CONCERT DEL COR MARAGALL A L'AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL LA MERCÈ - 16 .05.21 - Ramon Moncunill
Quina Il·lusió que ens feia, després de tants mesos de pandèmia, tornar a
participar en un concert de cant coral!! Què millor que fer-ho en el concert de
cloenda del “Girona: Temps de Flors”, el diumenge 16 de maig!!
Tant les llargues sessions d’assaig, com les circumstàncies del concert, no
eren les òptimes; cantàvem amb mascareta i guardant les distàncies entre
cantaires recomanades per les autoritats sanitàries. No és la millor disposició
ambiental per gaudir d’un bon concert, tant per al públic com per als
cantaires. Però és el que tocava i les dificultats les vam suplir amb passió,
esforç i bon humor.
Donades també les restriccions d’aforament —només
hi podien assistir un màxim de 80 persones—oferírem
dos concerts, tots dos amb les entrades ràpidament exhaurides, un a les 17.00 h
i l’altre a les 19.30 h.
Podríem dir que el concert tenia dues parts ben diferenciades. La primera
més dedicada a música de caire religiós. Vàrem començar amb Emperadriu de la Ciutat joiosa, del
Llibre Vermell de Montserrat. Tot seguit l’himne eucarístic del segle XIV Ave verum corpus, en la composició que
va fer Camille Saint-Saëns (1835-1921), una delicadíssima peça coral, menys
coneguda que la tradicional versió de Mozart, però d’altíssima qualitat
musical. Després, una Ave Maria, d’Igor
Stravinsky (1882-1971) i tot seguit la Pregària
/ Esti dal, harmonitzada per Zoltan Kodály (1882-1967), pura poesia
musical, per tancar els ulls i gaudir amb la suavitat de les seves notes.
Aquest bloc sacre finalitzà amb Moreneta
en sou, preciós himne marià —molt propi
d’aquest mes de maig, dedicat a la Mare de Déu—
partitura harmonitzada per Àngels Alabert, amb lletra de Mossèn Cinto
Verdaguer.
L’èpic Odi et amo, corresponent
als Catulli Carmina de Carl Orff
(1895-1982) va ésser el punt d’inflexió que ens preparava per a la segona part
del concert, molt més heterogènia, festiva i profana.
El grillo, de Josquin des Prez (1450-1521) i tot seguit Tourdion, peça anònima francesa del
segle XVI, i la divertida cançó Bon menú,
de Zöllner (1880-1960) introduïren un aire festiu, amable i picaresc. Després vam
cantar la famosa melodia Blue moon
que Richard Rodgers va compondre el 1934 i que ha estat balada musical de
varies pel·lícules.
Tot seguit el Cor Maragall interpretà El
cant de les estacions, de Rémy Gagnei la festiva i alegre LaLaLaCalypso, amb detalls de
coreografia inclosos; per acabar vàrem gaudir d’un espiritual afroamericà amb
molt de ritme: I’m gonna sing. No podia
faltar el gairebé obligat bis per acontentar
els aplaudiments del públic. La cançó escollida fora Cinamom i flor d’acàcia, una composició delicada i molt sentida, de
l’Àngels Alabert, fundadora del Cor Maragall.
Així cloïa, enguany, un concert molt apropiat per aquest temps de flors,
variat, eclèctic i magníficament dirigit per la nostra directora, la Sara
Pujolràs.
Ramón Moncunill - 19 de maig de 2021
Fotografia d'un espectador del concert
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada