CONCERT DE MÚSICA SACRA - 9 d'abril de 2022

  

Visió insòlita del Cor Maragall al Mercadal


Enguany hem pogut reprendre la celebració del concert de música sacra o religiosa de la vigília del Ram a l’església del Mercadal. La situació pandèmica ha permès de fer el concert que els dos anys darrers no vam poder celebrar.

En aquest concert, que podríem dir que és el pròleg musical de la Setmana Santa gironina, vam participar-hi, per aquest ordre, el Cor de Cambra de Girona, dirigit per Antoni Amorós; el nostre Cor Maragall, dirigit com sempre per Sara Pujolràs i la Capella Polifònica de Girona dirigida per Martí Ferrer. L’església va quedar gairebé plena de públic. De mica en mica tothom, cantaires i públic anem reprenent les activitats habituals.

El programa detallat del concert el podeu trobar a l’entrada del 6 d’abril.

Com fem habitualment un dels cantaires del Cor presentà la nostra actuació amb la lectura del text següent:

Els components del Cor Maragall estem molt contents de, després d’un parèntesi de dos anys, poder participar altra vegada en aquest concert que fa d’entrada musical a la Setmana Santa gironina.

En aquests vint-i-sis mesos de pandèmia molts dels qui som aquí hem perdut algun familiar o amic proper, o potser hem patit la malaltia. La pandèmia, potser fóra millor dir-ne sindèmia, ha portat dol, dolor, més pobresa, més fam i davant de l’evolució dels preus ja podem dir que molta de la gent que ens envolta serà més pobra i passarà més fam. Al nostre país ja hi ha un 33% de la població en situació d’exclusió social i moltes famílies en què cap dels membres no té cap mena d’ingrés.

Els cantaires hem passat períodes de confinament que no ens han permès d’assajar o fer concerts, però també hi ha hagut moments de treva en què ens hem rescabalat i ens han pogut, amb la música, mantenir alt l’estat d’ànim.

Esperem que les obres que interpretarem us agradin i us ajudin a passar una bona estona. L’art, la música, la bellesa, també salven.


Fotografia de Jordi Baquero

Cadascuna de les obres va tenir, també, la seva presentació:

Ave Maria d’Igor Stravinsky

Aquesta Ave Maria fou escrita el 1934, en llengua eslava, per a l’ús de les esglésies ortodoxes. El 1949 en sortí la versió en llatí per a l’església catòlica. És composta amb un sol motiu que es desenvolupa amb variacions al llarg de la peça. L’harmonia diatònica comporta dissonàncies que es deriven de la independència melòdica de cada veu respecte de les altres. El resultat és d’una gran bellesa i serenor.

Ave Verum de Camille Saint Saëns

Ave verum corpus és un himne eucarístic que data del segle XIV i és atribuït al papa Innocenci VIè. Es solia cantar a la missa, a l’hora de la consagració, precisament al moment de l’elevació. Interpretarem el que composà Camille Saint Saëns. És una petita obra d’una gran intensitat espiritual que arriba a commoure.

Salve Regina d’Enric Morera

Enric Morera, compositor, director i pedagog català compongué poca música religiosa. En destaca aquesta Salve Regina modernista i montserratina. Comença amb la cadència inicial de la Salve gregoriana IV, coneguda com de Montserrat, cadència que les diferents veus van repetint al llarg de l’obra.

Compassion, de Laura Sandage

Cant a cinc veus amb tres lletres diferents que s’interpreten al mateix temps, sobreposades, una d’autor anònim, una altra de Thomas Merton i la tercera del Dalai Lama.

Anònima - Hi ha una falta d'amor vers nosaltres mateixos que inhibeix la nostra compassió. Quan ens fem amics nostres no hi ha cap obstacle per obrir les nostres ments i els cors als altres.

Thomas Merton – Hi ha una gran consciència de la interdependència entre tots els éssers vius.

Dalai Lama – Si vols ser feliç practica la compassió, si vols fer feliços els altres practica la compassió.

Un cant profund, intens i molt dinàmic. El dediquem a totes les persones que pateixen per causa de la guerra, ja sigui la d’Ucraïna o qualsevol de les trenta-dues guerres sagnants que en aquests moments hi ha a la terra, moltes d’elles mig amagades o amagades del tot.

El públic va acollir molt bé tot el concert i va regraciar els cors amb forts i intensos aplaudiments. Enguany, com a precaució, no hi va haver cant comú a fi de no agrupar tots els cantaires al presbiteri de l’església. Esperem que si l’any vinent continua la millora de la situació puguem acabar amb el cant conjunt de tots tres cors.


Xavier Merino i Serra, 22 d'abril de 2022

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro