EL CICLE DE NADAL 2010 - Xavier Merino

Concert a Llagostera

Faré un resum de l’activitat que el Cor ha dut a terme en el transcurs del cicle de Nadal que diumenge vinent, 9 de gener, festivitat del baptisme de Jesús, tancarem.

El 23 de desembre, al teatre del Centre Cívic de Sant Narcís, concert solidari amb la Coral Infantil de Sant Narcís, dirigida per Cristina Marquès, la Coral Xàntica i el nostre Cor Maragall, dirigits ambdós per Sara Pujolràs. Sentir cantar el petit grup de mainada va ser un plaer i va ser particularment divertida la cançó Constipat, tradicional italiana. De la interpretació impecable de la Coral Xàntica en destacaria la cançó popular japonesa Otaru Kol i l’obra Pastor, quien madre virgen de Francisco Guerrero, del segle XVI. De les obres que interpretà el Cor Maragall en remarcaré les dues estrenes: Jingle bells, popular nord-americana, i Campanetes de Nadal, nadala catalana arranjada per Antoni Pérez Moya, cançons plenes d’alegria hivernal i nadalenca.

A mitjanit del 24 al 25 cantàrem, com ha esdevingut tradicional, la Missa del Gall a l’església parroquial de Sant Narcís. Els cants propis de la missa i una sèrie de nadales intercalades en diferents moments de la celebració comunitària commemorativa del naixement de Jesús. Després xocolatada de germanor al Centre Cívic.

El dia de Cap d’any concert a l’església parroquial de Llagostera, amb la interpretació de setze nadales i dues més com a bis. El concert va ser un èxit: amb l’església plena de gom a gom ens posàrem el públic a la butxaca, com es diu popularment. La Sara havia fet un treball previ excel·lent amb el material humà de què disposa i el resultat es féu present a l’ambient amb la satisfacció de públic i cantaires. I directora, és clar.

Vam cloure l’activitat d’aquests dies el 2 de gener al Centre Geriàtric Maria Gay. Acompanyàrem la missa concelebrada pel venerable bisbe Jaume i mossèn Àngel Sunyer amb els cants de l’ordinari i diverses nadales intercalades. Després, a la mateix església del centre cantàrem un seguit de nadales que foren molt ben rebudes per tots els assistents. Un intern del centre em comentava que cada any venia a sentir el nostre concert de Tots Sants i que el darrer li havia agradat especialment. Una anciana seguia, gairebé ballant, La pastora Caterina. Una religiosa espanyola va celebrar especialment el Gatatumba. La intenció era de fer un servei a la casa i em sembla que ho vam ben aconseguir.

Moltes de les peces interpretades aquests dies són prou conegudes, però vull fer esment especial d’algunes:

Es ist ein Ros entsprungen. Coral luterà ben conegut, dolc i vibrant, amarat de religiositat. Cantàrem l’arranjament de Michael Pretorius (1560-1629).

El ratolí de Betlem. Nadala nord-americana de Fred Hall (1898-1954). Lleugera, graciosa i àgil és un petit plaer per als cantaires i per al públic.

Prec de Nadal. La lletra és el conegut poema de Salvador Espriu Prec de Nadal, del recull El caminant i el mur, que copio:

Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans:

et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?

Desperta amb mi, guia’m la por

de caminant, aquest dolor

d’uns ulls de cec dintre la nit.

La música corprenedora de la poetessa castellonina Matilde Salvador (1918-2007), escau perfectament al poema i n’accentua el dramatisme, la desesperança. Escrit en els primers anys cinquanta del segle passat reflectia el dramatisme de la situació del país durant el primer franquisme i la del món després de la II Guerra Mundial. Matilde Salvador la composà el 1976, en el període que va de la mort del dictador fins a les primeres eleccions democràtiques. Si l’apliquem a la situació del nostre món, és plenament actual i manté tota la seva vigència. Joaquim Homs també musicà aquest poema tot i que crec que ho féu per a conjunt instrumental de cambra.

Esta nit és nit de vetlla. És un cant tradicional, probablement de la baixa edat mitjana que ha estat arranjat per a cor per molts compositors. La versió que n’hem interpretat, amb trets arcaïtzants, és de Salvador Mas.

Campanetes de Nadal. Antoni Pérez Moya arranjà aquesta nadala popular de manera que l’auditori sent un tritlleig de campanes constant tot al llarg de la peça. La melodia és alegre i molt simple però les campanes que fan sonar totes les veus del cor creen un efecte que és molt ben rebut pel públic.

Es sorprenent com ens hem acoblat directora i cor i, cosa que em pensava que era pràcticament impossible, com estem pendents de la seva gesticulació per als forts i pianos, retardants, calderons, acceleracions, ... Per molts anys!

                                                           Xavier Merino

Entrat inicialment per Lluís Gil 8 de gener de 2011