Blog Cor Maragall de Girona

  Aquest és el títol que vaig posar a una nova activitat del Cor Maragall, que tal com indica consisteix a fer caminades organitzades per als cantaires, familiars i coneguts del Cor. Aquesta iniciativa ha estat posada en marxa en els darrers dos anys i sembla que arrela dins del Cor. Es tracta de fer unes dues o tres sortides l'any caminant per l'entorn de la nostra ciutat. La intenció és que els caminaires vegin i coneguin més profundament la ciutat de Girona i els seus voltants. Girona és una ciutat que té molta història, té uns voltants plens de natura i llocs interessants per visitar-los tot gaudint de la caminada. A cada sortida hi ha una petita explicació dels llocs per on passem, les curiositats que anem trobant, ja sigui història o, simplement, una petita xafarderia. Tothom que té alguna cosa a dir és convidat a parlar. També ens serveix per gaudir d'una bona companyia i poder-nos relacionar amb membres del Cor fora de l'espai habitual on ens trobem per fer ...

  Dissabte 24  de maig un grup de companyes del Cor Maragall: en Quim, la Teresa Ribas, l’Olga, en David, en Mariano i jo mateixa, vam gaudir d’una bonica excursió matinal per les fonts de Sant Daniel, guiada per en Quim. També ens van acompanyar la Raquel, companya d'en Quim, i uns amics d'en Mariano,  l’Anna i en Cèsar, vinguts del barri d’Horta de Barcelona. En Quim va preparar el recorregut  tenint en compte les hores  més fresques per caminar per zones assolellades i les hores més caloroses per gaudir de les zones més ombrívoles, una bona pensada per gaudir de l’excursió més relaxadament. En tot moment ens va acompanyar el cant dels ocells i la remor de l’aigua que baixava pel riu Galligants, que transcorre per la Vall de Sant Daniel i en el qual conflueixen diverses rieres de les Gavarres com la  riera del Polvorí, la de Can Llinàs, la de Sant Miquel, ... Feia molt de temps que no podíem gaudir del so de l’aigua baixant pel riu ni de la visió d’un...

  Dibuix de Florent Aquest any, es compleixen 300 anys de la publicació de Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi, una de les obres del repertori clàssic més coneguda, avui dia, arreu del món. Malgrat que el compositor va néixer i viure la major part de la seva vida a Venècia, aquesta cèlebre obra es va publicar a Amsterdam dins d’una col·lecció de concerts l’any 1725. Vivaldi ja començava a ser conegut arreu d’Europa i sabia que els editors italians no estaven a l’avantguarda tècnica del moment, de manera que va optar per un editor neerlandès que li va assegurar una bona difusió en l’àmbit europeu. Antonio Vivaldi, conegut en la seva època com il prete rosso (‘el capellà pèl-roig’), va dedicar tota la vida a la música i no va exercir de sacerdot al·legant una malaltia, tot i que sembla que era una excusa per defugir les obligacions eclesiàstiques. Va ser un dels principals compositors del barroc, amb més de 700 obres conegudes, entre les quals gairebé 500 concerts i 46 òperes. ...

Fa cinc anys, el Cor La Fontana de Barcelona celebrava el seu 25è aniversari. Per aquest motiu van proposar al Cor Maragall i al Cor Schola Cantoria de Granada de participar en un concert per cantar plegats l’Stabat Mater del compositor i pedagog alemany  Joseph Gabriel Rheinberger (1839-1901). Malauradament, poc després va venir la pandèmia del covid i van haver de cancel·lar el projecte. Aquest any 2025, cinc anys més tard, el Cor La Fontana ha volgut celebrar el seu 30è aniversari i ha recuperat el mateix projecte del 2020: cantar tots plegats l’Stabat Mater amb l’acompanyament dels músics de la Camerata Tempo Giusto de Centelles. L’esdeveniment serà a Barcelona, al barri de Gràcia, concretament a l’Església de Santa Maria de Jesús de Gràcia. Avui, dissabte 3 de maig de 2025, ens hem trobat les tres corals i la Camerata per assajar dirigits per Mercè Cano . Ha estat molt emocionant poder cantar amb tantes veus juntes. Cal dir que ens en vam sortir molt bé. Arribà...

  El 12 d’abril, el cor Maragall de Girona i el cor Tutti Canti de Perpinyà van unir les seves veus per demostrar que el Pirineu és el nus que lliga dos territoris amb unes arrels, una llengua i una història comuna; recordem que un dels primers concerts del Cor Maragall, el 1980, va ser al Retrobament Català, al castell de Bellaguarda, on es reunien els catalans d’ambdós costats de la frontera. En aquesta ocasió, a la Catedral de Girona, també la passió per la música va ajudar a restablir els llaços entre ambdós territoris catalans. El concert de la Catedral de Girona, organitzat per l’Orquestra Simfònica Alenyà Rosselló (OSAR) i dirigit per Bernard Salles, també va comptar amb la participació d’una soprano de Sant Feliu de Guíxols, Tina Gorina, i s’emmarcà dins dels actes de celebració del 80è aniversari de la Junta de Confraries, però també va ser el darrer d’un seguit de tres concerts emblemàtics, els dos primers a la Catalunya Nord (Ceret i Prada de Conflent). El títol va f...

  Concert a Ceret El cap de setmana del 5/6 d’abril ens vam poder submergir en una acurada i sublim selecció de peces de Música Sacra. Peces que han perdurat en el temps i que en respirar-les fan reviure l’espiritualitat amb què els mateixos compositors la vivien. L’art de materialitzar una cosa tan volàtil com una melodia requereix tenir una gran sensibilitat, sentit del ritme, constància i fidelitat al llenguatge propi. Si anem a l’etimologia sagrat vol dir sant, per tant, música sacra és la música sagrada. Històricament es concebia per cantar-la, tocar-la o interpretar-la en contextos litúrgics o religiosos. Per al Cor participar en el Cicle les pàgines més belles de la Música Sacra ha estat motiu de joia i agermanament amb la Catalunya Nord. Dissabte 5 d’abril el Cor Maragall emprenia el seu viatge cap a Ceret amb moltes ganes de donar el tret de sortida a la gira per Catalunya Nord. En arribar a Ceret els membres del Cor recorreguérem els carrers empedrats merav...

Dibuix de Florent Cada any, quan s’acosta la Setmana Santa, tinc el costum d’anar al Palau de la Música Catalana a escoltar la Passió segons sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, gràcies al fet que els responsables d’aquest auditori programen aquesta obra cada temporada, cosa que els aficionats a la música antiga agraïm molt. A més a més, cada any és interpretada per una formació diferent, sempre amb una elevada qualitat musical. Sembla ser que aquest oratori es va estrenar l’11 d’abril de 1727, dia de Divendres Sant, a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, Saxònia, un lloc en què Bach va treballar durant gairebé tres dècades. Aquesta setmana es compliran 298 anys de la seva estrena. Malgrat la fama actual del compositor, en el seu moment va ser força desconegut. Un dels seus fills, també músic, un cop que va anar a una entrevista de feina va dir que el seu pare era “un compositor de províncies”. Efectivament, Johann Sebastian Bach va ser un creador musical que va treballar moltíssim ...

  Com hem anunciat mitjançant les xarxes de comunicació, dissabte 12 d’abril, vigília del diumenge de Rams, participarem juntament el Cor Tutti Canti, la solista Tina Gorina i l’Orquestra Simfònica d’Alenyà-Rosselló en aquest concert, programat pel Capítol de la Catedral per commemorar el vuitantè aniversari de la Junta de Confraries de Girona. La preparació del concert, dirigida per Bernard Salles, que també serà el director del concert, ha estat molt intensa i estem convençuts que serà un concert excel·lent amb un contingut espiritual que ens immergirà en el clima de les celebracions d’aquests dies sants.

  La Montse i en Mariano a primer terme Diuen que la Montse s’ha mort. No us ho creieu. Ningú podrà destruir la seva prodigiosa vitalitat. L’han volgut fer sortir de la vida precipitadament per evitar interferències i pròrrogues. Però conservarem en la nostra memòria i el nostre record la seva vitalitat de luxe en un món que tendeix a la rutina i a la mediocritat. A tots ens sorprenia el seu coratge. Cada vegada que l’hem sentit parlar ens ha sorprès el seu senzill atreviment. Ha gaudit d’una llibertat d’esperit que no és freqüent ni en les dones ni en els homes. Li ha arribat la mort sense haver tastat la por de viure. Diuen que la Montse, al Mas Ribes amb en Mariano, vivien en un racó de món aïllats de les connexions pròpies de la gent culta. No us ho creieu. La Montse i en Mariano havien convertit una casa rural, austera però bella, en una mena de centre universitari ben connectat amb tota mena d’iniciatives culturals a partir del taller de disseny d’en Mariano. Els seus inter...

  La Montse i en Mariano en un concert de Temps de Flors a l'església del Carme Divendres, just abans de començar l’assaig de cada setmana, vaig rebre una notícia trista i desoladora d’en Mariano: “Sara, se m’ha mort la Montse”. La intensitat de l’impacte de la nova entre tots els cantaires, fins i tot entre els més joves, i que menys hi havien coincidit indica clarament l’estima que tots li teníem. La Montse ha estat una cantaire discreta però present, amb una vasta cultura que derivava del seu interès per una gran diversitat de temes, amb una actitud sempre positiva i disposada a participar de tot, ja fos un concert o una passejada, una celebració festiva o un moment de dolor. La seva mirada tendra i afable amagava una energia i una força que acompanyava totes les seves accions.   La corda de contralts Sempre recordaré amb afecte el dia en què va venir, juntament amb en Mariano, el seu espòs i company de vida, a fer la prova de veu per entrar al Cor. Amb la seva caracterís...

  El cor Maragall vam tenir la sort de poder compartir un cap de setmana en el qual tots plegats vam poder enfortir el nostre lligam com a grup d’amics  apassionats per fer música en majúscules. Per tal d’alliberar-nos de les tensions i de les pressions de la vida quotidiana, vam cercar un ambient relaxat en un hotel de la costa, allunyat del neguit i les presses, on l’única preocupació fos gaudir amb el treball musical d’unes peces que formen part d’un repertori clàssic d’incalculable valor. Tot i que ens esperàvem amb candeletes que l’hotel escollit per a l’estada de cap de setmana seria un paradís on tot fluiria amb naturalitat, pau i tranquil·litat, en alguns moments vam haver de lluitar en contra dels elements que ens volien desdibuixar aquesta màgia: una festa d’aniversari en el bar contigu, la pluja continuada i el fred consegüent. Però cap dels elements més adversos va aconseguir de trencar el bon ambient regnant durant la magnífica sessió de tècnica impartida per l’...

Dibuix de Florent que il·lustra l'article al diari L’any 1975, ara fa 50 anys, va ser un any prolífic pel que fa a la música en català. Amb el dictador encara viu però a les acaballes, es va publicar Fent camí dels Esquirols, Viatge a Itaca de Lluís Llach, Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa, el primer disc de la Companyia Elèctrica Dharma, l’àlbum dedicat al poeta Salvat-Papasseit d’Ovidi Montllor i Cançó de carrer , de Ramon Muntaner, entre d’altres. A casa mai es van comprar discos de cançons infantils, de manera que, quan era petit, en lloc d’escoltar “en Joan petit quan balla”, escoltava “fent camí per la vida / em tocarà menjar la pols”, “bon viatge per als guerrers / que al seu poble són fidels” i “casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. De tots aquests discos, el meu preferit sempre va ser el de Ramon Muntaner, que encara escolto de tant en tant. Hi ha cantants que tenen una llarga vida artística i deixen empremta, com ara Lluís Llach. Altres tenen...