CONCERT DE SANT ESTEVE 2017 - Xavier Merino

El dia de Sant Esteve, com és habitual des de fa uns anys, vam fer el concert de nadales a l’Auditori del Centre Cultural la Mercè, que es va omplir. Enguany, com a presentació de cada cançó vam llegir un petit poema o una frase significativa d’autors de renom: Pere Casaldàliga, Jacint Verdaguer, Joana Raspall, Montserrat Pujol, Montserrat Vayreda, Josep M. de Sagarra, Francesc bisbe de Roma, ... Totes aquestes lectures, fetes per diferents cantaires, van ser molt ben acollides pels assistents al concert. A continuació de cada lectura un cantaire anunciava el títol i l’autor de la nadala que cantaríem.

El programa el van integrar les obres següents:

Joia en el món – Lowell Mason (1792-1872)

Aclarida – Ignaz Heim (1818-1880)

A fanfare for Christmas – Robin Wells (1943-2016)

Santa nit – Franz Grüber (1787-1863)

Adeste fideles – R. F. Ynera (*1926)

Allà en un pessebre – James E. Spilman (1812-1896)

El Noi de la Mare – Ernest Cervera (1891-1972)

Nit de vetlla – Ernest Cervera (1891-1972)

La pastora – Salvador Dabau (1909-2002)

Prec de Nadal – Matilde Salvador (1918-2007) Poema de Salvador Espriu (1913-1985)

Nadala – Manuel Saderra Puigferrer (1908-2000)

El rústec villancet – Lluís M. Millet (1906-1990) Poema de Josep Carner (1884-1970)

Els àngels de la glòria – Manuel Oltra (1922-2015)

Done’m l’aguinaldo – Miquel Querol (1912-2002)

Fum, fum, fum – Josep Vila (1922-2011)

D’aquest programa m’agradaria esmentar especialment la Fanfàrria de Nadal. Es canta a les esglésies protestants abans i després de l’himne de les vespres de la vigília de Nadal. És un crit de joia que esclata en començar la festa: Avui ha aparegut el Salvador, avui a la terra canten els àngels, s’alegren els arcàngels i exulten els justos dient: Glòria a Déu a dalt del cel, al·leluia! Interpretada entre Aclarida i Santa Nit, tan dolces!, va oferir un contrast molt viu.

També vull fer esment del Prec de Nadal. El poema que Espriu publicà el 1963, en plena dictadura franquista, en el llibre El caminant i el mur, és ben escaient per les circumstàncies que viu actualment el nostre país: Mira com vinc per la nit del meu poble, del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans. Et porto sols el meu gran crit. Infant que dorms, no l’has sentit? Desperta en mi, guia’m la por de caminant, aquest dolor d’uns ulls de cec dintre la nit. Desitgem esperançats que aquesta nit actual doni pas ben aviat a una nova albada.

El Noi de la Mare, després de la lectura del fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra que hi fa referència, penetrà fins al més íntim del cor dels i les cantaires i de bona part del públic. Cada vegada que la cantem m’entendreixo en recordar com, quan tenia molt pocs anys, la mare me la cantava en acotxar-me al llit.

El concert va ser molt ben acollit pel públic que, en aquestes dates, té una sensibilitat especial a flor de pell que el fa molt receptiu. I nosaltres vam sentir una comunicació intensa amb els assistents al concert.

 

 

Uns dies abans de Nadal, el 16 de desembre, vam cantar la missa i un petit concert a la capella de la Residència Geriàtrica Maria Gay, de Girona. És una delícia veure com les persones internes i els seus familiars gaudeixen de les cançons. Que per molts anys puguem fer aquesta actuació.

També, dintre del cicle de Nadal, vam cantar la Missa del Gall a l’església parroquial de Sant Narcís de Girona, seguida d’una xocolatada per als cantaires i els seus familiars.

Xavier Merino i Serra – 10 de gener de 2018

Fotografies de Jordi Baquero