CINC POEMES DE NADAL
Jacint Verdaguer vers 1865 LA NADALA D’un roser a l’ombra, d’un roser de maig, n’ha florit un lliri la nit de Nadal. Bonica és la rosa, més ho és el ram, més ho és el lliri que floreix tot l’any. Les fulles són verdes, lo calze n’és blanc, la mel de son calze n’és mel celestial. Abelles que el besen són angelets sants; Angelets lo volen, pastorets l’hauran. Los tres Reis arriben sols per olorà’l; ja en veuen la Verge que el va amb plors regant. ¿De que plorau, Verge, de què plorau tant? -Perletes de l’alba lo solen rosar, i avui que és divendres, són gotes de sang. Lliri que floreixes la nit de Nadal, ai! allí al calvari com t’esfullaran! Bonica és la rosa, més ho és el ram, més ho és el lliri que floreix tot l’any. Jacint Verdaguer (1845-1902) Joan Maragall el 1903 ELS NÚVOLS DE NADAL Els núvols de Nadal no sé què tenen que són manyacs: no posen gens de ...