CONCERT SOLIDARI AMB L'HOSPITALITAT DE LOURDES - Pepus Daunis

Si ens preguntem què és solidari, trobarem que és “unit a d’altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats”. Un cor és, per defecte, solidari. Tenim tots un interès comú per la música, el cant i l’educació musical. Un cor és un equip en què tothom participa, sense exclusions, i que té la realització del concert com a recull del fruit de la feina feta. Però, a més, el cor Maragall, des de fa molts anys, també comparteix la unió amb d’altres organitzacions per l’acció social.

L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, és una associació responsable d’organitzar la peregrinació amb malalts i discapacitats al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, tenint cura dels malalts com a persones que són, a més de celebrar actes, trobades, reunions per tal d’aconseguir la formació dels membres que en formen part i la divulgació de la tasca que fan.

Un d’aquests actes és el concert de corals solidari, que emmarcat en el “Girona Temps de Flors”, va tenir lloc el proppassat diumenge 14 de maigde 2017 a la basílica parroquial de Sant Feliu de Girona. En aquesta cinquena ocasió a la causa solidària s’hi varen afegir la Coral Vergelitana, dirigida per Pau Ferrer i Cristina Ferrer, i el Cor Maragall dirigit per Sara Pujolràs Naspreda. Aquest darrer Cor ja com a habitual del concert solidari.

El programa de les dues corals, amb l’actuació primer de la Coral Vergelitana i després del Cor Maragall, tot i ser molt variat, coincidia en força aspectes. En primer lloc els vergelitans varen interpretar un Stabat Mater de Kodály, meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió al qual respongué el Maragall amb la interpretació de In monte oliveti de Schubert, sobre el patiment propi de Jesús; peça que interpretaren després de Il est bel et bon de Passereau (s. XVI).

En segon lloc vingueren les interpretacions de les peces tradicionals catalanes. La Coral Vergelitana El testament d’Amèlia, la qual fou resposta per la interpretació de Caseu-vos minyons, Canço de Beure i Baixant de la Font del gat pel cor Maragall. Curiosament la Cançó de Beure fou replicada pels de Verges per la cançó Hoy comamos y bebamos del Cancionero de Palacio de Juan de la Encina (s. XVI).

El tercer bloc el formaren els divertiments musicals. Bon Menú, de Zöller, fou respost pels de Sant Narcís amb la Suite Veraniega de Bernardo. Un fresc menú cantat vers un popurri de cançons de l’estiu.

Ja per finalitzar cadascuna de les parts individuals, en l’àmbit folklòric forà, la Coral Vergelitana interpretà un tango El último cafè d’Stamponi i Canción de cuna costera de Martinez-Solís (o Linares Cardozo com se’l coneix artísticament) i el Cor Maragall amb l’espiritual negre Free at last.

Ambdues corals clogueren l’acte conjuntament amb An Irish blessing antiga benedicció celta

Que el camí s'alci per trobar-te.

Que tinguis sempre el vent a teva esquena.

Que el sol brilli càlid sobre la teva cara.

Que les pluges caiguin suaus sobre els teus camps

i fins que ens trobem de nou,

que Déu et sostingui al palmell de la seva mà.


Pepus Daunis, 28 de maig de 2017

Fotografia Sílvia Margelí