"VIVIM UNA ÈPOCA DECADENT" - Xavier Benguerel

ENTREVISTA DE VALÈRIA GAILLARD A XAVIER BENGUEREL PUBLICADA AL DIARI EL PUNT AVUI+ EL 2 DE JULIOL DE 2016

Es considera un afortunat perquè moltes de les seves partitures s'han estrenat. Amb tot, tan bon punt comença l'entrevista llança: “De la música no es pot viure, en tot cas es pot morir!” Xavier Benguerel i Godó (Barcelona, 1931), fill de l'escriptor Xavier Benguerel i Llobet, és un dels compositors més prolífics i amb més projecció internacional del país. Fa unes setmanes recollia a Madrid el XIV Premi SGAE Tomás Luis de Victoria d'àmbit iberoamericà.

Com veu el panorama musical?

Ara preval la música de supermercat, tot això que la joventut passa nits dormint al ras per poder veure un grup que fa soroll, ben fet, però soroll... Nosaltres estem tan allunyats del que escolta la joventut!... D'altra banda, als concerts de clàssica mai veus gent jove.

La música contemporània s'allunya de la popular, potser...

Hi ha un problema: la música del segle XX va ser extraordinàriament rica. El classicisme, el romanticisme, etc., eren cicles que duraven cent anys. Al segle XX, en canvi, van passar tantes coses que ni els mateixos creadors van poder assimilar-les totes. La música va saltar pels aires. L'art va estar supeditat a les invencions científiques, cotxe, avió..., per això molta pintura de l'època girava al voltant de la màquina i la velocitat.

I com s'insereix el serialisme que vostè va abraçar?

Va durar molt poc. Schönberg, que va inventar aquest sistema de dotze notes en el qual totes tenien la mateixa preponderància, es pensava que tindria continuïtat però només va durar uns trenta anys. Ja fa molts anys que cap compositor segueix el serialisme, jo mateix el vaig abandonar fa temps.

I l'atonalisme?

Fins a finals del segle XIX tota la música era tonal, però Wagner la va eixamplar tant que va explotar. Molta part de la música que fem els compositors ja no és tonal, és atonal. La música que venia d'Orient no era tonal, i Debussy i els impressionistes de finals del segle XIX en van quedar impregnats. L'aparició del jazz va ser un altre fenomen que va influir els compositors de música clàssica, i el ritme va canviar totalment, fins i tot dins d'una mateixa composició es canvia de compàs, impensable abans.

Com va néixer el seu interès per la música?

D'una manera molt intuïtiva. De petit ja em cridava l'atenció, però no vaig ser precoç. Fins que no vam anar a l'exili l'any 1939 no vaig sentir per primera vegada música a través de la ràdio. Vaig descobrir Beethoven, Debussy... i em vaig imbuir de música pausadament. Amb els anys vaig anar travessant diferents etapes, però sempre he après de manera autodidàctica. Tenia pànic als conservatoris perquè el sistema d'ensenyament no anava amb la meva manera de veure el món musical. Jo era més lliure, tot i que hi ha unes disciplines que has d'aprendre. Recordo que uns primers professors que vaig tenir volien que fos pianista, però això no anava amb mi.

És una constant de la seva obra inspirar-se en el món de l'art.

Sobretot vaig passar una primera època molt influït per la música alemanya, però va durar molt poc. Vaig abandonar el sistema serial perquè era dogmàtic i germànic, i jo era un músic mediterrani que li agradava la llum, l'aigua i el cel blau! Després em vaig decantar cap a la música francesa, i en aquest sentit he treballat diversos poetes francesos, també influït pel meu pare que els traduïa, com Baudelaire, Paul Valéry... Però el primer músic que em va donar l'empenta per llançar-me a la piscina va ser Béla Bartók.

Ha compost tota mena d'obres, des d'òperes, simfònica, música de cambra... en quin format se sent més còmode?

Amb l'orquestra, però sempre amb una veu solista, que pot ser un piano, un oboè, el cor... amb l'orquestra sola no m'hi he trobat còmode. Sempre he trobat a faltar un text o un solista. Al segle XX es va perdre un element fonamental, el melòdic. Això va ser una de les grans dificultats per fer música. No vaig trobar una melodia representativa de la meva època i vaig agafar les del segle XIV del còdex Montserratí i la vaig integrar al meu llenguatge musical per crear El llibre vermell de Montserrat, una de les obres de gran format que van donar pas al Rèquiem i al Te Deum. Per a mi és fonamental el text perquè la paraula és música. Música i paraula van lligades. Quan els primers autors d'òpera van voler incorporar el text a les seves composicions, els poetes es van enfadar. Deien que la música no la necessitava, però no és així!

Ningú és profeta a la seva terra: hi està d'acord?

No em puc queixar. Últimament la meva música no es toca gaire aquí. Estem passant els moments més difícils dels últims 20 o 25 anys perquè la música que fem jo i altres compositors del país, el Carles Guinovart o el Jordi Codina, per exemple, no s'escolta aquí. Per exemple, l'òpera Yo, Dalí no l'han reposada, tot i que va tenir èxit: ara el Liceu només fa Bohèmes i Puccinis. D'òpera contemporània gairebé res. No hi ha encàrrecs a compositors i, sense estímuls, és difícil treballar. A banda, tenim una manca de llei de mecenatge que dificulta la nostra feina i, a sobre, ens han carregat el 21% d'IVA cultural. És grotesc!

Té algun projecte?

L'últim projecte va ser In memoriam David Padrós, dedicat a aquest compositor molt amic meu que va morir l'any passat, i que es va estrenar al Palau. La veritat és que no tinc gaires ganes de fer música ara; ningú et demana res. L'Auditori fa dos anys que té una obra meva parada. Vivim una època en què tot el banal es magnifica. En el fons, tot és educació i comença per l'escola, on la música és pràcticament absent. I als festivals d'estiu, em sembla molt bé que hi hagi música popular, però també n'hi hauria d'haver de contemporània. Som un país d'exiliats. Ens vam exiliar a la guerra per raons polítiques, i ara culturals. És una època molt decadent per Catalunya.

Publicat a El Punt Avui+  http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/983970-lvivim-una-epoca-decadentr.html

Retrat de Xavier Benguerel fet Josep Maria Subirachs extret del web Classics Catalans de la Biblioteca de Catalunya. http://claca2.bnc.cat/files/images/benguerel028.preview.jpg