CONCERT DE TOTS SANTS D'ENGUANY - Xavier Merino i Serra
L’acte començà amb un minut de silenci pels ciutadans morts o desapareguts a causa de les inundacions produïdes pels aigüats caiguts el dia de Sant Narcís a diverses comarques del País Valencià, amb la presència de bona part de la Junta del Cor Maragall a l’escenari.
Tot seguit la companya Teresa Ribas llegí la presentació del concert que havia preparat i que podeu llegir a continuació:
Bona tarda a tothom i benvinguts un any
més al concert del Cor Maragall. Gràcies per tornar a acompanyar-nos.
COM VIURE per CONVIURE, per un món lliure de violències.
Què és la violència? És l’ús intencionat de la força o l'abús de poder per
dominar algú o per imposar alguna cosa.
A més, segons el context on es dóna, es pot parlar de violència a la feina, a
les institucions, a les aules, a casa, per part d'automobilistes, en l'esport,
en la família o en un grup social determinat, com les dones, en alguns
col·lectius o per raça, ...
La declaració dels Drets Humans aprovada i proclamada el 10 de desembre de 1948 per les Nacions Unides, té un preàmbul i 30 articles. Us recomano que hi feu un repàs perquè es interessant veure com ens els saltem sense cap mena de pudor.
Només us llegiré els tres primers que no són gaire llargs i posen de manifest
la intenció de la declaració:
Article 1:
Tots els éssers humans neixen lliures i
iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se
fraternalment els uns amb els altres.
Article 2:
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona.
Article 3:
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
D'altra banda la definició de la cultura de pau ens diu que: “És un conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l'ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l'adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones”.
Vosaltres i nosaltres, tots, som gent de pau. Per això avui, amb les nostres cançons, només us volem recordar que tenim un món meravellós, que val la pena conservar-lo, cal que en tinguem cura perquè les generacions futures en puguin gaudir com ho fem nosaltres, cal que la llum i color que posem dins l'univers no s'apagui, cal que entre tots trobem la manera de com viure per conviure.
Esperem que gaudiu del concert. Moltes gràcies.
Després els cantaires
sortírem a l’escenari mentre es projectava un vídeo sobre les diverses,
nombroses, situacions de guerra i de violència que es produeixen cada dia arreu
del món.
En acabar la projecció
començà el nostre concert amb cançons dedicades a, o relacionades amb
situacions de violència i de guerra que afecten el nostre món i la nostra
societat, com són les guerres, el terrorisme, la desigualtat, el racisme i la
xenofòbia, la fabricació i el comerç d’armes, la devaluació del respecte a les
persones produïda pel sistema econòmic que regeix la nostra societat, la manca
d’habitatge amb preu a l’abast de tothom, el masclisme, les deficiències en
l’ensenyament, la medicina, els serveis socials, ...
El lema d’enguany dels
nostres concerts és COM(N)VIURE, és a dir, com va dir la Teresa en la presentació,
com hem de viure per poder conviure amb totes les persones del nostre entorn
reconeixent que tots els éssers humans tenim els mateixos drets.
El nombrós públic,
sensibilitzat pels prolegomens del concert acollí i aplaudí els nostres cants
en aquest concert, al qual dediquem bona part de la feina de tot l’any, i que
goso dir que va ser un bon concert.
El programa va ser el
següent:
Geographical
fugue – Ernst Toch
Cançó
de beure, tradicional catalana – arr. Enric Ribó
Babylon’s
falling, espiritual negre – harm. A.Clydwyn & Aeron Jones
Rosa
de Hiroshima – Vinicius
de Moraes, harm. Tom-K, arr. Sara Pujolràs
La
presó de Lleida, tradicional catalana – arr. Josep Prenafeta
Embarbussament
– Miquel Sunyer
Coro
di schiavi ebrei – Giuseppe
Verdi
Fiat
mundus iustus – Alberto
Grau
Imagine
– John Lennon, arr. José Luis Blasco
One
hand, one heart – Leonard Bernstein/Stephen Sondheim,
arr. William Stickles
Tu
mai camines sol – Richard
Rogers/Oscar Hammerstein, arr. Óscar
Penñarroya
Cançó
de la pau – Jean
Sibelius – Text Joan Casas
Dona
nobis pacem – Mary
Lynn Lightfoot
What
a wonderful world – Georges
Davis Weiss & Bon Thiele
En acabar el concert,
com ja és habitual, vam sortir al vestíbul de l’Auditori, passant entre el
públic, tot cantant l’obra Dona nobis pacem com a bis.
Vull remarcar l'excel·lència de la Sara Pujolràs en la direcció del Cor, d'en Joan Sadurní en l'acompanyament amb el piano, i d'en Salvi de Castro en la narració, així com l'esforç i la voluntat de tot el conjunt de cantaires.
A la sortida el
públic fou obsequiat amb bosses de roba amb el logotip del Cor Maragall i el
lema PER UN MÓN LLIURE DE VIOLÈNCIA.
Per a les persones
interessades en la Cultura de Pau és recomanable la lectura dels articles de l’Agenda
Llatinoamericana Mundial de 2025 totalment dedicada a aquest tema. Es pot
comprar en paper o bé llegir-la al web https://llatinoamericana.org/.
Xavier Merino i Serra, 20 de novembre de 2024
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada