CORALS VIRTUALS EN LLOC DE CORS EN DIRECTE?
Ens ha semblat interessant penjar al bloc aquesta informació que va sortir al diari ARA el dia 7 d'aquest mes. Als cors, quin futur ens espera?
La coral virtual ja existeix i
es crea a Barcelona
Són els membres del Cor Bruckner, les veus dels quals
estan sent enregistrades per analitzar-les i crear algorismes d’aprenentatge
automàtic
ALBERT CUESTA – ARA - 06/06/2017
El Cor Bruckner participant en el projecte CASAS, desenvolupat per la
Universitat Pompeu Fabra/UPF – Fotografia Cristina Calderer
Segons l’Associació Coral Europea, un 4,5% dels
ciutadans del nostre continent canten de manera habitual en algun cor o conjunt
vocal. Això equival a 37 milions de cantaires europeus. I un petit grup d’aquests
cantants està ajudant aquests dies els investigadors de la Universitat Pompeu
Fabra (UPF) a desenvolupar una tecnologia que serà capaç de suplantar-los en
determinades circumstàncies. Són els membres del Cor Bruckner, dirigit per
Júlia Sesé, les veus dels quals estan sent enregistrades en grup, per cordes
-sopranos, contralts, tenors i baixos per separat- i individualment per
analitzar-les i crear algorismes d’aprenentatge automàtic mitjançant xarxes
neuronals que detecten patrons en les seves interpretacions i permeten
sintetitzar “corals virtuals”, capaces de cantar composicions en català,
castellà o llatí a partir de la partitura digital.
El projecte, anomenat CASAS (Community-Assisted
Singing Analysis and Synthesis), està finançat pel ministeri espanyol
d’economia i ha de durar fins a l’any 2019, però els primers resultats audibles
- en aquest
enllaç podeu escoltar-ne una mostra- són d’un realisme que
impressiona, no només als oients no entrenats sinó també als especialistes:
l’article científic sobre el sistema de síntesi de veu, que es presentarà
formalment aquest estiu al congrés InterSpeech, ha estat el més citat a Twitter
pels usuaris del repositori on es va publicar.
Estalviar temps d’assaig
Emilia Gómez, la responsable del laboratori de recerca
d’informació musical del grup de tecnologies musicals (MTG) de la UPF, assegura
que “no es tracta de substituir per màquines els cantants humans, sinó d’evitar
que aquests i els seus directors hagin de perdre temps d’assaig corregint
l’afinació i puguin dedicar-se a treballar altres aspectes, com la musicalitat
o l’expressivitat”. Igualment, els compositors podran fer servir el sistema per
comprovar com sonen les seves creacions abans de confiar-les a les cordes
vocals dels cantaires reals.
Gómez explica que el CASAS té un triple objectiu:
desenvolupar aplicacions de suport a l’assaig coral que indiquin en temps real
el grau d’afinació del cantaire; crear un sistema de síntesi de corals virtuals
més realista que la simple multiplicació d’una veu, que reprodueixi els
diferents timbres dels cantants, i generar un arxiu digital de partitures de
peces per a coral. Per a aquest aspecte l’MTG compta amb el fons documental de
música tradicional acumulat pel departament de musicologia de la institució
Milà i Fontanals, la branca d’humanitats del CSIC a Barcelona, format per
imatges de milers de partitures que cal convertir en descripcions digitals. El
model a assolir és el de la Choral Public Domain Library, un arxiu d’accés
gratuït que conté gairebé 29.000 partitures de més de 2.800 compositors, però
amb presència gairebé nul·la de música d’aquí.
El precedent immediat del CASAS és el Phenicx, un
projecte anterior de l’MTG que perseguia atreure noves audiències a la música
clàssica transformant els concerts en objectes digitals. Amb aplicacions per a
mòbils i tauletes, els espectadors poden ampliar l’experiència musical abans,
durant i després del concert gràcies a ajudes a l’audició com la que indica en
pantalla els instruments que sonen en cada moment o la que permet seguir el
progrés de la peça sobre la partitura. L’orquestra del Concertgebouw
d’Amsterdam utilitza la tecnologia del Phenicx en la seva aplicació per a iPad,
que ofereix als abonats accés als enregistraments dels concerts anteriors.
Gómez reconeix que la poca activitat digital de les
orquestres d’aquí, molt per sota de la que mantenen conjunts com la
Filharmònica de Berlín o el citat Concertgebouw, és un dels motius que va
portar el seu grup de recerca a centrar-se en la música per a corals, perquè hi
ha molts més conjunts d’aquesta mena que orquestres gràcies a la participació
d’intèrprets no professionals.
Altres projectes
L’MTG, dirigit per Xavier Serra, està considerat un
dels grups de recerca en tecnologies musicals més prestigiosos del món. De la
seva cuina han sortit la Reactable, un instrument musical col·laboratiu en
forma de taula il·luminada basat en els sintetitzadors modulars dels anys 60 i
que ha estat popularitzat per l’artista islandesa Björk, i també el Vocaloid,
una aplicació de cantant virtual per a Windows, Mac i iPhone que sintetitza
cançons escrivint-ne la lletra i la melodia i que és comercialitzada per la
firma japonesa Yamaha.
A més de les corals virtuals del CASAS, els
investigadors de l’MTG treballen actualment en altres projectes, vinculats
d’una manera o altra al reconeixement i la descripció automàtica del contingut
musical. El sistema CompMusic, amb finalitats educatives, analitza les
característiques específiques de la música tradicional de cinc regions del món:
el nord i el sud de l’Índia, Turquia, el Magrib i la Xina. El Cofla
(Computational Analysis of Flamenco Music) analitza els aspectes melòdics,
harmònics, rítmics i tímbrics del flamenc i genera partitures a partir de les
interpretacions d’aquest gènere, del qual fins ara no existeixen estudis
musicològics.
Un altre dels camps en què treballen els investigadors
de la UPF és l’accessibilitat: l’aplicació EyeHarp, descarregable gratuïtament,
és un sintetitzador que les persones amb discapacitat física poden tocar
controlant-lo amb la vista, afegint-hi només un dispositiu USB de seguiment de
la mirada ( eye tracking ) que ara es pot comprar per menys de 200
euros. També han posat en marxa l’anomenada Banda Sonora Vital, que pretén que
els afectats d’Alzheimer puguin refrescar alguns dels seus records estimulats
per l’audició de música que el sistema tria a partir de dades sobre l’edat, la
professió i altres preferències personals que els seus cuidadors han introduït
prèviament.
Article d'Albert Cuesta Publicat al diari ARA el 6 de juny de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada