EL NO-CONCERT DE PRADES - 21 d'abril de 2012 - Xavier Merino
Prades (Tarragona)
HISTÒRIA D’UN CONCERT FRUSTRAT
A
primers d’any, a través de la FCEC vam rebre una informació en que s’explicava
que es preveia fer, el 21 d’abril, a Prades, al Baix Camp, la primera trobada
de corals amb el nom de Viu, veu i sent,
i el subtítol de Corals de Catalunya, 1r
certamen de gravació en directe, amb la participació d’una coral de cada
“província”, que interpretaria quatre obres, una de contemporània, una de
tradicional, una de lliure elecció i, com a colofó, una sardana.
Se’ns
oferia de participar en aquest “certamen” en què la retribució que rebríem era
l’enregistrament del concert en DVD. Totes les despeses de transport i altres
anaven a càrrec nostre. La condició prèvia era d’enviar alguna peça cantada per
nosaltres i enregistrada i així l’organització escolliria la coral que li
sembles millor d’entre les que presentessin la seva candidatura.
Malgrat
el cost que representava per a nosaltres vam decidir de presentar la
candidatura del Cor Maragall. Al cap de pocs dies vam rebre la notícia que ens
havien seleccionat d’entre totes corals de la circumscripció de Girona que
s’havien presentat a la selecció. No hem sabut mai si, a més de la nostra, n’hi
havia hagut d’altres, de candidatures gironines.
Van
anar passant les setmanes i, en acostar-se la data de l’actuació, vam anar
preparant les obres que havíem escollit i ens havien acceptat. Fins que dues
setmanes abans de la data vam rebre un correu electrònic en què se’ns proposava
de canviar la data de l’actuació i passar-la al dia següent del previst, o
sigui, al diumenge 22 d’abril.
Es
va fer una consulta als i les cantaires i, és clar, va resultar que moltes
persones ja havien compromès el diumenge per a altres activitats, de manera que
només hauríem estat, aproximadament, la meitat de cantaires. I vam decidir
d’anul·lar la nostra participació en aquella trobada.
La
causa de l’ajornament, i ara no us poseu a riure si us plau, era la celebració
d’un partit de futbol, el Barcelona-Madrid. Costa d’entendre fins a quin punt
d’informalitat ens porta el futbol. I, a sobre, ens vam haver de sentir que els
informals érem nosaltres.
Per
a mi personalment, i sé que per a moltes altres persones, components del Cor,
és decebedor que un partit de futbol pugui aturar la vida política, cultural i
social d’aquest país que proclama que vol ser independent. Aquesta setmana
també hem vist com una vila molt propera a Girona canviava la data i l’hora del
ple municipal perquè hi havia el Barcelona-Chelsea. Dos partits memorables,
evidentment.
Abans
de parlar d’aconseguir la independència política de la nostra nació, potser
hauríem de mirar d’independitzar-nos de tota la carnassa que en forma de futbol
o d’altres coses ens facilita el sistema per tenir-nos distrets i
desmobilitzats.
Xavier
Merino i Serra, 27 d’abril de 2012
Hi
ha una enregistrament del concert a
Entrat inicialment per Lluís Gil el 6 de maig de 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada