Blog Cor Maragall de Girona

Dibuix de Florent que il·lustra l'article al diari L’any 1975, ara fa 50 anys, va ser un any prolífic pel que fa a la música en català. Amb el dictador encara viu però a les acaballes, es va publicar Fent camí dels Esquirols, Viatge a Itaca de Lluís Llach, Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa, el primer disc de la Companyia Elèctrica Dharma, l’àlbum dedicat al poeta Salvat-Papasseit d’Ovidi Montllor i Cançó de carrer , de Ramon Muntaner, entre d’altres. A casa mai es van comprar discos de cançons infantils, de manera que, quan era petit, en lloc d’escoltar “en Joan petit quan balla”, escoltava “fent camí per la vida / em tocarà menjar la pols”, “bon viatge per als guerrers / que al seu poble són fidels” i “casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. De tots aquests discos, el meu preferit sempre va ser el de Ramon Muntaner, que encara escolto de tant en tant. Hi ha cantants que tenen una llarga vida artística i deixen empremta, com ara Lluís Llach. Altres tenen...

  Diumenge passat, 16 de febrer, un grup de companys del Cor Maragall vam gaudir d’una excursió molt enriquidora al sistema defensiu de Montjuïc de Girona. La ruta que va tenir una durada de tres hores, va estar marcada per l’entusiasme i la curiositat dels participants, els quals van tenir l’oportunitat d’aprendre i explorar un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. La jornada va començar amb una introducció a càrrec d’en Quim Güell, que es va encarregar de guiar la visita. Amb la seva passió en Quim va oferir explicacions acurades sobre el recorregut i les diferents estructures defensives que conformen Montjuïc. Aquesta sortida va ser una oportunitat excel·lent per conèixer de prop la història i els secrets de Montjuïc. Els participants vam poder admirar les estructures defensives i aprendre sobre el seu paper clau en la protecció de la ciutat. A mesura que avançava la visita, en Quim va anar desgranant la història del sistema defensiu, compartint dades històriques que van ca...

  Dibuix de FLORENT Antonio Stradivari era un italià que feia de lutier, és a dir, fabricava instruments musicals. Va treballar entre el 1680 i el 1730 a la ciutat de Cremona tot dirigint un taller amb diversos treballadors. Es calcula que va produir més de 1.000 instruments, dels quals se’n conserven uns 650. No va ser l’únic lutier que treballava en aquella època, en què la música es trobava en ple període barroc, un temps que va posar les bases de la música culta actual, en què proliferaven les orquestres que treballaven per a nobles i prínceps i també havia nascut l’òpera com a gènere musical, amb gran èxit als llocs on es representava. Hi havia altres lutiers en aquella època, però de tots plegats, Stradivari va ser el més famós, conegut més pel seu nom en llatí, ja que signava els violins com Antonius Stradivarius. La fama dels seus instruments ha fet que els seus violins i violoncels avui dia tinguin un valor estratosfèric. Fa anys hi havia violinistes que van tenir el seu...