EL FONS MUSICAL DE JOSEP BARÓ I GÜELL - Anna Artigas
Josep Baró i Güell és el tercer assegut de l'esquerra
El fons musical de Josep Baró: qui va
ser i la importància de difondre el conjunt de la seva obra
Us faig
arribar aquest escrit perquè, a part que hagi fet la feina de catalogació de
les partitures, sapigueu quina importància té el fons i així coneixereu més bé
el món coral gironí (una mica de cultura per engrossir l’autoestima).
Doncs,
resumidament (podreu ampliar la informació en un article que espero que surti properament
a la Revista de Girona) ve a ser dues o tres coses: els tipus de partitures són
de molts estils i separats en música vocal, instrumental, música de sardanes, etc.
Josep Baró i Güell fou director de l’Orfeó Cants de Pàtria , vicedirector de
l’orquestra simfònica de Girona, compositor i mestre a les escoles públiques de
Girona i director d’orfeons de pobles com Sarrià de Ter, per posar un exemple. Composà
diferent música (l’exemple amb què sovint s’associa és amb les sardanes; en les
audicions de sardanes les cobles de Girona sabem que algun cop han tocat música
seva). Considerem que en aquella época les sardanes eren l’expressió més catalana;
cal destacar que el volum de sardanes és d’un total de 110-120.
Per
als qui us agrada la història de Girona –molts de vosaltres, ben segur- hem de
dir que dirigí un cor, el Cants de Pàtria que fou creat com a obra social, impulsat
des del Foment de Cultura, de la fàbrica Grober. Segurament ja sabreu que en
aquell temps la Grober era una de les fàbriques més importants de la ciutat i forma
part de la història local.
Res
més, si voleu tenir alguna partitura (el fons conté obres de tots els compositors
importants, tant internacionals com locals, i de Catalunya) teniu una ocasió de
fer-ho i aprofitar per entrar a la nova Biblioteca Pública quan aquesta estigui
oberta (finalment sabem que s’obrirà per Nadal d’enguany).
Anna
Artigas i Vilaplana – 22 de setembre de 2014
Vaig conèixer personalment el Sr. Baró perquè va ser el meu professor de música a l'Escola Foment de Cultura. Tot i que ens feia cantar el Cara el Sol i Prietas las filas, mai no vam cantar Montañas nevadas ni altres cançons falangistes o franquistes i sempre ens va parlar en català. Tot i ser en la primera dècada del franquisme, l’Orfeó Cants de Pàtria que ell va dirigir va canta El cant de la senyera a tots els concerts. I cantava habitualment altres cançons que podien ser considerades com a sospitoses pel règim. Ens vam saludar i mantenir petites converses fins a la seva mort i sempre l’he considerat una gran persona i un gran músic.
ResponElimina