Blog Cor Maragall de Girona

  He trobat un vídeo a internet que explica, d'acord amb els últims avenços neurològics, què passa al nostre cervell quan toquem un instrument musical: L'enllaç del vídeo és https://www.youtube.com/watch?v=CZDIcx2GorI . He pensat que cantar és tocar un instrument que ja portem incorporat de naixement i que, per tant, les reaccions del cervell quan cantem no poden ser gaire diferents de les que es produeixen quan fem música amb un instrument. En tot cas els qui sabeu tocar algun instrument musical ho sabreu explicar. Espero que us agradi. Xavier Merino i Serra - 12 de gener de 2015 Il·lustració d'xtec.cat - http://www.xtec.cat/trobada/musica/trombo.htm

  Lluís Millet i Amadeu Vives, fundadors de l'Orfeó Català La creació de l’Orfeó Català (1894) i la posterior creació d’entitats corals: consideracions socials, musicals, i de funcionament Els orfeons van néixer sota els auspicis de l’Orfeó Català, creat l’any 1894. Hi havia   una desena de formacions corals, segons ha comptabilitzat P. Artís en el seu llibre El cant coral a Catal unya (estem parlant dels anys, entre 1894 i 1907). D’aquests primers anys en destaquem   dos fets . El primer fet fou el protagonitzat per Lluís Millet, creador de l’Orfeó Català, entre altres, i pocs anys més tard director. Descobrim l’empenta necessària   del director de cor (durant un temps) i per l’altra la voluntat i engrescament que el van portar a buscar un suport polític (des de la Lliga Regionalista a altres partits més esquerrans). Paral·lelament entra a formar part com a director en els inicis de l’Orfeó Català, Amadeu Vives. Per fer ús del nom c...

Concert de Sant Esteve - 26 de desembre de 2014 El 26 de desembre, diada de Sant Esteve, el Cor Maragall va fer el concert a l’auditori del Centre Cultural la Mercè, de Girona que ja ha esdevingut tradicional. El repertori escollit per la nostra directora, Sara Pujolràs, per al concert d’enguany va ser el següent: Joia en el món                                     Lowell Mason Les 12 van tocant                                Pop.catalana, harm. Francesc Pagès Els àngels de la Glòria                      Pop.francesa, harm. Manuel O...

La revista Enderrock ha confeccionat un número especial molt ben fet i documentat amb les cent cançons catalanes que ens fan quedar bé, des del Cant de la Sibil·la , del segle XIII, fins als Catarres. Es va poder adquirir el cap de setmana amb aquest diari. Miro si hi ha l' Homenatge a Teresa , d'Ovidi Montllor, i Noia de Porcellana , de Pau Riba, i quedo satisfet. Hi busco Com un puny , de Raimon, i la trobo a faltar. Però bé, Raimon hi és amb Al vent i Jo vinc d'un silenci . Hi ha sis cançons de Nadal: a més a més del Cant de la Sibil·la , El cant dels ocells , Fum, fum, fum , La Mare de Déu , El desembre congelat i El Noi de la Mare . Sis de cent, una bona representació. I això que no hi figuren Les dotze van tocant ni El dimoni escuat . Al final de la revista hi ha un rànquing amb les deu cançons que, entre les cent, els seus lectors han votat amb més profusió. La primera és El cant dels ocells . Una ca...

  Concert de Sant Esteve 2012 Ja fa unes setmanes que preparem el repertori per a les diverses actuacions del cicle de Nadal d’enguany. A més de les cançons tradicionals que són ineludibles, com El noi de la mare , Fum, fum, fum , El desembre congelat , Santa nit , Allà en un pessebre , ..., n’hem reincorporat algunes que no havíem cantat els darrers anys i tres altres de noves. Entre les noves destaca una versió molt rítmica i sincopada de Les dotze van tocant harmonitzada per Francesc Pagès que estem ben segurs que agradarà a tot el públic. També és molt destacable la nadala popular peruana Festejos de Navidad, harmonitzada per Herbert Bittrich, amb text d’Alfredo Ostoja. Té fragments molt rítmats i altres de més dolços i la velocitat és variable. Tan aviat deixem anar el pedal del gas com el pitgem a fons. La tercera novetat és la Suite Comercial Navideña, de José Bernardo Álvarez. Aquesta canço vol ser una sàtira del consumisme que el sistem...

Vaig tenir el plaer d’assistir al concert de la Coral Xàntica del dia 23 de novembre a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona. I va ser realment, com ja he dit, un plaer. Van anar desgranant cançons d’arreu del món, totes elles molt boniques, amb interpretacions que m’atreveixo a qualificar d’excel·lents. L’acompanyament del trio format per Joan Sadurní al piano, Enric Canada a la percussió i Pere Coma al contrabaix hi va contribuir molt. I la coreografia d’Olga Bernardo, molt adient i ben interpretada, va ser un altre atractiu del concert. La primera cançó, Marxem? , tradicional catalana la desconeixia totalment. La melodia, amb possibles reminiscències melòdiques àrabs, em va fer pensar en les cançons camperoles mallorquines que canta Maria del Mar Bonet, com ara la Cançó de segar i altres. L’esplèndida interpretació de la Fuga Geogràfica d’Ernst Toch em va sorprendre. Amb molts matisos, lleugera i àgil, només amb veus femenines. Em va semblar molt més suau, m...