EL MOVIMENT CORAL CATALÀ (1a part) - Anna Artigas i Vilaplana

 

Lluís Millet i Amadeu Vives, fundadors de l'Orfeó Català

La creació de l’Orfeó Català (1894) i la posterior creació d’entitats corals: consideracions socials, musicals, i de funcionament

Els orfeons van néixer sota els auspicis de l’Orfeó Català, creat l’any 1894. Hi havia  una desena de formacions corals, segons ha comptabilitzat P. Artís en el seu llibre El cant coral a Catalunya (estem parlant dels anys, entre 1894 i 1907). D’aquests primers anys en destaquem  dos fets .

El primer fet fou el protagonitzat per Lluís Millet, creador de l’Orfeó Català, entre altres, i pocs anys més tard director. Descobrim l’empenta necessària  del director de cor (durant un temps) i per l’altra la voluntat i engrescament que el van portar a buscar un suport polític (des de la Lliga Regionalista a altres partits més esquerrans). Paral·lelament entra a formar part com a director en els inicis de l’Orfeó Català, Amadeu Vives.

Per fer ús del nom correcte parlem de corals en agrupacions d’entre 20 fins a 40 membres per diferenciar-les del que són els orfeons, un grup de cantaires que pot arribar fins a 100 membres. D’aquesta manera era més fàcil acompanyar-se d’una orquestra simfònica perquè la intensitat del grup coral era notable.

Un segon fet és l’explicació -simbòlica- del naixement de l’Orfeó Català que impulsà, com hem dit, el naixement d’altres grups corals. Cada entitat sentia que formava part d’una edat d’esplendor. Certament, hi ha motius que expliquen  la qualitat musical adquirida pels cors. Entre ells en destaquem la professionalització del director (amb dedicació més o menys exclusiva). Cada director participava dels cursos formatius promoguts per l’Orfeó Català i això era un valor fonamental.

El fet de confluir en un sol temps i espai un aspecte com és la espontaneïtat del cor amb el recolzament polític (ja hem dit que donava suport moral) fan que puguem determinar el significat d’aquell moviment.

Anna Artigas i Vilaplana - 8 de gener de 2015

Il·lustracions: escultures del Palau de la Música