molt bé.
Arribà
l’hora del concert amb l’església plena de gom a gom.
Començà a
cantar el Cor La Fontana, dirigit
per Mercè Cano, amb quatre obres del seu repertori, una d’elles, la bonica peça
Collarets de llum amb text del
poeta, escriptor i traductor Miquel
Martí i Pol (1929-2003) i música del director, compositor i pedagog Francesc Vila (1922-2011).
Collarets de llum
quan la tarda fina;
Si el rostoll s’adorm
tot és de joguina. …
Seguidament
cantà el cor Schola Cantoria,
dirigit per Pablo Guerrero, que ens
delectà amb quatre peces i ens sorprengué posicionant-se en un lateral de l'església
per cantar-ne una d’elles: Signore
delle cime, una cançó de pregària fúnebre del compositor, organista i
director d’orquestra i cor Giuseppe
(Bepi) De Marzi (1935).
Dio del cielo,
Signore delle cime,
un nostro amico
hai chiesto alla montagna.
Ma ti preghiamo,
ma ti preghiamo
su nel Paradiso,
su nel Paradiso
lascialo andare
per le tue montagne. ...
En tercer
lloc, el nostre Cor Maragall, sota
la direcció de Sara Pujolràs cantà
també quatre peces, una d’elles Idil·li del compositor i professor Joan Altisent i Ceardi (1891-1971), amb lletra d’Antoni Careta i Vidal.
Vinguda és ja la dolça primavera,
passà l’hivern amb sos crudels rigors.
Rumbeja els brots l’arbreda falaguera,
valls i muntanyes s’han
cobert de flors. ...
Finalment
l’orquestra Camerata Tempo Giusto
dirigida per Pere Mas Riera, no
només ens acompanyà quan cantàvem l’Stabat
Mater, sinó que també ens oferí una peça: Sant Martí de Canigó, sardana del nostre estimat violoncel·lista,
pedagog, director i compositor Pau
Casals (1876-1973).
El
públic, en tot moment gaudí del concert i aplaudí amb entusiasme totes les
interpretacions.
I ara sí,
arriba el gran i esperat moment, Stabat
Mater op.138.
Les tres
corals ens retrobem davant l’altar de l’església amb l’orquestra davant nostre
i la Mercè Cano a la direcció.
Stabat Mater dolorosa,
juxta crucem lacrymosa,
dum pendebat filius. ...
Un
èxit! El públic dempeus aplaudint, nosaltres cantaires i músics emocionats i
agraïts d’haver pogut participar en aquest gran esdeveniment.
Després
el sopar. El Cor La Fontana ens ha
convidat a un gran sopar a un restaurant del passeig de Gràcia. Al
restaurant, a part de gaudir d’un menjar deliciós, intercanviar obsequis…, hem
establert noves relacions amb els membres de les altres corals, que potser,
tant de bo!, ens permetin fer més endavant altres trobades i intercanvis.
Aquí us
deixo les seves paraules!!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada