LA MÚSICA, ASSIGNATURA PENDENT - Quim Curbet
Quan érem batxillers, just abans que s’implantés
l’Educació General Bàsica i molt abans dels plans d’estudis que es cursen ara
–els quals confesso que ja no recordo com s’anomenen– la música era una cosa
molt rara. Al col·legi dels Hermanos hi havia un piano polsós en un racó del
teatre que no es va utilitzar mai, com a mínim en la meva presència, i la
música no era una assignatura obligatòria, ni optativa, ni res de res.
És més, si algú de nosaltres hagués mostrat les seves
debilitats musicals segur que l’haurien mirat malament. La majoria es dedicava
tan sols a jugar a futbol o a algun altre esport de moda en aquella època. De
fet, ni música, ni teatre, ni poesia, res de tot això s’ensenyava i res de tot
això calia aprendre ni practicar, més enllà del patètic recital del dia de
Santa Llúcia, dels Pastorets per Nadal o d’uns poemes tronats que havíem
de memoritzar per omplir algun buit en la classe de Lengua Española.
El dia que els meus fills van començar a anar a escola
em va admirar que la música entrés entre les assignatures més o menys
obligatòries. Les flautes anaven rondant per casa i aviat els vam inscriure en
escoles de música. Jo em pensava que el nostre país havia donat un tomb fonamental
i em sentia íntimament orgullós de començar a encalçar altres països europeus.
Però ni els meus fills van arribar mai a excel·lir en el tema, ni el país
semblava avançar en cultura musical.
La música ha quedat, en el meu cas i en d’altres
potser també, reclosa a l’àmbit íntim, l’escolto quan vaig en cotxe o quan en
tinc necessitat i gairebé he abdicat d’anar a concerts, que per horaris o
pressupost se’m fa difícil d’assistir-hi, i sempre m’ha quedat una buidor en el
cos, potser per la recança de no saber tocar cap instrument i de no poder
interpretar amb més base el fet musical. Hauré d’esperar a la jubilació per
gaudir amb plenitud de la música, però aleshores ja no sé si em quedarà esma
per bufar la flauta, ni si el meu sonotone resistirà la força dels decibels
dels altaveus del futur. La música, la música, assignatura sempre pendent!
Publicar al bloc Barretades, l'ofici de sobreviure, el 10 de setembre passat.
Gràcies per penjar el meu article!
ResponElimina