Blog Cor Maragall de Girona

Les pròximes setmanes, Barcelona serà escenari, en diversos auditoris, de tres Messies de Haendel, o Händel, cosa inusual. Però la nostra opinió és que no en sentirem cap d’impressionant, que no és el mateix que dir “bo”. El Messies de Haendel és un gran oratori barroc, solemne, compost el 1752, en plena maduresa del compositor. Que sigui solemne no vol dir que hagi de ser aparatós, ni espectacular, ni fulgurant: és ben cert que la música barroca, en especial la música religiosa, es componia per a pocs instruments i poques veus. Però d’ençà que Mendelssohn, al primer terç del segle XIX, va “recuperar” grans oratoris del XVIII, com ara la Passió segons sant Mateu , de Bach, els oratoris de caràcter religiós es van interpretar, fins fa pocs decennis, amb una ampul·lositat verament prodigiosa. Era la lectura “romàntica” d’una música que pertanyia a una estètica molt més reservada, menys fastuosa. El que té de barroc el Messies ho té en l’ordre compositiu, no gràcies a una...

El dia de Sant Esteve, com és habitual des de fa uns anys, vam fer el concert de nadales a l’Auditori del Centre Cultural la Mercè, que es va omplir. Enguany, com a presentació de cada cançó vam llegir un petit poema o una frase significativa d’autors de renom: Pere Casaldàliga, Jacint Verdaguer, Joana Raspall, Montserrat Pujol, Montserrat Vayreda, Josep M. de Sagarra, Francesc bisbe de Roma, ... Totes aquestes lectures, fetes per diferents cantaires, van ser molt ben acollides pels assistents al concert. A continuació de cada lectura un cantaire anunciava el títol i l’autor de la nadala que cantaríem. El programa el van integrar les obres següents: Joia en el món – Lowell Mason (1792-1872) Aclarida – Ignaz Heim (1818-1880) A fanfare for Christmas – Robin Wells (1943-2016) Santa nit – Franz Grüber (1787-1863) Adeste fideles – R. F. Ynera (*1926) Allà en un pessebre – James E. Spilman (1812-1896) El Noi de la Mare – Ernest Cervera (189...

  Anava a començar aquest escrit dient: “Com sol ser habitual cada primer de Novembre, el Cor Maragall...”. Però no. Res no és habitual! -         -  Per Fires no fa fred. No s’estrenen abrics i la gent va amb màniga curta. -         -  Per Fires no plou, no hi ha basses al carrer amb nens amb botes d’aigua, ni humitat que t’entri fins al moll de l’os,  ni boires que baixen per l’Onyar. -          - Per Fires la gent no menja castanyes. Fa massa calor! -        - Per Fires canviem la castanya per una carbassa. No la carbassa del conte de la Ventafocs, sinó una carbassa amb ulls i dents il·luminats. Una carbassa terrorífica. La carbassa de Halloween, que significa “la vigília de Tots Sants”. Estem canviant la bonassa castanyera per la por, la mort, les bruixes, els difunts, la foscor... I aque...