RECORDANT EN PACO CAMARASSA - Sara Pujolràs i Naspreda

 

En Paco Camarassa al centre de la fotografia, a la segona fila, entre en Quim i en David al concert de Fires de 2013

Divendres passat el Cor Maragall va perdre un dels seus cantaires més fidels, en Paco Camarassa. Retirat del cor des de feia ja alguns anys a causa dels problemes que acostumen a acompanyar-nos a mesura que ens fem grans, en Paco representa per a tots un model: marit atent, pare curós, avi i besavi feliç, company del cor durant molt temps i, especialment, amant de la música com n’hi ha pocs. La seva vida no va ser fàcil, però va tenir la força i l’esperit per a transforma-la i fer créixer una nova i gran família.

Apreciat per tots, la seva personalitat discreta però entregada feia fàcil qualsevol projecte del cor -fins i tot va fer la seva contribució al nostre darrer concert de Fires, cedint-nos el seu estimat gramòfon per a l’escenografia de l’espectacle. Junts hem compartit moltes estones, molts assaigs, molts riures, alguns viatges i moltíssima música. El seu semblant afable, tant des de la posició de cantaire actiu com de públic entregat, ens ha acompanyat durant molts anys.

Paco, et trobarem a faltar però estem segurs que ens continuaràs acompanyant en esperit en tots i cadascun dels nostres assaigs i concerts. Gràcies per deixar-nos ser part de la teva vida i de la teva família.

Sara Pujolràs i Naspreda, directora del Cor Maragall

Girona, 5 de maig de 2022




En Paco arreglant-se per al concert de Fires de 2013, observat per la seva filla


Comentaris

  1. Montse Camarasa6 de maig del 2022, a les 18:46

    Moltíssimes gràcies a tots ens vam sentir molt acompanyats i a tu Sara moltes gràcies per aquestes paraules. Ho enviaré a tota la família. 😘

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

Imatge
  El cap de setmana passat vam estar treballant amb uns quants companys i companyes del Cor Maragall i amb el mestratge de la Glòria Garcés, tècnica de cant per millorar les nostres interpretacions i gestionar la nostra veu a fi de treure'n el màxim de profit i aconseguir un millor so amb tots els amics i amigues que en formem part. Ha estat intens, però també eficient, eficaç i divertit. Vam començar dissabte a la tarda, primer un xic de relaxació i jocs de grup per anar agafant sintonia de cor. Després unes quantes vocalitzacions i tot seguit va començar el treball per cordes amb la Glòria. A les 8h tancàvem la sessió del dia per poder sopar i desprès, com cada any, tocava fer assemblea. Vam repassar l'estat de comptes i cada comissió va explicar un xic el que havia treballat durant el 2023, i es van presentar els objectius per al 2024. Com sempre, tothom va poder dir-hi la seva i no vam tenir cap daltabaix rellevant. Hi ha incorporacions a les comissions i alguna bai
Read more »

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

Aquesta cançó, extremadament romàntica i primaveral, la vaig cantar per primera vegada, ja fa molts anys, a la Coral Oidà de Girona (on, per cert, vaig coincidir amb l’estimat company Jordi Palomeras, llavors molt jovenet) i, posteriorment, es va incorporar al repertori del nostre Cor Maragall. Sempre m’ha agradat molt de cantar-la i he comprovat que a molts altres cantaires del Cor també. Això m’ha mogut, com a modest homenatge als autors, a cercar una mica d’informació del compositor i del lletrista. M’ha sobtat veure que Idil·li és, segurament, l’obra més coneguda d’Altisent i que la interpreten nombroses corals, no només catalanes, sinó també espanyoles. També he vist que l’orgue que es va instal·lar fa pocs mesos a l’Auditori Josep Viader de  la Casa  de Cultura de Girona, és l’orgue de l’auditori privat que tenia Joan Altisent i que ha estat una donació del seu fill i néts a la ciutat de Girona. Antoni Careta, autor de la lletra d’aquesta cançó, que corre
Read more »

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro

Imatge
  El dia 9 d’aquest mes va fer un any de l’atropellament mortal que va patir l’Iris Martí i Pujolràs, membre del Cor Maragall juntament amb tota la seva família. L’entitat gironina Mou-te en Bici, que ja havia patrocinat la instal·lació d’una bicicleta blanca al lloc de l’atropellament, va promoure, el dia de l’aniversari, l’encesa d’espelmes en memòria de l’Iris al mateix lloc. Després d’unes paraules del president de Mou-te en Bici, Xavier Coromines, el nostre company Salvi de Castro va llegir el text següent que ell mateix va escriure. Estimats amics i familiars, Iris, ens vas deixar escrit: «Hi ha tantes coses que no entenc. I que no cal entendre. És tot tan complex, tan incert, tan caòtic. M’agrada la complexitat, m’agrada perdre’m en la incertesa i trobar-me en el caos. És tot tan contradictori…». Tu ens vas parlar d’un camí i des de fa un any nosaltres seguim perduts enmig del caos, davant de tanta incertesa i discutint amb la complexitat… Avui fa un any que ens va d
Read more »