CONCERT DE MÚSICA SACRA AL MERCADAL - 31 de març de 2012 - Xavier Merino

Concert Música Sacra - Mercadal 2010

 

  

El 31 de març, vigília del Ram va tenir lloc, a l’església del Mercadal de Girona, el concert de música sacra que ja ha esdevingut habitual. El Cor Maragall hi participà conjuntament amb el Cor mixt i el Cor de noies Claudefaula i la Capella Polifònica de Girona. L’església s’omplí de gom a gom cosa que demostra l’acceptació creixent que té aquest concert. I que també millora notablement l’acústica del recinte en disminuir-ne la reverberació.

L’actuació del Cor Maragall, que seguí la dels Cors Claudefaula i precedí la de la Capella Polifònica de Girona va consistir en la coneguda antífona pasqual Regina Coeli de Joan Cererols (1618-1680), monjo de Montserrat, considerat com a patriarca de la música montserratina moderna; Salve Regina, d’Enric Morera (1864-1942) prou conegut, sobretot, per les seves sardanes; Cant Espiritual, de Joan Maragall, en la versió musical de Maria Àngels Alabert, fundadora i primera directora (1979-2009) del nostre Cor; acabàrem l’actuació amb la sardana Els Degotalls, de Ricard Castells (1901-1980) compositor, músic de cobla, cantaire i impulsor de corals.

Regina Coeli és una antífona pasqual molt adient per a aquestes diades. La lletra, en traducció casolana, diu: Reina del Cel, alegrat; aquell que meresqueres portar ha ressuscitat com ho havia anunciat. Prega Déu per nosaltres. Aquesta antífona substitueix la pregària de l’Àngelus des del dia de Pasqua de Resurrecció fins al dia de Pentecosta. El segle XII els frares franciscans començaren de resar-lo o cantar-lo per cloure la pregària de Completes i aquest fet el va popularitzar molt durant el segle XII. En aquest cas és composada per cantar-la a dos cors i a quatre veus (escolans i monjos).

La Salve Regina de Morera, una de les poques composicions de caire religiós d’aquest compositor, té forts ressons montserratins en anar repetint, ara una veu ara una altra, la cadència inicial de la Salve montserratina. És una obra molt expressiva, amb grans contrastos de forts i pianos i que va donant protagonisme a totes les veus. Demostra una gran sensibilitat de l’autor i, tot i que a primer cop d’ull sembla una obra senzilla, quan es coneix se’n descobreix tota la complexitat i riquesa.

Del Cant Espiritual de Maragall musicat per Maria Àngels Alabert ja n’he anat parlant a bastament. Com més el conec i el canto més m’entendreix i m’emociona. Alabert sabé copsar tota la complexitat espiritual que reflecteix el poema: fe en l’altra vida, que no coneixem, i dubte pel que fa a abandonar aquest món que sí que coneixem, en el qual hem viscut, estimat, gaudit i patit. Maragall, gran intel·lectual, difícilment podia acceptar, a priori, unes seguretats  que molt poques persones poden acceptar sense dubtar. El vers final, davant la inevitabilitat de la mort, és una pregària ferma d’esperança de salvació en l’altra vida, una acceptació de la pasqua personal que tots, més o menys d’hora, hem d’assumir.

Els Degotalls fou la darrera peça que interpretàrem. És una sardana estrenada l’any 1946 i que, de seguida, tingué un èxit extraordinari. Obra també de ressons montserratins. S’obre amb la cadència inicial de la Salve i té manlleus de la melodia de “La mort de l’escolà” d’Antoni Nicolau. La lletra explica els records del narrador de quan el seu pare el portava a Montserrat, als peus de la Mare de Déu. Ara, ja mort el pare, en sent tota l’enyorança i prega la Mare de Déu perquè un altre dia tots dos, el narrador i el seu pare, la puguin tornar a venerar plegats. Ens va semblar que, tan la lletra com la música, eren perfectament adients per a aquest concert de música anomenada sacra. La veritat és que crec que em vam aconseguir una bona interpretació, guiats sàviament per la Sara, que va saber posar a la vista, o potser hauria de dir a l’orella, del públic tota la bellesa d’aquesta composició.

El públic acollí calorosament les nostres interpretacions, especialment les dues darreres. La veritat és que els esforços de la Sara per treure un rendiment del ramat que ha de menar, de mica en mica van donant un bon resultat. Crec, estic convençut, que vam fer una bona actuació i els cantaires vam quedar-ne molt contents. I em sembla que la nostra directora, també.

Els cors de Claudefaula, dirigits per Glòria i Joaquim Bonal, foren una autèntica sorpresa per la seva alta qualitat. Interpretaren el coral Wie soll ich dich empfangen, de la Passió segons Sant Mateu de Bach; O Magnum Mysterium, de Kocsár Miklos, compositor hongarès, (1933), composada l’any 2002; la coneguda Ave Maria de Tomàs Luis de Victoria i acabaren amb l’Ave Maria a dos cors del compositor bavarès Franz Xaver Biebl (1906-2001), escrita el 1964.

La Capella Polifònica de Girona començà la seva participació amb O Magnum Mysterium, de Tomàs Luis de Victòria (1548-1611); a continuació cantà el Sanctus de la missa In illo tempore, de Claudio Monteverdi (1567-1643); Crucifixus, a vuit veus, d’Antonio Lotti (1667-1740); continuà amb el cant a dos cors Duo Seraphim de Jacobus Gallus (1550-1591) i acabà amb el motet O Sanctum et Sacrosanctum Diem del compositor anglès Peter Phillips (1561-1628).

Tots els cors conjuntament cloguérem el concert amb la interpretació del Sanctus de la Missa alemanya de Franz Schubert (1797-1828), obra d’una gran bellesa que dirigí Quim Bonal.

Xavier Merino i Serra - 2 d’abril de 2012

Entrat inicialment per Lluís Gil el 4 d'abril de 2012