Blog Cor Maragall de Girona

L'Àngels a París (Parc de Luxemburg) novembre 2009 L'Àngels ens ha enviat una carta i una postal (5/11), i uns dies després (22/11), aquesta foto. Tot plegat, per, com diu ella, agrair-nos, una vegada més, l'homenatge que li varem retre en el Concert del 30è aniversari.  H eus aquí la carta: "Benvolguts amics del Cor: Rebeu el meu agraïment més gran per l'homenatge que em vareu oferir aquest 1 de novembre de 2009. MERCÈS INFINITES! A París hi fa molt fred. Estem prop del Parc de Luxemburg, molt gran i tranquil. Hi anem sovint a passejar amb l'Elisenda, que juga amb els coloms. La Gemma està molt enfeinada assajant l'òpera i preparant els concerts. Us enyoro moltíssim i espero retrobar-me amb vosaltres ben aviat.  ... i heus aquí la postal i el que hi ha escrit: "No anava tant carregada!, però si que portava una maleta plena de records agradables d'uns amics que m'han acompanyat durant 30 an

(en Quim, el primer per la dreta a la  segona filera) El meu COR MARAGALL Em demanen unes lletres amb motiu del 30é aniversari del Cor Maragall i de l’homenatge a la seva fundadora i directora Mª Àngels Alabert. La meva relació amb ambdós ve de molt lluny. Conec a la Mª Ángels de tota la vida, i conec el cor Maragall des de la seva fundació, doncs jo també hi era l’any 1979. La Mª Àngels, és encara per mi  l’Angelina, doncs és així com li dèiem i encara li diem els que l’hem conegut sempre. Els meus primers records venen de Santa Eugènia, on ella i nosaltres vivíem d’infants i joves. Ella vivia al barri dels Bons Aires, com en dèiem llavors. Era  un carrer de cases baixes, que anomenàvem  carrer de l’oncle Tinu, l’oncle de la Mª Ángels, on n’hi tenia unes quantes. Aquell carrer portava directament a les hortes de Santa Eugènia, per on jo passava sovint per anar-hi, ja que els meus pares n’hi tenien una  i em feien anar  sovint a ajudar-los, cosa que no m’agra

Avui, dins els actes culturals programats amb motiu de les Fires i Festes de Girona, a l’Auditori d’aquesta ciutat s’hi han retrobat cantaires i ex-cantaires, familiars, amics i seguidors del   [ Cor Maragall ], una entitat coral fundada el 1979 per la que és la seva directora, Àngels Alabert i Feliu, per retre-li un emotiu i merescut homenatge. El públic s’ha bolcat a l’esdeveniment omplint la Sala de Cambra de gom a gom, i encara més, perquè al vestíbul, una pantalla gegant permetia seguir el concert amb tot detall als qui no han pogut entrar-hi per manca de localitats. Alabert ha format diverses promocions de músics i pianistes, alguns dels quals, seguint el seu mestratge, exerceixen la docència i/o es dediquen a l’activitat concertística, i d’altres que tot i no dedicar-s’hi professionalment, porten la música al cor, com tots els cantaires del Maragall, un cor arrelat al barri de sant Narcís però que ha aconseguit reunir veus vingudes de pobles més o menys p

  Estimats companys, ha estat un plaer retrobar-vos per uns dies i celebrar amb vosaltres els 30 anys i agrair a la Mª Àngels la dedicació, l'entusiasme i la paciència que ha tingut per tirar endavant el grup i treure'n tan bon rendiment musical. D'aquests 30 anys n'he passat 14 amb vosaltres, des de l'any Carlemany en què ens vam conèixer fins a fires de 2002 en que el naixement d'en Pol, el meu primer nét, em va alterar moltes prioritats. Al Cor Maragall m'hi he sentit com a casa i hem compartit molts moments importants, molts casaments, algunes complicitats, la recuperació miraculosa de la Cristina, el creixement professional de la Gemma (potser encara recorda que fa 20 anys li vaig dir que quan fos una cantant famosa tingués present que era jo el seu primer fan), la festa dels 50 anys (meus i de la Rosa Mª) al Fornells Park, els molts viatges entre Bescanói Noruega... El dia de Tots Sants, a l'escenari es va veure que  entre els act

El programa del Concert del 30è aniversari el va realitzar Palahí Arts Gràfiques i la portada i la contraportada la va dissenyar l'Isaac.M Comença amb una salutació de l'Àngels en la que evoca els anys passats dirigint el Cor i diu adéu a tots aquests anys que l'ha dirigit. Segueix un article d'en Quim Pardàs "El meu Cor Maragall",  en el que parla de les seves vivències a l'inici del Cor i de la seva participació durant tots aquests anys.  Una relació cronològica "Història del Cor" , data fil per randa, assajos, concerts, viatges, casaments, col·laboracions i participacions amb altres cors i esdeveniments ciutadans i a altres llocs, que han estat la vida del Cor durant tots aquests anys. Una bona mostra de molts d'ells es poden veure a la col·lecció de fotografies reproduïdes. Finalment, una relació de cantaires que han format part del Cor durant aquests anys i les cançons que formaven el repertori tanquen el progr

Benvinguts, Fidels a la nostra cita de Tots Sants, el concert d’enguany, té una significació especial, molt especial, que li ve donada per dos esdeveniments molt importants. Em referiré ara, però, només a un d’ells, malgrat que el que tocaria seria fer-ho a la inversa. L’ordre, en aquesta ocasió, no té massa importància perquè els dos tenen prou rellevància en si mateixos. El 10 de novembre, d’aquí a pocs dies, farà 30 anys que, amb el primer assaig, va néixer el que seria el Cor Maragall. Celebrem, per tant, el 30è aniversari del punt d’arrencada d’una aventura que, segurament, cap dels que la va iniciar, la Mercè i l’Agustí, la Lluïsa, la Marta, en Narcís i en Xavier, i més endavant la Sara i la Gemma, entre d’altres, podien sospitar tant llarga, tant rica i tant fecunda com ha estat, i segueix sent. Al davant de tots ells i elles, l’Àngels posava ales a un projecte que emprenia una volada insospitada. Els primers assajos, amb tots els sacrificis i el

Amb la voluntat de que sigui una eina útil per estar en contacte i poder compartir tot allò que fem, neix aquest blog en el que hi podeu participar tots els que ho volgueu. A diferència del web -element més estàtic- el blog és més dinàmic, més viu i es pot anar enriquint contínuament amb les aportacions i amb els comentaris que a cada "post" -apunt- es poden fer.   Per tant, queda feta la invitació: el blog és de tots i per a tots. Els primers apunts faran referència al Concert de Fires, concert del 30è aniversari i a l'homenatge a l'Àngels: concert, homenatge, dinar..., seran el punt de partida d'això que en diem "segona etapa". I matge: Cor Maragall Publicat inicialment per Lluís Gil el 3 de novembre de 2009

Àngels Alabert deixarà la batuta del Cor Maragall  després del Concert de Tots Sants "El més important és que hem estat com una gran família on tothom ha pogut dir la seva i entre tots hem decidit les coses. M'he sentit molt apreciada i respectada per tota la gent que ha passat pel cor", diu Àngels Alabert i Feliu com a balanç dels seus trenta anys al capdavant del  Cor Maragall , una formació que ella mateixa va fundar el 1979 i que s'ha convertit en tota una institució en el món musical i coral gironí. Per al cor ja és una tradició el concert de Tots Sants, en plenes Fires de Sant Narcís, que aquest any tindrà una significació molt especial: el diumenge 1 de novembre, a l'Auditori de Girona (12h., entrada lliure), el Cor Maragall celebrarà el seu trentè aniversari i, a més a més, homenatjarà la seva fundadora i directora, que portarà la batuta per última vegada. Alabert ha pres aquesta decisió per motius personals: ara viatja força amb la

L'Àngels, la Gemma i l'Elisenda en l'homenatge Al presentar el concert, els he parlat, només un xic, dels inicis del Cor Maragall, dels primers passos de la seva trajectòria, d’algunes de les seves característiques. I podríem estar-ne parlant durant hores i hores: podríem parlar dels seus cantaires, del repertori, dels concerts, dels viatges per casa nostra i per diversos països d’Europa, de..., de,... de..., però no ho faré.  Els hi estalviaré, i m’ho agrairan, perquè ara el que toca és parlar, també només un xic, perquè també podríem parlar-ne durant hores i hores, i perquè és molt difícil i pretensiós dir-ho tot en tant poca estona, de la persona que ho ha fet possible, la nostra directora, l’Àngels Alabert. L’Angelina per a alguns, l’Àngels per els més, és, certament, qui ha fet possible, al llarg d’aquests trenta anys, que avui siguem aquí. De molt petita, les seves dots per a la música varen ser ben paleses i, salvant un munt de dif